Així es regula l'ús de la mascareta al món

La Xina

La tradicional solidaritat asiàtica

La Xina no té una normativa uniforme sobre l’ús de mascaretes. Cada govern provincial ha anat modulant la seva obligatorietat en funció de la gravetat. La normativa ha sigut irrellevant en el seu compliment: a la Xina, com a la resta d’Àsia, ha sigut ubiqua perquè s’entén com un elemental gest de solidaritat que descansa en la premissa que qualsevol pot ser contagiós.

La mascareta va ser obligatòria després de la tancada de la província de Hubei, la més afectada per la pandèmia, i la infracció podia conduir a arrestos o multes. També ho va ser a Pequín en espais públics i llocs de treball després de les vacances d’Any Nou. A finals de maig, després de setmanes sense contagis locals i coincidint amb la vigília de l’Assemblea Nacional Popular, va ser aixecada l’obligació. Un brot posterior nascut en un mercat l’ha tornat. La capital, encara en fase d’alerta, obliga a utilitzar-la en supermercats, centres comercials i transport públic.

Zhang Boli, el metge al capdavant de la resposta nacional contra el coronavirus, aclaria setmanes enrere que la contenció de l’epidèmia no havia de jubilar l’ús de la mascareta i que aquesta hauria d’integrar la «nova normalitat» almenys durant un any més. ADRIÁN FONCILLAS

Estats Units

La laxitud de Trump davant la realitat de la pandèmia

Des del 3 d’abril els Centres de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units recomanen l’ús de mascaretes però mai l’agència federal ni el Govern de Donald Trump, un president que fins ara s’ha negat a portar-la en públic, han creat un mandat oficial imposant el seu ús. Així, determinar l’obligatorietat de la mascareta, que durant mesos s’ha convertit en un símbol de la polarització política (amb els conservadors reticents a utilitzar-la), ha quedat en mans dels estats.

Tot i que 23 estats tenen requeriments laxos i en quatre (Iowa, Montana, Wisconsin i Dakota del Sud) no n’hi ha cap, en 23 estats més dels 50, així com a DC i a Puerto Rico, s’ha imposat l’ús de les mascaretes, amb variacions de les obligacions depenent de cada territori. El denominador comú és haver-les d’utilitzar en públic, i especialment en interiors, sempre que el distanciament social no sigui possible.

Els últims a adoptar la mesura han sigut aquest dilluns Virgínia Occidental i la setmana passada Texas, dos estats governats per republicans, última mostra de la consciència cada vegada més gran entre líders conservadors de la importància de despolititzar la mascareta. «Sé en el meu cor que si no ho fem obligatori tindrem un funeral rere un altre», va dir el governador de Virgínia Occidental, Jim Justice, després d’adoptar la decisió a la qual fins ara s’havia estat resistint.

Tot i que Trump va dir la setmana passada estar «absolutament a favor de les mascaretes», ara per ara desatén les cada vegada més creixents reclamacions des del seu propi partit de liderar amb l’exemple. IDOYA NOAIN

Regne Unit

Obligatorietat en transports i espais sensibles

A Anglaterra i Escòcia és obligatori l’ús de mascaretes en el transport públic. A Anglaterra ho és també en hospitals per al personal i els visitants. A Escòcia és obligatori portar tapaboques en botigues fins al 10 de juliol. A Gal·les i Irlanda del Nord es recomana l’ús en circumstàncies similars, però no és obligatori. BEGOÑA ARCE

Turquia

Una norma dura amb un seguiment desigual

A Turquia, on els nous casos diaris encara estan per sobre dels 1.000, l’ús de mascaretes és obligatori en la gran majoria del país. Sota qualsevol circumstància, quan una persona surt de casa seva, en tot moment ha de portar posada la mascareta. I ha de portar-la bé: la policia ha establert multes que van des de 3.000 lires turques (380 euros) a 900 lires turques (115 euros) per a les persones que o no portin mascareta o la portin mal posada.

No obstant, les multes o no s’han implantat realment o no han aconseguit el seu objectiu del tot: moltíssima gent pel carrer porta les mascaretes a la barbeta o, sí la porten posada però no del tot bé: sota del nas. I, tot i que gràcies a aquestes restriccions els números no incrementen, tampoc es redueixen. Quan, l’1 de juliol, Erdogan va decretar la desescalada general, els nous casos diaris estaven en 700. Dues setmanes després van arribar als 1.500 i ara estan en els 1.100. El dubte és què passarà ara: el Govern turc lluita perquè la UE elimini les restriccions de viatge i els turistes europeus puguin venir. ADRIÀ ROCHA CUTILLER

Alemanya

Consens preventiu entre els estats regionals 

A Alemanya, les normes d’ús de la mascareta protectora depenen de cadascun dels 16 estats federats. Així ho estableix l’ordre administratiu de la República Federal. Malgrat que les diferents visions sobre això han generat friccions entre el govern federal liderat per Angela Merkel i alguns dels executius regionals de divers color polític, els intents tendeixen cap al consens des de l’inici de la pandèmia. 

Aquesta mateixa setmana, els ministres de Sanitat dels estats regionals –sota la coordinació del ministre federal de Sanitat, el democristià Jens Spah– van acordar prolongar de forma indefinida l’ús obligatori de la mascareta en comerços per frenar una segona onada de contagis. Prèviament, el ministre d’Economia (CDU) de Mecklenburg-Pomerània Occidental –un estat amb un important sector turístic– havia especulat sobre una eliminació de l’ús obligatori de la mascareta, cosa que va provocar fortes crítiques. ANDREU JEREZ

L’Amèrica Llatina

La gravetat obliga a endurir les regles de seguretat

L’Amèrica Llatina s’acosta als tres milions de contagis de Covid-19. Els països del sud han de passar encara l’hivern i una fase més aguda de la propagació del virus. Els estats que van incorporar les mascaretes abans d’rribar a taxes moderades d’infecció han tingut millors resultats davant l’avanç de la pandèmia.

