Anar al contingut

CIÈNCIA LGBTI+

Sassy Science: «El drag em permet fer divulgació científica i activisme»

Mario Peláez, investigador de nanomaterials, explica la seva iniciativa per acostar la ciència a les minories

Valentina Raffio

Al laboratori de l’Institut de Nanociència d’Aragó, mentre investiga les propietats del grafè, es diu Mario Peláez. Però quan està davant una càmera amb perruca, purpurina, faldilla i talons el seu nom és Sassy Science. Se'l coneix com la primera ‘drag queen’ del món dedicada a acostar la ciència al gran públic. El seu projecte, impulsat pel projecte ‘Enabling Excellence’, reuneix el millor dels dos mons. D’una banda, la mirada crítica de la ciència. De l’altra, la transgressió de l’art del transformisme. “El drag em permet fer divulgació científica i activisme”, explica. “Transgredir la definició del gènere és una elecció política. I parlar de ciència fora del discurs tradicional també ho és”, conclou la científica.

The Sassy Science Project’ va sorgir com una iniciativa amb què crear un espai per parlar de ciència de manera inclusiva. “Volia crear una mena de contingut que parlés directament a les dones, als col·lectius LGBTI, a les persones racialitzades i a les discapacitades”, argumenta Sassy. “La divulgació no és neutra. La manera de parlar de ciència també té una important càrrega ideològica. I, fins ara, la majoria de les persones que s’hi dediquen són homes que parlen del tema com si fos totalment asèptic. Aquest discurs normatiu només arriba als públics a qui normalment arriba la ciència. I no pot ser, hem de trencar aquests esquemes i construir relats més diversos en els quals s’incloguin a les minories”, assevera.

La diversitat en ciència, explica, no és només una reclamació de justícia cap als col·lectius més oprimits, sinó un veritable compromís amb la ciència. “Com més diversitat hi hagi en un equip d’investigació, millor serà el treball que facin i els resultats”, explica Sassy. “Si aconseguim s’incorpori al món científic gent cada cop més diversa, no només tindrem un entorn més inclusiu sinó que també tindrem una ciència amb més perspectives, millors preguntes i noves idees per enfrontar-se als reptes”, afegeix la divulgadora. 

Referents científics

Al seu canal de Youtube, mentre parla davant de la càmera, Sassy apareix envoltada d’un acolorit collage de dones icòniques. D’una banda, referents científiques com Marie CurieRosalind Franklin o Hedy Lamarr i d’altres menys conegudes com a Katherine Johnson i Mary Jackson, algunes de les matemàtiques que van contribuir a la conquesta de la Lluna, o Polly Arnold. D’altra banda, aclamades drag queens com Bianca del Rio, Jinkx Monsoon, Trixie Mattel o Katerina Petrova Zamolodtxikova, estrelles del cèlebre programa ‘Rupaul’s Drag Race’. Sobre aquest fons, la divulgadora relata la història de científiques invisibilitzades en la seva època i d’investigadores actuals que continuen lluitant per fer-se valer. Totes batejades com a ‘reines’ de la ciència.

“No vull parlar de dones científiques per crear històries inspiracionals. Vull visibilitzar la seva aportació a la ciència, els obstacles que han hagut de superar per aconseguir-ho i els reptes pendents que queden per resoldre”, argumenta. En el seu cas, assegura, inverteix molt temps en pensar què vol explicar, com vol fer-ho i a qui pren com a referent. L’objectiu, construir un discurs empoderador. “Si donem visibilitat a un altre tipus de referents científics també apoderem tots aquells que s’hi puguin veure reflectits. Amb això vull trencar l’estereotip i demostrar que la ciència és un espai on tothom pot tenir el privilegi d’encaixar, més enllà de qualsevol condicionant social”, reflexiona.

Ciència reivindicativa

N’hi ha prou amb una mirada per veure que el glamur, la purpurina i la ‘performance’ de Sassy Science té poc a veure amb l’estereotip de científic. I és que, segons explica ella mateixa, l’acadèmia continua sent un espai molt conservador en què es deixa molt poc espai per a les ‘transgressions’ de qualsevol mena. “Al món de la ciència predomina la idea que per ser un bon professional has d’encaixar dins d’uns esquemes molt conservadors. Per això mateix hi ha molts científics que continuen dins l’armari per evitar ser qüestionats pel seu entorn professional”, argumenta. “Jo, com a persona bisexual, he hagut de sortir de l’armari moltes vegades per reivindicar la meva orientació sexual. I en aquest procés ha sigut inevitable haver de suportar discriminacions subtils però igualment punyents”, reflexiona.

En el seu cas, assegura, la seva aposta per la divulgació i el drag és una declaració d’intencions. “Jo he triat parlar de ciència amb talons, barba i una silueta entallada. I això ja és d’una transgressió perquè suposa desafiar les normes del que entenem per ciència i del que definim com a feminitat”, explica. En aquest sentit, a més, Sassy també reivindica la llibertat d’expressió en els entorns més conservadors. “Hi ha molta gent que considera que si ets una persona femenina no pots ser un professional seriós i rigorós. I no és així. Jo dic que es pot ser obertament femenina i ser una bona científica”, conclou. Tot això sense perdre el rigor, la gràcia i, sobretot, la perspectiva crítica. “Ni la perruca”, fa broma Sassy. 

Temes: LGTBI