Anar al contingut

SALUT PÚBLICA

La lluita contra l'excés de sucre apunta als refrescos

Alguns estudis suggereixen nous impostos per regular el consum d'aquest tipus de begudes.

Una sola llauna d'aquests productes supera en molts casos els límits d'ingesta diaris recomanats

Valentina Raffio / Lourdes Barragán

La lluita contra l'excés de sucre apunta als refrescos

JORDI COTRINA

Darrere de la seva closca de metall, una llauna de refresc oculta molt més sucre del que podríem creure. En alguns casos, com en les gasoses més venudes, n’hi ha prou amb una sola unitat d’aquesta beguda per duplicar els límits d’ingesta diaris de sucre recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En d’altres, com en les anomenades begudes energètiques, la xifra es quadruplica. ¿Té sentit, doncs, aplicar el mateix impost per a totes les begudes ensucrades sense tenir en compte la quantitat que contenen? Un nou article publicat a la revista ‘Science’ argumenta que no. Al contrari, proposa un impost correctiu amb què s’augmenti el preu en funció de la quantitat de sucre de cada beguda i no segons el volum del producte. «Els impostos correctius haurien de ser proporcionals al perjudici», conclouen els autors d’aquesta proposta.

El raonament és simple. Com més sucre, més conseqüències per a la salut. I, per tant, més necessitat de prendre mesures per delimitar aquests riscos. Una investigació recent publicada a la revista científica ‘JAMA’ troba una correlació directa entre el consum recurrent de refrescos (dos o més al dia) i un augment de la mortalitat prematura (ja que, per exemple, l’hàbit de consumir aquest tipus de productes també sol estar relacionat amb un estil de vida poc saludable). Aquesta nova dada, lluny de concloure el debat, obre la porta a continuar investigant sobre els riscos de l’excés de dulcificants i, sobretot, a dissenyar noves mesures per reduir-ne l’ingesta i educar la població per a un consum responsable.

«El consum de begudes ensucrades no hauria de ser la norma, sinó l’excepció», conclou Dora Romaguera, membre de l’equip responsable d’aquest últim estudi epidemiològic centrat en la població europea. La investigadora argumenta que, pel que fa al consum de refrescos, és indispensable que prioritzi la moderació. És a dir, limitar la ingesta d’aquestes begudes a menys d’una vegada a la setmana i, al seu torn, alertar aquelles persones que han substituït del tot l’aigua pels refrescos. «Des de l’Administració hauria de regular-se l’oferta d’aquest tipus de begudes a centres escolars i sanitaris amb l’objectiu de conscienciar i educar la població. No es pot oferir un producte insà en un centre educatiu o a persones malaltes, és contraproduent», comenta la investigadora afiliada al CIBEROBN (CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició) i al IdISBa (Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears).

Mesures alternatives

El consum excessiu de sucres afegits, per sobre del 10% de la ingesta calòrica d’un individu, s’ha associat amb un risc obesitat més elevat i altres malalties cròniques com la diabetis (de tipus 2) i algunes alteracions metabòliques i cardiovasculars. Aquesta xifra fa referència a la quantitat total de sucre lliure que consumim. Llavors, ¿per què la majoria de companyies estan enfocades només contra els refrescos? «Els refrescos són productes excessivament ensucrats (una sola unitat d’aquests pot contenir l’equivalent a sis terrossos de sucre, uns 37 grams) que consumim en un període curt de temps, per la qual cosa la sobrecàrrega de sucre que aporten és immediata. A més, aquest tipus de begudes només aporten calories buides», explica Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut del departament de Salut i especialista en medicina preventiva i salut pública.

Fins al moment, els impostos a les begudes ensucrades s’han plantejat com una eina per incentivar els consumidors a canviar les seves pautes de consum i, desincentivats per l’augment de preu, perquè comencin a substituir aquests productes per d’altres més saludables. Tot i així, els experts reconeixen que els impostos al sucre són un pedaç temporal i complementari a les polítiques de conscienciació i educació. «Els impostos són la mesura de cost i efectivitat més eficient de què disposem. Però l’objectiu és fomentar entorns que promoguin la salut en què les persones puguin disposar sempre de l’opció més saludable», afirma Cabezas, que també explica que les directrius sobre la lluita contra els excessos del sucre les marquen autoritats com l’OMS.

A Espanya, per exemple, l’objectiu a llarg termini va molt més enllà dels impostos contra els refrescos. El Pla Nacional per a la Millora en la Composició d’Aliments i Begudes és reduir tant la quantitat d’edulcorants afegits com l’aportació calòrica dels seus productes. Però, ara per ara, n’hi ha prou amb un passeig pel passadís de refrescos d’un supermercat per constatar que les begudes ensucrades al comerç per si soles ja sobrepassen els límits aconsellats per les autoritats sanitàries. Al seu torn, els experts recalquen que el ’substitut’ més saludable sempre és l’aigua. Sense afegits.

La lletra petita dels refrescos

L’excés de sucre als refrescos potser no suposa cap novetat per als experts, però pot ser que sí que ho sigui per al consumidor mitjà que acudeix al supermercat. És allà on molts topen amb les incògnites que sorgeixen arran de la falta d’educació en la lectura (i interpretació) de les etiquetes nutricionals. I el passadís dels refrescos ho sap. La quantitat de sucre que contenen els refrescos apareix mesurada, generalment, per cada 100 grams. En una llauna de Coca Cola, la quantitat de sucre per cada 100 mil·lilitres és de 10,6 grams. Això, a priori, pot fer-nos pensar que la quantitat de sucre que creiem que consumim en una llauna és fins a tres vegades inferior a la real, ja que la mesura estàndard sol ser de 330 mil·lilitres i, per tant, la quantitat total de sucre que integra és de 35 grams.

Una ràpida ullada per les prestatgeries mostra que els refrescos de marca blanca solen superar les marques originals en quantitat de sucre. Per exemple, Fresh Gas, substitut d’Hacendado per a Fanta, conté uns 25 grams de sucre en una llauna, mentre que a l’original es redueix gairebé a la meitat, amb uns 15 grams per unitat. Entre les begudes energètiques destaca Burn, que conté 75 grams de sucre en una llauna de mig litre. I aquesta situació no només afecta els refrescos. L’orxata, que pot arribar a contenir més de 100 grams en una ampolla d’un litre; o els sucs Sunny, amb 156 grams de sucre en ampolla de litre i mig, són altres exemples. Les begudesecològiques o bio, associades amb una alternativa més saludable quant a continguts ensucrats, també poden superar alguns refrescos convencionals. En un litre de refresc bio de la marca Hollinger hi ha gairebé el doble de sucre que en la mateixa quantitat de Fanta. Això sí, la Fanta és dels refrescos convencionals menys ensucrats. La moral és que, més enllà de la tendència a un consum responsable pel que fa als sucres, gairebé tot el que ingerim porta prou glucosa o fructosa per superar les recomanacions de l’OMS.