29 nov 2020

Anar al contingut

SENTIMENT COMPARTIT

Salut mental en temps de coronavirus: «Estar malament ara és normal»

La por, l'estrès i l'angoixa són reaccions lògiques en un moment de crisi com el que estem vivint

La falta d'un precedent que serveixi per interpretar el que s'ha viscut augmenta el desconcert i el malestar psicològic

Valentina Raffio

Salut mental en temps de coronavirus: «Estar malament ara és normal»

JOSE LUIS ROCA

El món en què vivim ara no té res a veure amb el que teníem fa tot just uns mesos. La pandèmia de Covid-19 està fent estralls en molts àmbits de la nostra vida. La malaltia ha matat milions de persones. Ha posat en quarantena gran part de la humanitat. Ha destruït llocs de treball. I ha construït un vel espès d’incertesa i por sobre el futur, perquè ningú sap amb certesa què passarà a partir d’ara. «Estar malament ara és normal», explica el psicòleg clínic Manuel Oliva. «Aquests dies atenem molts pacients que només volen saber si la por i l’ansietat que estan sentint és normal. I sí, ho és. No tenim perquè patologitzar una reacció lògica», recalca el responsable del Center Psicología Clínica de Madrid. 

Aquesta pandèmia està afectant la salut mental individual i col·lectiva. El malestar d’un és, en certa manera, el malestar de tothom. La por, l’ansietat i l’estrès són sentiments compartits en aquests dies. Igual que els problemes per adormir-se i  per concentrar-se en les tasques quotidianes. «Tots estem passant pel mateix i tenim maneres similars de reaccionar davant del neguit i la falta d’esperança», destaca Iria Grande, secretària de la Societat Espanyola de Psiquiatria i professional de l’Hospital Clínic. «El confinament ha trencat moltes de les nostres rutines i ens ha enfrontat a nous reptes, com conciliar la vida familiar amb el teletreball. És lògic que el malestar es vegi incrementat», afegeix la psiquiatra, que també investiga en el grup sobre salut mental Cibersam de l’Idibaps. 

«Aquests dies atenem molts pacients que només volen saber si l’ansietat que senten és normal»

Manuel Oliva

Psicòleg clínic

També és normal que, aquests dies, augmentin les conductes un mica hipocondríaques. La por del contagi fa que vegem símptomes de Covid-19 on no n’hi ha. Com també entra dins del que és esperable que l’obsessió per les mesures d’higiene i la protecció s’instauri en la nostra rutina de confinament. O que entrem en un estat d’hipervigilància, en què intentem estar atents de tot el que passa per estar al corrent de possibles riscos. «Molts d’aquests sentiments desapareixeran amb el temps. Només ha de preocupar-nos si alguna d’aquestes sensacions és tan intensa que ens impedeix fer una vida normal; llavors cal buscar l’ajuda d’un professional», argumenta Oliva.

Diagnòstic de la crisi

El psicòleg Sherman A. Lee, de la Universitat de Newport, a Virgínia, explica que l’‘ansietat per coronavirus’ es defineix en quatre dimensions. La cognitiva, amb pensaments repetitius i biaixos de processament (com relacionar tot el que passa amb el virus). La conductual, amb comportaments compulsius i activitats disfuncionals (com la impossibilitat de concentrar-se). L’emocional, que pren la forma de por, ansietat i enuig. I la fisiològica, amb trastorns del son, angoixa somàtica i la immobilitat tònica (la sensació d’estar paralitzat per la por). 

Les seqüeles psicològiques de la pandèmia

Ara mateix és impossible conèixer l’abast real d’aquesta pandèmia en la salut mental de la ciutadania. Alguns estudis suggereixen que la incidència de les malalties mentals pot ser que es multipliqui per dos, fins a arribar a una de cada cinc persones. Aquests pronòstics assenyalen una possible «allau» de diagnòstics de depressió, ansietat, trastorns per estrès posttraumàtic i de problema d’addiccions. «La probabilitat de desenvolupar una malaltia mental dependrà de cada persona i de com ha viscut el confinament. Si algú és molt vulnerable psicològicament o ha passat una quarantena en una situació de molta tensió és més probable que pateixi seqüeles a llarg termini. Però en general esperem que la majoria de la població es recuperarà amb el temps», comenta Oliva.

De moment, el que més preocupa els experts és la situació dels professionals de la salut, exposats a una situació límit. «Els sanitaris treballen amb ansietat, por i sense recursos», explica Antoni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea. També preocupa les seqüeles psicològiques que poden patir altres ‘grups de risc’, com els pacients que han emmalaltit i les persones grans, que, des de l’aïllament, temen per la seva vida. En aquests casos, quan sotja una amenaça física, és encara més difícil que la gent demani ajuda psicològica. Per això cada vegada més iniciatives intenten reforçar el contacte amb els col·lectius més vulnerables, per vigilar el seu estat de salut, tant físic com mental. 

«En la quarta onada de la pandèmia haurem d’enfrontar-nos a les seqüeles mentals d’aquesta crisi»

Iria Grande

Psiquiatre

La majoria de les consultes que arriben en mans dels professionals reflecteixen l’angoixa dels qui han perdut un ésser estimat durant aquesta crisi. La impossibilitat de donar l’últim adeu o de reunir-se amb la família per plorar el mort ha empitjorat encara més el pronòstic del dolor. Entre aquests comencen a despuntar símptomes depressius, que van des dels malsons fins a estats d’ansietat intensos. «Aquestes pèrdues deixaran la seva empremta. Fins i tot quan tot això acabi, l’impacte quedarà. Per això ja es parla de la quarta onada de la pandèmia, en què haurem d’enfrontar-nos a les seqüeles mentals d’aquesta crisi», explica Grande. 

Escenari sense precedents

Els psiquiatres Andrea Fiorillo i Philip Gorwood reflexionen a la revista ‘European Psychiatry’ sobre l’impacte psicològic sense precedents d’aquesta pandèmia. I és que no estem davant d’un desastre natural, com un terratrèmol, perquè ni ha ocorregut en un moment puntual ni podem fugir de la zona afectada. Tampoc estem en un conflicte armat, perquè llavors no estaríem lluitant contra un enemic invisible, que, pel que sembla, pot estar on menys t’esperes. La pandèmia global de Covid-19 crea la sensació que hi ha un risc omnipresent. I que tothom, en un moment o un altre, pot veure’s afectats. Estem davant d’una crisi amb més incògnites que certeses. I és normal que ningú sàpiga gaire com reaccionar i que en aquests moments ens envaeixi un neguit generalitzat. 

No són poques les guies dissenyades per fer front a aquesta angoixa. A mitjans de març, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un manifest amb indicacions específiques sobre salut mental per a la població general, treballadors sanitaris, cuidadors de nens, persones amb malalties prèvies i població en aïllament. El Consell General de Psicologia i el Ministeri de Sanitat han engegat un programa telefònic d’atenció psicològica. La Societat Espanyola de Psiquiatria ha forjat una guia d’intervenció en salut mental durant el brot epidèmic.

En un moment en què els consells ‘fast-food’ sobre com gestionar l’ansietat abunden a les xarxes socials, els professionals demanen acudir a fonts fiables per cuidar la salut mental. «Necessitem informació veraç i científica per ajudar les persones a superar aquests moments tan complicats. Pots tenir bona fe o bones intencions, però si veus algú que ho està passant malament no li aconsellis qualsevol cosa; demana-li que parli amb un especialista», conclou Grande.