09 d’ag 2020

Anar al contingut

A CATALUNYA

Mascaretes obligatòries, ara toca aprendre a utilitzar-les bé

La Generalitat obliga a utilitzar tapaboques en tots els espais públics interiors i exteriors, amb multes de fins a 100 euros

La ciutadania incorpora aquesta peça al seu dia a dia, però un breu passeig pels carrers de Barcelona revela diversos errors freqüents

Valentina Raffio

Mascaretes obligatòries, ara toca aprendre a utilitzar-les bé

RICARD CUGAT

A partir d’aquest dijous, l’ús de mascaretes sanitàries serà obligatori a tot Catalunya. Tots els ciutadans més grans de 6 anys hauran de sortir de casa amb aquesta peça. I portar-la posada tot el dia mentre circulin per espais d’ús públic, siguin d’interior o d’exterior. Fins i tot quan es pugui mantenir el metre i mig de distància interpersonal. Els únics moments en què estarà permès no portar mascareta són «quan l’activitat que es realitzi sigui incompatible amb el seu ús». Per exemple, quan es faci esport. O en el moment de menjar. O en el cas de les persones que per motius mèdics no poden utilitzar aquesta peça.

«La idea és que tothom surti de casa amb mascareta. I que si en un moment determinat se l’ha de treure, que ho faci. Però que després se la torni a posar», ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés, durant l’anunci d’aquesta nova normativa. A la pràctica, això implica que cal portar el tapaboques posat per sortir al carrer. Treure-se’l per menjar. I tornar a posar-se’l fins a arribar a casa. Traient excepcions, la mascareta ha de tornar-se gairebé omnipresent en la via pública. L’incompliment d’aquesta mesura es multarà amb sancions que s’acostaran als 100 euros i, segons ha comentat Meritxell Budó, d’Interior, s’emmarcaran dins de la llei general de salut pública.

La mesura es va publicar a última hora de la tarda d’aquest dimecres, entrarà en vigor a mitjanit i continuarà vigent fins a nou avís. En el text no queda clar si, per exemple, és obligatori portar-la a la platja. Però sí que s’obliga a portar protecció al camí d’anada i tornada. En espais com l’oficina, en principi, no faria falta modificar l’ús de mascareta ja que no es tracta d’una via pública. Però per aclarir aquests dubtes caldrà esperar al butlletí de ‘preguntes i respostes’ de Protecció Civil, que es publicarà en les pròximes hores. 

La Generalitat endureix així la norma ja existent sobre l’ús de tapaboques i demana utilitzar aquests elements de protecció amb més freqüència. Des de la conselleria de Salut esgrimeixen que aquest canvi de normativa arriba per fer front a «certa actitud de relaxació» que s’ha observat aquests dies als carrers. Sobretot ara que la por pels rebrots augmenta, amb la comarca de Lleida confinada i diversos focus més que poc a poc, van sembrant el mapa. «Hem de recordar que cadascun de nosaltres pot ser potencial transmissor del virus. I en una epidèmia en la qual hem vist que hi continua havent un gran nombre de positius, necessitem prendre mesures contundents», ha recalcat Vergés, interpel·lada sobre el perquè d’aquesta mesura.

L’últim dia sense mascaretes omnipresents

Aquest dimecres, per tant, ha sigut l’últim dia en què es podia passejar pels carrers de Barcelona a cara descoberta. Així que mentre la Generalitat deliberava sobre l’ús de les mascaretes, aquest diari va recórrer els carrers de la ciutat per saber com s’està utilitzant aquest element de protecció que, si es fa servir correctament, té el potencial de limitar la propagació del virus. Una cosa que en el pla teòric sona molt bé, però que a la pràctica mostra que no sempre és tan senzill. Més un dia d’estiu en què la calor treu l’aire. I que les altes temperatures venen acompanyades d’un 60% d’humitat.

Comencem, doncs, el recorregut per uns carrers que des de primera hora del matí lluïen un vaivé de ciutadans armats amb tapaboques sanitaris. La majoria, amb mascaretes quirúrgiques d’un sol ús. Les que són blaves, verdes o blanques. Les que es venen en supermercats i farmàcies a un màxim de 96 cèntims la unitat. Aquelles recomanades per a la població general, amb una vida útil d’unes quatre hores (o fins que s’humitegi la tela). Les que eviten que una persona infectada pugui propagar el virus, però no que una persona sana pugui encomanar-se.

Al seu costat, una mica menys freqüents, també hi havia qui portava una mascareta FFP2. Les que solen ser blanques i amb forma de pic. Les que eviten propagar el virus i protegeixen d’un eventual contagi. I moltes, cada vegada més, persones que apostaven per mascaretes de tela. Algunes, de fabricació industrial. Moltes d’altres, casolanes. En aquests casos, impossible conèixer el grau de protecció que ofereixen des de la distància. O durant quant temps són realment efectives. Perquè sí, aquestes també tenen una durada limitada, tot i que moltes vegades no es respecti.

Uns vianants passegen per Barcelona amb la mascareta baixada a l’altura de la barbeta / RICARD CUGAT

Mal ús i errors freqüents

Sigui com sigui, no s’ha d’oblidar que la gràcia de les mascaretes no és portar-les a sobre, sinó portar-les ben posades. I és aquí on, gràcies a un breu exercici d’observació, comencen a veure’s les errades. Aquest dimecres, per exemple, un home passejava per la Rambla traient el nas per sobre d’una sofisticada mascareta blanca, de les més eficaces al mercat. Més endavant, un vianant s’abaixava el seu tapaboques per rascar-se el nas i continuava el seu camí amb la peça penjada d’una orella, a mode d’arracada. Al metro, tot els passatgers lluien la mascareta imprescindible, des de fa ja mesos, en el transport públic. Però molts, amb alguna trampa per agafar aire. 

Allà pel parc de la Ciutadella, un grup d’amigues celebrava el seu retrobament traient-se la mascareta i fonent-se en una abraçada. Molt a prop d’allà, al costat del campus universitari de la Pompeu Fabra, uns estudiants celebraven el final de la segona jornada de selectivitat traient-se les mascaretes obligatòries per entrar a l’examen i compartint unes patates braves i unes birres en un atapeït bar, mentre els seus tapaboques reposaven penjats de la cadira. O als seus braços, com si es tractés d’un braçalet. Ja arribats a la platja de la Barceloneta, on el sol del migdia començava a picar, les mascaretes desapareixien del paisatge totalment. Fins i tot el tapaboques que portava la periodista que escriu aquestes línies quedava, després d’hores de passeig, totalment inutilitzable per la humitat acumulada.  

Una parella passeja amb la mascareta a la mà pels carrers de Barcelona. / RICARD CUGAT

Aquestes escenes, que en un context normal relatarien la normalitat més absoluta, es converteixen ara en una crònica del que no s’ha de fer. Perquè si portar mascareta suposa una molèstia, portar-la malament fa que l’esforç sigui totalment inútil. Els experts recorden un dia sí i l’altre també que el virus segueix aquí fora. I que les recomanacions que es van explicar fa uns mesos sobre com utilitzar mascareta de manera eficaç continuen sent tan vàlides com llavors. La nova normalitat, doncs, reclama tota les mesures de seguretat possibles. Com la distància entre persones. El rentat freqüent de mans. I el (bon) ús de mascaretes.