Google fa un pas de gegant cap a l'ordinador quàntic

Un prototip d’ordinador quàntic molt més potent i precís dels anteriors s’ha presentat aquest dimecres en un article publicat a la revista ’Nature’. Els seus autors, liderats per un investigador que Google va fitxar fa cinc anys, diuen haver arribat a la «supremacia quàntica». És a dir, haurien efectuat càlculs impossibles de fer amb un ordinador normal. El que aquest ordinador fa en 3 minuts i 20 segons, a un de convencional li ocuparien 10.000 anys.

No obstant, IBM ha posat en dubte el resultat. L’empresa competidora afirma que pot fer aquests càlculs en un ordinador clàssic en dos dies i mig: més temps, però cap bogeria.

A l’espera que IBM publiqui els seus resultats, diversos investigadors es mostren preocupats que la frontera de la investigació en aquest sector (que té implicacions de seguretat) estigui en mans d’empreses privades.

La idea de l’ordinador quàntic és utilitzar les propietats de les partícules microscòpiques (descrites per la teoria de la mecànica quàntica) per aconseguir dispositius ultrapotents. Per exemple, serien capaços de franquejar tots els sistemes de criptografia que garanteixen la seguretat d’internet. No obstant, de moment només hi ha prototips i cap fa càlculs que un ordinador clàssic no pugui fer, gairebé sempre de forma més ràpida.

53 qubits

El dispositiu presentat avui treballa amb 53 qubits (els bits de l’ordinador quàntic) i amb una precisió sense precedents. Fins ara, el rècord variava entre 10 i 20 qubits.

Els càlculs duts a terme són senzilles operacions lògiques que, de moment, no tenen utilitat. Per aconseguir posar en risc la seguretat del xifratge es necessita milers de qubits.

«El que ha aconseguit Google és realment impressionant: tenen l’ordinador quàntic més potent del món», afirma José Ignacio Latorre, catedràtic de física de la Universitat de Barcelona. «No obstant, encara tardarem dècades a veure’n un de plenament funcional», puntualitza Johnathan Oppenheim, professor de física quàntica al University College London.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Mentrestant, molts els preocupa que unes empreses portin la veu cantant. «Tenen pressupostos que els permeten convèncer científics de centres públics perquè hi treballin. Privatitzen investigació pública», afirma Oppenheim.

«És preocupant», coincideix Lucas Lamata, investigador de la Universitat de Sevilla que va col·laborar amb els autors de l’últim resultat. Lamata veu complicat que ’OpenSuperQ’, l’ordinador quàntic públic europeu, arribi a la fidelitat del prototip de Google.