Pizzes per no morir-se [de riure] i altres absurds experiments dels Ig Nobel 2019

«La pizza podria protegir contra la malaltia i la mort... però només si es fa i es menja a Itàlia», acaba l’equip d’investigadors (com no, italians) que aquest any s’ha alçat amb l’Ig Nobel  de Medicina, el guardó que parodia els prestigiosos premis de l’Acadèmia Sueca reconeixent els treballs científics més irreverents del panorama internacional. La història és la següent. No, la pizza no és ni un tractament ni un talismà per fer fora la parca. Però, almenys en un pla teòric, una sèrie d’estudis realitzats al país de la pizza han detectat que consumir-la habitualment (en la seva versió més tradicional i autèntica) no es relaciona amb un augment del risc de patir càncer de mama, d’ovari, de pròstata o infart de miocardi.

Els ‘científics del bon menjar’ recorden que, inclús si la troballa és real, no hauríem d’extrapolar gaire aquestes conclusions perquè aquest curiós fenomen només s’ha observat a Itàlia (i perquè, ja saben, en ciència les correlacions signifiquen entre poc i res). Però si el que busquem és una ciència gamberra, el veritable premi va als somriures i a les bromes que deixa aquesta apetitosa investigació.

Un any més, el solemne auditori de la Universitat de Harvard va acollir la cita més esperada per als amants de la ciència que «primer et fa riure i després et fa pensar», lema dels Ig Nobel forjat pels promotors de la revista d’humor científic ‘Annals of Improbable Research’ (Annals d’Investigació Improbable). A la cerimònia d’aquest any es van entregar, a tall de trofeu, uns particulars vasos de cartró amb raspalls de dents a dins. I, com que es coneixia els científics per se molt xerraires, es va demanar la col·laboració d’una nena de 8 anys perquè cridés sense vergonya quan els discursos es tornessin una mica avorits: «¡Si us plau, pareu, estic avorrida!» Tot això acompanyat dels ‘gags’ típics de cada any, com la tradició de tirar avions de paper a l’escenari o la possibilitat de muntar una ‘performance’ improvisada (com la d’un científic que va pujar a l’escenari en faldilla escocesa per delectar els assistents amb un solo de gaita).

La ‘temperatura escrotal dels carters’ i altres treballs premiats

En aquesta última edició, a més del sonat èxit de les ‘pizzes contra la mort’, es van premiar altres investigacions amb resultats hilarants. A la categoria d’Educació Mèdica es va guardonar un treball que demostra que es poden ensenyar tècniques de treball als cirurgians amb una eina que normalment s’utilitza per entrenar gossos. A Biologia es va premiar un estudi que prova «que les paneroles mortes es comporten de manera diferent de les paneroles vives». A Anatomia, el treball més impactant va ser l’estudi en què es mesurava «la asimetria de la temperatura escrotal en carters nus i vestits a França». És a dir, la demostració científica i empírica que l’escrot dels carters s’escalfa més al costat esquerre.

Aquest any dues categories van premiar els treballs específicament enfocats a les qüestions que durant segles han preocupat els pares de tot el món. A Química, el treball guanyador va analitzar el «volum total de saliva produït un dia per un nen de 5 anys» per concloure que... és molta. A Enginyeria, es va aplaudir la invenció d’una màquina per canviar bolquers a nadons.

A Economia, per al goig dels hipocondríacs, un estudi va demostrar que els diners en paper són una gran eina per transmetre bacteris perillosos. A Psicologia, un curiós experiment va demostrar primer que sostenir un bolígraf a la boca et fa somriure per després desmentir-ho i demostrar que només és el poder de la suggestió. A Física, un equip de científics va donar amb l’explicació definitiva al gran misteri que durant segles ha mantingut en blanc els investigadors: per què els excrements dels wombats, uns adorables marsupials australians, tenen forma de cub. I, per acabar, l’anhelat Ig Nobel de la Pau es va atorgar a un treball que demostra el plaer de rascar-se una zona que pica.