24 d’oct 2020

Anar al contingut

PANDÈMIA DE CORONAVIRUS

El 15% dels pacients greus per Covid tenen factors genètics o immunes

Dos estudis de 'Science' assenyalen les alteracions de l'interferó (una proteïna) per predir la gravetat

«Ningú està lliure de patir el coronavirus de manera greu i acabar a l'uci», adverteix una genetista

Beatriz Pérez

El 15% dels pacients greus per Covid tenen factors genètics o immunes

FERRAN NADEU

Rere aproximadament el 15% dels casos greus de Covid-19 hi podria haver factors genètics i immunològics. Fins ara, l’edat, el sexe i la presència de patologies prèvies eren els principals factors associats a un pitjor pronòstic de la malaltia, però encara era una incògnita per què alguns joves emmalalteixen de manera greu.

Ara, dos estudis publicats aquest dijous a la revista ‘Science’ identifiquen les alteracions de l’interferó tipus 1 com un marcador per predir la severitat del coronavirus en la població. L’interferó és una proteïna produïda pel sistema immunològic i tant els factors genètics (en un 3,5% dels casos) com els factors immunològics (en un 11,5%) impedeixen que aquest funcioni correctament, podent fer que el pacient ingressi a la unitat de cures intensives (uci).

«Hem trobat molts joves sense patologies prèvies que han patit una Covid molt severa. Tenen unes variants en el genoma que destrueix la capacitat de resposta de l’interferó tipus 1: la primera defensa de lluita contra molts virus»

Aurora Pujol

Genetista de l’Idibell

El que aquest estudi principalment prova és, en paraules d’Aurora Pujol, genetista i professora ICREA de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (l’Idibell, institució que ha participat en un dels estudis), que «ningú està lliure de patir una Covid-19 greu i acabar a l’uci».

«Hem trobat molts pacients joves sense patologies prèvies que han patit una Covid-19 molt severa. I aquests pacients tenen unes variants en el genoma que destrueix la capacitat de resposta de la via de l’interferó tipus 1, que és la primera defensa de lluita contra molts virus», explica Pujol, que matisa que aquests pacients acaben a l’uci perquè «el seu cos no produeix prou resposta antiviral de l’interferó tipus 1». «És com si a la primera muralla de defensa contra l’invasor no hi hagués ningú per donar l’alarma al sistema immune».

Anàlisi de genomes

El consorci internacional Covid Human Genetic Effort, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York, ha analitzat els genomes de 659 pacients greus de Covid-19 i ha trobat una alta freqüència de mutacions en gens que afectarien els nivells d’interferó i les proteïnes que el produeixen a les cèl·lules pulmonars responsables de la seva activitat. En concret, s’han detectat alteracions genètiques a vuit gens importants en la resposta immune contra els virus, mentre que un grup similar de pacients asimptomàtics o lleus no tenien aquestes mutacions.

«Aquesta troballa serveix per demostrar que la medicina genòmica és important no només per a les malalties genètiques rares, sinó també per a altres patologies freqüents i per entendre l’ampli ventall individual de resposta a les malalties en general, i a les infeccions en particular. La Covid-19 era el repte dels últims anys», assenyala Pujol.

Conèixer la importància d’aquestes alteracions en la resposta a la infecció es pot convertir en una eina terapèutica i preventiva important, i serà molt útil per al desenvolupament d’assajos clínics amb interferó en aquesta població amb risc de desenvolupar una pneumònia severa.

Conèixer la importància d’aquestes alteracions es pot convertir en una eina terapèutica i preventiva important

Segons els resultats dels assajos clínics, es podrà activar el cribratge de pacients amb defectes a la via de l’interferó i tractar-los de manera personalitzada amb medicina del segle XXI. «La Covid-19 ens hauria de servir per aprendre i estar més ben preparats en les pròximes pandèmies», opina la genetista de l’Idibell.

«Ara que coneixem una de les causes moleculars de per què algunes persones joves desenvolupen formes greus de la malaltia, podem afinar les nostres opcions terapèutiques, com el tractament amb l’interferó», diu la genetista. 

Els resultats del primer estudi són el fruit d’una col·laboració entre centenars de centres hospitalaris que van estar recollint mostres en els moments més crus de la primera onada de la pandèmia i d’investigadors que han seqüenciat i analitzat les dades fins i tot des del confinament. A part de l’Idibell, aquest estudi també ha comptat amb la participació d’especialistes del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Anticossos contra el sistema immune

Els resultats genètics es complementen amb els d’un segon estudi publicat també avui a ‘Science’ i en què els científics del mateix consorci, en aquest cas amb la participació de l’Idibell i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, han trobat que un 10,2% dels pacients que desenvolupen una forma severa de Covid-19 estarien generant anticossos contra el seu propi interferó. És a dir, estarien boicotejant la funcionalitat del sistema immunitari. Aquest fenomen reduiria l’activitat de les citocines (un tipus de proteïnes) produïdes, causant un efecte similar al de les mutacions descrites en el primer estudi.

Per tant, els dos treballs reforçarien la importància de l’interferó en la resposta immunitària contra el coronavirus ja que deficiències en el seu funcionament, siguin genètiques o per la generació d’autoanticossos, estarien darrere almenys un 15% de les pneumònies greus. No obstant, no es descarta que aquest nombre pugui augmentar en el futur a l’estudiar altres elements implicats en aquest tipus de resposta immunitària o les seves vies antagòniques, que podrien estar estimulades.