Els argentins han acatat immediatament l’obligatorietat del seu ús als llocs públics, el mateix que les mesures de distanciament social. La quantitat de casos positius voreja els 81.000.

El Govern xilè es va veure obligat a redoblar els rigors en l’espai públic després que va saltar l’onada de contagis, actualment prop dels 300.000. No es pot sortir al carrer sense tapaboques. El mateix passa a Mèxic enmig de la posada en marxa de l’anomenat Pla Gradual cap a la Nova Normalitat i malgrat els 300.000 infectats.

Veneçuela es troba aquesta setmana sota els límits d’una «quarantena radical» que obliga a utilitzar les mascaretes fora de les cases. La protecció també s’ha tornat un imperatiu a Colòmbia. El Govern peruà va decidir confeccionar 10 milions de protectors facials per repartir als usuaris dels busos públics. El Perú té més de 300.000 contagis. L’alt nivell d’informalitat laboral ha obligat gran part de la seva població a sortir al carrer.

El Brasil no només es diferencia dels seus veïns per l’alt grau de casos positius (1,6 milions) sinó per les decisions de Jair Bolsonaro en matèria sanitària. El president, que ha donat positiu, ha vetat l’ús de mascaretes en comerços, esglésies, escoles i fins i tot presons. Només s’han de portar en «autobusos, avions o barcos col·lectius». ABEL GILBERT

Bèlgica

Ús generalitzat si no es pot respectar la distància

Igual com en altres països, l’ús de mascaretes també s’ha generalitzat a Bèlgica. Des del 4 de maig passat, totes les persones de més de 12 anys que utilitzin el transport públic (autobús, tramvia, metro i tren) estan obligades a cobrir-se la boca i el nas, inclòs a les estacions, parades i aeroport. L’única excepció d’això és el conductor, sempre que estigui aïllat a la cabina.

També es requereix el seu ús en oficines i altres llocs de treball si no és possible respectar la distància de metre i mig respecte a la resta d’empleats així com en qualsevol activitat de cara al públic on el contacte físic sigui inevitable, com perruqueries o salons de bellesa. És, així mateix, obligatòria als mercats ambulants i a determinades zones comercials. En la resta dels casos, les autoritats belgues recomanen el seu ús, especialment en comerços i supermercats, però no és obligatori. En cas d’incompliment, la sanció és de 250 euros. SILVIA MARTÍNEZ

Itàlia

La majoria desatén les recomanacions de les autoritats

Les mascaretes són repetidament aconsellades per totes les autoritats sanitàries i polítiques durant aquest període de tornada a la nova normalitat, tot i que la majoria de les persones, sobretot els joves, no les utilitzen. Passa les platges, a les places i als bars de les capitals.

Les autoritats regionals de diverses autonomies –que tenen transferides les competències sanitàries– estan aprovant noves normes que endureixen les anteriors, tant sobre l’ús de mascaretes com en el possible tractament sanitari obligatori dels contagiats.

Legalment, l’única obligació és fer-la servir a l’interior dels locals quan no es pugui assegurar la distància exigida, perquè, per exemple, es tracta d’ambients reduïts. En la realitat, als interiors els italians les utilitzen sempre, es tracti d’un súper, un centre comercial, un sabater o un bar. D’una altra manera és el titular de l’establiment que ho imposa.

Aquest treu i posa, produeix l’escena de carrer recurrent que els ciutadans porten les mascaretes baixades fins al coll o penjades de la mà. Si un s’hi creua sense portar-la posada, se les col·loquen per uns segons. ROSSEND DOMÈNECH

França

Ús obligatori només en transports, museus i adults en escoles

Excepte per a determinats professionals o per entrar en alguns llocs, la mascareta no és obligatòria a França i el seu ús és només una recomanació que poca gent segueix. No es pot pujar a la Torre Eiffel o entrar al Louvre  sense la mascareta i els cambrers haurien de portar-la, tot i que a París el normal és veure’ls sense mascareta perquè, com a les fleques o a les botigues d’alimentació, la decisió és de l’amo del local, així que la situació varia molt.

De moment, només en el transport públic, els trens, avions, barcos, aeroports i estacions impedeixen l’entrada sense mascareta, obligatòria a partir dels onze anys. A les escoles ho és per a professors i personal no docent si no es pot mantenir la distància social i per als qui visitin un familiar en un geriàtric. EVA CANTÓN

Rússia

Realitats epidemiològiques molt variades

Notícies relacionades

Catalunya obliga a utilitzar mascareta des d'aquest dijous tot i que hi hagi distància de seguretat

Les mascaretes han arribat per quedar-se, mentre el virus segueixi present

L’ús de la mascareta a Rússia, com gairebé tot el relacionat amb l’epidèmia de la Covid-19, és una competència de les regions. Sent el país més extens del món, al seu territori conviuen realitats epidemiològiques molt diferents i són els governs regionals els que fixen el seu ús. Mentre a Moscou el nombre de casos està remetent, al llunyà territori de Zabaikal, l’epidèmia no ha fet més que començar.

A Moscou, l’obligació de portar una mascareta en llocs com supermercats o al mateix metro s’aplica amb una enorme lleugeresa i depenent sempre del funcionari de torn. Malgrat que a les pantalles dels combois s’informa de les sancions que apliquen certs països a la gent que viatja sense mascareta, és freqüent veure passatgers sense la mascareta. Als supermercats, algunes caixeres es neguen en rodó a tractar amb clients sense mascareta, però no és l’habitual.   MARC MARGINEDAS