Atents als rebrots

La detecció d’un nou brot a Pequín entra dins de l’esperable. I, almenys des d’un punt de vista epidemiològic, es pot llegir com una notícia bona i dolenta alhora. Bona perquè s’ha identificat. I dolenta perquè, ara com ara, encara no està clar el seu abast. «En el moment en què aixequem les restriccions, tornem a entrar en contacte amb el virus. Perquè o segueix dins del país (contagis locals) o ve de fora (contagis importats). La clau és detectar aquests nous casos a temps perquè no hi hagi una escalada exponencial. Si s’aconsegueix, es poden aplicar mesures localitzades per frenar contagis sense tornar a parar-ho tot», argumenta Trilla, també degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i investigador a ISGlobal.

El risc de rebrot a Espanya

El risc de rebrot a Espanya també existeix, com en qualsevol lloc on s’hagi detectat la presència del virus. En els últims 14 dies, de fet, el Ministeri de Sanitat ha comptabilitzat un total 4.315 casos detectats que, si no són controlats, podrien tornar a iniciar una nova cadena de transmissió a gran escala. «Si fins ara no hem tingut cap rebrot important a Espanya és perquè tenim un sistema de vigilància en salut pública que està funcionant bastant bé», explica Daniel López Codina, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’informe setmanal del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, publicat juntament amb el butlletí diari de dades, indica que només la setmana passada es van atendre 30.946 casos sospitosos en els centres d’atenció primària. I 21.876 més als hospitals. El 90% d’aquests va passar per una prova diagnòstica. I en els casos positius, també es va estudiar la cadena de contactes que havien estat amb els pacients infectats per a així identificar altres eventuals contagis. Així es van identificar 105 casos més en una setmana. «En aquests casos, el percentatge de pacients amb símptomes no és tan alt. Un 40% són asimptomàtics, per la qual cosa només es detecten si hi ha un bon estudi de contactes al darrere», matisa Trilla.

«No podem relaxar-nos»

La cautela dels científics xoca amb les atapeïdes imatges que en aquests dies il·lustren alguns moments de la desescalada. Les aglomeracions d’aquest cap de setmana a les platges de Barcelona. O les reunions il·legals detectades en diferents punts d’Espanya. Trilla, interpel·lat sobre aquesta qüestió, recrimina les actituds d’aquest «percentatge d’inconscients» que activen el risc d’un nou rebrot. «El missatge és senzill i sempre és el mateix: distància, mascareta i rentat de mans. Fa mesos que insistim en el mateix. Però seguirem igual fins que el missatge no hagi calat», conclou l’epidemiòleg com a fórmula per evitar contagis.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Quant a la fórmula per evitar que un futur brot localitzat es converteixi en una onada global, López Codina argumenta que la solució passa per «minimitzar el risc, detectar els casos i vigilar-ne l’expansió». «Hem d’apel·lar a la responsabilitat individual i col·lectiva per evitar un nou rebrot. Això implica reforçar (i finançar) els sistemes de salut pública. I recordar a la gent que ha de ser responsable amb les seves accions, perquè no podem posar un policia a la porta de cada casa. Hem de reprendre les nostres vides, però no podem relaxar-nos», comenta l’investigador.

Impossible saber, ara per ara, quan es produirà el futur rebrot a Espanya. «No sabem si el virus perdrà força amb l’estiu. O si rebrotarà a la tardor. És versemblant pensar que quan tornem als espais tancats hi hagi més risc de rebrot. Però tampoc ho sabem amb certesa», recorda el biofísic que, juntament amb el seu grup d’investigació, fa mesos que observa la magnitud de la pandèmia en diferents punts del globus. «Mai oblidem que quan parlem d’aquests números estem parlant de vides. Potser si ho recordéssim més seria més fàcil conscienciar-nos sobre l’impacte de les nostres accions,», conclou el científic.