¿Va valer la pena anar a la Lluna?

Posar éssers humans a la Lluna va requerir 25.000 milions de dòlarsi una dècada de treball embogit de milers de persones. ¿Va valer la pena aquell esforç? ¿No hauria sigut millor invertir-los en alguna cosa més profitosa?

Cinquanta anys més tard, “el balanç és absolutament positiu”, declaraIgnasi Casanova, director de l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “És cert que hi ha temes més urgents, però enviar una missió a la Lluna és més barat que construir avions de combat, per exemple”, argumenta.

“¿Hauríem de deixar de gastar diners en museus o obres d’art perquè hi ha maneres millors de gastar-los? Per a mi, anar a la Lluna forma part de la mateixa categoria”, afirmaHaym Benaroya, professor d’enginyeria aeroespacial de la Universitat Rutgers.

Aplicacions tecnològiques

El cert és que aquesta missió va deixar una llarga cua d’aplicacions tecnològiques. Del projecte van sortir productes tan comuns com elsbolquersque van fer servir els astronautes. Però, també, materials complexos, com ara elteflóper a les cobertures tèrmiques i els materials compostos i els aliatges de metalls que podien resistir a grans forces i a altes temperatures. "Aquestes invencions es van traslladar al sector de l’aviació i van impulsar indústries com Boeing", afirma Benaroya.

Els astronautes portaven sensors de les seves constants vitals que després es van traslladar a latelemedicina. I, sobretot, el programa va impulsar la fabricació i la programació d’ordinadors. "La medicina, l’energia i l’alimentació no s’haurien desenvolupat igual sense l’Apollo", diu aquest expert.

La NASA manté una base de dades de les innovacions comercials derivades de la seva recerca. “És difícil traçar una línia recta entre la inversió en l’espai i productes concrets, però hi ha molts casos en què l’impuls tecnològic de la primera va empènyer els segons”, afirmaRoger Launius, exhistoriador en cap de la NASA.

Pedres lunars

"Però el més important que es va derivar d’aquesta missió va ser coneixement científic. Les pedres lunars que es van agafar continuen ensenyant-nos coses sobre la Lluna i el sistema solar", afirma Stuart Clark, un dels més famosos autors de llibres divulgatius d’astronomia. “A mesura que els instruments milloren, es reanalitzen aquestes mostres. Els devem la majoria del que sabem sobre laformació del sistema solar”, afegeix.

Però l’impacte va anar més enllà de l’astrofísica. “El projecte va crear infraestructures que han servit per estudiar l’edat de la Terra, la seva evolució, elcanvi climàtic, etcètera”, afirma Casanova. “S’ha comprovat que, durant els anys del programa Apollo, van augmentar els estudiants en STEM [Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques] i Medicina”, afirma Benaroya.

Guerra freda i ecologisme

Segons Launius, no obstant, la principal compensació va ser geoestratègica. "Tot i que l’efecte [del programa Apollo] fos exclusivament haver mogut uns quants estats postcolonials de l’òrbita soviètica a la dels EUA, aquest programa valdria cada penic que va gastar", afirma.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Casanova destaca el component cooperatiu. “En plena guerra freda, milers de científics, fins i tot soviètics, vancooperar i van compartirmostres i resultats”, afirma. “El principal impacte va ser cultural”, diu Clark. “L’arribada a la Lluna va reunir davant la televisió molta gent de molts països diferents. Continua sentun dels programes més vistos de la història”, explica.

"Ens vam reunir, vam veure com eren de diferents els altres mons i vam veure la Terra des de fora. Això va ajudar a impulsar el moviment ecologista i a convèncer la gent que necessitem cuidar el nostre planeta", conclou.