EXPERIMENT AMB ANIMALS

Un estudi en ratolins apunta la clau per prolongar la longevitat

Científics espanyols aconsegueixen rosegadors amb telòmers hiperllargs i que viuen de mitjana un 13% més

Es tracta de la primera vegada que es troba una relació clara entre aquesta característica i el metabolisme

zentauroepp9149342 ratas laboratorio191017140305

zentauroepp9149342 ratas laboratorio191017140305 / SAM YEH

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El naixement dels primers ratolins amb telòmers molt més llargs del normal en la seva espècie demostra que és possible allargar la vida sense necessitat de modificacions genètiques. Un nou estudi, liderat per un equip del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i publicat a la revista ‘Nature’, demostra que els animals amb aquesta característica viuen de mitjana un 13% més, amb millor salut, sense càncer ni obesitat. «Un assoliment sense precedents», segons argumenten els investigadors. 

Els experts argumenten que es tracta del primer treball que demostra una relació clara entre la mida dels telòmers (extrem dels cromosomes encarregats de protegir la integritat de la informació genètica continguda en l’ADN), el metabolisme i, per tant, la longevitat. «Aquest resultat dona suport a la idea que, a l’hora de determinar la longevitat, els gens no són el més important», assenyala Maria Blasco, cap del Grup de Telòmers i Telomerasa del CNIO i autora del treball acabat de publicar. «Hi ha marge per allargar la vida sense alterar el material genètic», afegeix.

En aquest cas, l’èxit ha sigut possible gràcies a l’obtenció i el cultiu de cèl·lules mare embrionàries de ratolí. Aquestes cèl·lules pluripotentes, que poden donar lloc a un organisme sencer, van ser mantingudes durant més temps en una placa de cultiu ‘in vitro’. Es tracta d’un procés que no implica cap manipulació genètica ni de cap altre tipus que, al seu torn, ha demostrat ser suficient per allargar els telòmers per sobre de la longitud normal de l’espècie. Posteriorment, aquestes cèl·lules van ser utilitzades per generar embrions en què el 100% de les cèl·lules són descendents de cèl·lules amb telòmers hiperllargs que, al seu torn, han donat lloc a ratolins més longeus i amb millor salut.

Cultiu ‘in vitro’

La relació entre els telòmers i l’envelliment no és nova. Estudis anteriors ja havien demostrat que, cada vegada que les cèl·lules es divideixen, els telòmers s’escurcen una mica, així que un dels principals indicadors de l’envelliment és l’acumulació de telòmers curts a les cèl·lules. És a dir, que els organismes més vells tenen telòmers més curts. Els investigadors del CNIO ja havien demostrat en diversos treballs que evitant l’escurçament dels telòmers mitjançant l’activació de la telomerasa és possible prolongar la longevitat sense efectes secundaris.

Però fins ara totes les intervencions sobre la longitud dels telòmers s’han basat a alterar l’expressió dels gens, mitjançant una tècnica o una altra. De fet el grup del CNIO va desenvolupar fa uns anys una teràpia gènica que promou la síntesi de la telomerasa, amb la qual va obtenir ratolins que viuen un 24% més sense desenvolupar càncer ni altres malalties associades a l’edat. Aquest nou estudi demostraria, per primera vegada, que és possible aconseguir millores significatives sense necessitat d’alteracions genètiques.

Resultats sense precedents

Notícies relacionades

«Aquests ratolins tenen menys càncer i són més longeus», argumenten els investigadors d’aquest nou treball. «Un fet important és que són més prims del que és habitual perquè acumulen menys greix. També mostren un menor envelliment metabòlic, amb nivells més baixos de colesterol i LDL (greix dolent), i una millor tolerància a la insulina i la glucosa. El dany al seu ADN a mesura que envelleixen és menor i tenen una millor funció dels seus mitocondris, un altre dels talons d’Aquil·les de l’envelliment», afegeixen els experts.

En conclusió, «aquests resultats sense precedents demostren que els telòmers més llargs del que és habitual en una espècie donada no són perniciosos, sinó més aviat el contrari: tenen efectes beneficiosos, com una longevitatmés gran, retard en l’edat metabòlica i menys càncer».