Un anell de foc i quatre planetes reben l'estiu, que comença dissabte

Un eclipsi anular de Sol o anell de foc donarà la benvinguda a l’estiu, que comença aquest dissabte a les 23.44 hores peninsulars i que estarà marcat al llarg de l’estació per la presència de quatre planetes: Venus, Mart, Júpiter i Saturn.

L’eclipsi anular solar tindrà lloc aquest diumenge, just un dia després del solstici d’estiu, i es podrà divisar de forma parcial des de les 4.45 hores en una franja que recorrerà l’Àfrica Central, la península Aràbiga, el Pakistan, l’Índia i la Xina, segons càlculs facilitats per l’Observatori Astronòmic Nacional (OAN).

En un eclipsi d’aquestes característiques, la Lluna passa directament per davant del Sol, però no el cobreix completament, creant l’aparença d’una aurèola brillant al voltant d’ella, tot i que amb prou feines tingui uns minuts de durada.

Durant l’estació es produirà un altre fenomen astronòmic, un eclipsi penumbràtic de Lluna –visible a la major part d’Amèrica, oest d’Europa (inclosa Espanya) i l’Àfrica–, que es produirà uns dies més tard el 5 de juliol, amb una durada aproximada de gairebé 5 hores.

Des de l’Observatori assenyalen que, a finals de l’estació estival, cap al 6 de setembre, es produirà a més una ocultació a trenc d’alba del planeta Mart per la Lluna, visible al sud d’Espanya.

Respecte als planetes que dominaran l’estació, en les primeres hores del dia de l’estiu serà fàcil contemplar Venus i Mart, mentre que Júpiter i Saturn brillaran gairebé tota la nit al principi de l’estiu, passant a ser visibles únicament al capvespre a mitjans del mes de juliol.

El 20 de juny, coincidint amb l’inici estacional, serà el dia més llarg, i, per exemple, en ciutats com Madrid aquesta durada es preveu de 15 hores i 3 minuts, dades molt allunyades de les 9 hores i 17 minuts del dia més curt (21 de desembre).

Durant l’estiu hi haurà quatre fases de Lluna Nova –21 de juny, 20 de juliol, 19 d’agost i 17 de setembre–, i, respecte a la Lluna Plena, la primera es veurà el 5 de juliol seguida d’una altra el 3 d’agost i d’una més el 2 de setembre.

Les dues pluges de meteors més importants de l’estació, les delta-Aquàrids, assoliran el seu màxim cap al 30 de juliol, i els populars Perseids, cap al 12 d’agost; quant a les constel·lacions, en aquesta estació ressalta la franja blanquinosa que forma la Via Làctia.

El triangle d’estiu: Altair, Deneb i Vega

Al capvespre, lluiran les estrelles més brillants, i serà fàcil identificar el triangle d’estiu, format per Altair –de la constel·lació de l’Àguila–, Deneb –de la constel·lació del Cigne i Vega –de la constel·lació de la Lira–.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Per aquestes dates, es produeix el màxim allunyament anual (afeli) entre la Terra i el Sol i aquest any, la distància màxima es preveu per al 6 de juliol, a una mica més de 152 milions de quilòmetres, uns 5 milions de quilòmetres més que al gener, quan la distància al Sol arriba al seu mínim.

Al llarg del segle XXI, l’estiu s’iniciarà entre el 20 i 21 de juny (data oficial espanyola) sent el seu inici més primerenc el de l’any 2096 i el més tardà el de 2003; les variacions d’un any a l’altre són degudes a la durada de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol (coneguda com a any tròpic) a l’encaixar en la seqüència d’anys de traspàs del calendari.