ESCUT CONTRA EL VIRUS

Les mascaretes han arribat per quedar-se, mentre el virus segueixi present

L'ús d'aquest element de protecció és fonamental per frenar l'expansió de la pandèmia de Covid-19

Aquesta peça s'integra a la cultura popular com un símbol de solidaritat cap al proïsme

zentauroepp54025331 mascarillas200707165229

zentauroepp54025331 mascarillas200707165229 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

La pandèmia de Covid-19 continua activa. El virus continua pul·lulant pels carrers. I l’únic ‘escut’ que tenim per fer front a aquest patogen és la tríada de rentat de mans, distància social i mascareta. L’ús dels tapaboques, obligatoris a partir d’aquest dijous a tot Catalunya, ha arribat per quedar-se. El perquè és clar. Si una persona portadora del virus esternuda sense cap tipus d’element de protecció, la saliva pot sortir disparada a una distància d’entre set i vuit metres. Si tus, les gotes respiratòries poden viatjar fins a dos metres. I només per respirar, el virus té fins un metre i mig de recorregut per recórrer. Si aquesta mateixa persona es posés la mascareta, el recorregut del patogen es tallaria de manera dràstica. Un cop de tos amb tapaboques, per exemple, generaria a tot estirar un núvol de partícules de tot just un metre.

Però, atenció, l’escut de les mascaretes només funciona així de bé si s’utilitzen correctament. És a dir, si el producte utilitzat compleix els estàndards de qualitat necessaris per garantir que, efectivament, retenen una cosa tan microscòpica com un virus. I si s’utilitzen correctament. Doncs de poc serveix portar un tapaboques que no filtra. O apostar per un de qualitat i grapejar-lo, portar-lo penjat al coll o posar-se’l mantenint el nas fora.

Una jove llueix mascareta, ulleres decoratives i guants en un passeig per Madrid durant les primeres fases de l’estat d’alarma, l’abril d’aquest any. / JOSÉ LUIS ROCA

El virus segueix allà fora

No s’ha d’oblidar, doncs, que la principal via de transmissió del virus són les gotes respiratòries que expulsem al parlar, al tossir o a l’esternudar. En aquestes accions el patogen utilitza la saliva a tall de projectil per anar d’una persona a l’altra. Aquesta mateixa estratègia també li serveix, per exemple, per quedar-se durant un temps a les superfícies, i per això es recomana l’ús de guants o gel hidroalcohòlic en llocs freqüentats i per on passen moltes mans, com els supermercats.

Així mateix, també hi ha cada vegada més veus de científics que recorden que, vist això, no podem menysprear la capacitat d’infecció que suposen les partícules que es queden flotant en l’aire. Aquesta afirmació, situada ara al centre d’un debat, planteja una cosa tan senzilla com que si tenim una gran quantitat de persones infectades en un espai tancat respirant, parlant i tossint sense mascaretes no podem descartar que els núvols de partícules amb càrrega viral que es queden en l’aire podrien acabar infectant les persones sanes.

Símbol de solidaritat

Les mascaretes s’han convertit en el símbol d’un món que intenta tornar a la normalitat mentre el virus continua circulant. El seu ús, tot i que pugui resultar una cosa molesta, també respon a una qüestió de costum. A Àsia, per exemple, ja formen part de la cultura popular. I fins i tot s’han guanyat un lloc en el món de la moda. És un símbol de ‘cortesia higiènica’, gairebé de solidaritat i respecte envers el proïsme, expliquen els usuaris asiàtics.

270320 culturamascarilla ep / periodico

Notícies relacionades

Aquest missatge té especial importància ara que, enmig de la gran incertesa sobre el futur del virus, preocupa el paper dels portadors asimptomàtics, que, com que no mostren senyals d’alarma, pot ser que abaixin la guàrdia pel que fa a les mesures de prevenció i poden continuar expandint el virus. Sobretot ara que el mapamundi torna a sembrar-se de rebrots, també a Espanya.

Les mascaretes, doncs, han arribat per quedar-se. Almenys fins que el virus desaparegui (tot i que no és gens clar quan això ocorrerà). O fins que es trobi una vacuna segura i efectiva (capaç d’evitar nous contagis) i un tractament eficaç (per tractar els pacients malalts). Fins aleshores, tota precaució és poca.