26 maig 2020

Anar al contingut

RISC DE REINFECCIÓ

Donar positiu en un test d'anticossos no assegura immunitat contra el virus

El 44% dels pacients lleus o asimptomàtics podria tornar a contagiar-se de SARS-CoV-2

Valentina Raffio

Donar positiu en un test d'anticossos no assegura immunitat contra el virus

ALISSA ECKERT

Passar la infecció produïda pel SARS-CoV-2 una vegada no garanteix que, en un futur, una mateixa persona no pugui tornar a contreure el coronavirus responsable de la Covid-19. La immunitat, per tant, no sempre està garantida. Les primeres anàlisis realitzades a Espanya sobre la qüestió indiquen que, entre els pacients que han tingut la malaltia de manera lleu o asimptomàtica, el 44% de les persones que ha donat positiu als coneguts com a ‘tests ràpids’ compta amb un nivell d’anticossos baix i amb poca capacitat de tornar a neutralitzar el virus. És a dir, que aquest 44% de pacients no han desenvolupat les ‘defenses’ necessàries per evitar una eventual segona infecció de SARS-CoV-2. Entre les persones que han passat la malaltia i que han tingut símptomes més greus, en canvi, s’han trobat fins a 10 vegades més anticossos.

El trencaclosques de la immunitat continua sent, en part, una incògnita. Els resultats d’aquesta anàlisi preliminar suggereixen que la detecció d’anticossos no és suficient per garantir una protecció total contra el virus. Entre les mostres analitzades en aquest treball, de fet, s’ha observat que almenys la meitat dels pacients lleus o asimptomàtics diagnosticats havien desenvolupat defenses (d’aquí el positiu del test) però, contra tot pronòstic, aquests anticossos no eren del tot ‘útils’ per tornar a frenar el virus. En altres paraules, que hi ha casos en què les armes construïdes per lluitar contra la infecció han resultat ser poques i dolentes. Per això, una vegada més, els experts demanen mantenir totes les mesures de seguretat per evitar un possible contagi, ja que, vist això, no és clar fins a quin punt les substàncies que produeix el nostre cos per lluitar contra aquest patogen són un escut infal·lible o poden variar la seva eficàcia en funció de les circumstàncies. 

També queda per resoldre per què en alguns casos es desenvolupen ‘anticossos de qualitat’ i en d’altres, no. «Caldrà estudiar el perquè d’aquestes diferències, però mentrestant aquests resultats ens indiquen que donar positiu en un test no ens assegura immunitat contra el virus», adverteix Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, un dels investigadors responsables de l’estudi que s’acaba de presentar. Aquests resultats es presenten aquest mateix dimecres sota el consorci de recerca format per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC), amb el recolzament de la farmacèutica Grifols. 

Immunitat contra el virus

La investigació ha analitzat 111 mostres de plasma de pacients que havien donat positiu als coneguts col·loquialment com ‘tests ràpids’, una alternativa a les proves diagnòstiques PCR (amb les quals s’analitza el genoma del virus) centrades, en aquest cas, a buscar mostres d’anticossos contra el SARS-CoV-2 a la sang. L’estudi, realitzat als laboratoris d’alt nivell de bioseguretat del CReSA, amb l’equip de Júlia Vergara-Alert i Joaquim Segalés, ha analitzat la presència i la ‘qualitat’ d’aquests ‘escuts’ contra el virus. I, a més, s’ha endinsat en la incògnita de com el cos humà reacciona contra aquesta infecció. 

En els casos greus, en què també s’ha detectat més nivell d’anticossos, els investigadors creuen que «probablement això es deu que el seu sistema immunitari ha sigut exposat a una quantitat més elevada de virus, i això ha fet que reaccioni d’una manera més potent», tal com explica Blanco. En aquests pacients s’estima que la resposta immunitària es va generar uns 10 dies després de l’aparició dels símptomes. 

En els casos lleus, en què també s’ha detectat una presència d’anticossos més baixa, els experts creuen que hi podrien haver altres factors que han contribuït a neutralitzar el virus. Hi ha persones que, per raons encara desconegudes, podrien comptar amb una immunitat innata contra aquest virus. O amb una immunitat cel·lular capaç de ‘destruir’ aquests patògens una vegada que arriben a les cèl·lules. «Tot això s’ha de continuar investigant, però tot i que es demostri que la contenció de la primera infecció fos gràcies a aquests factors, no sabem si seran igual d’eficaços en el cas d’una segona exposició al virus», adverteix Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa.

Temes: Coronavirus