Boom de denúncies per qüestionar les pseudoteràpies

El debat sobre les pseudociències ara podria traslladar-se als tribunals. Defensors i detractors de les denominades ‘teràpies alternatives’ anuncien a través de les xarxes socials una nova “allau de denúncies” dels qui sostenen l’eficàcia d’aquestes pseudoteràpies cap els que en qüestionen de manera pública la validesa. “Les últimes setmanes, potser mesos, estem veient un augment exponencial d’aquest tipus de demandes”, alerta Fernando Frías, advocat, membre d’associacions escèptiques i assessor legal d’alguns dels acusats. “Fins ara, la gran majoria de queixes cap als escèptics no anaven més enllà de les amenaces. Les últimes setmanes, en canvi, arriben cada vegada més burofaxs, demandes de rectificació i conciliació, denúncies i querelles en què s’acusa els escèptics d’injúries, calúmnies i fins i tot de delictes d’odi per les seves crítiques”, afegeix el lletrat.

Les associacions de pacients, professionals i escèptics, els divulgadors científics, els mitjans de comunicació i també els mateixos periodistes, se situen ara al centre d’aquest nou ‘boom’ de casos judicials. “Tot això està passant en un moment en què el debat sobre les pseudoteràpies s’ha estès a l’opinió pública, per la qual cosa qualsevol opinió expressada, en un sentit o un altre, tindrà molt més impacte que fa uns anys”, argumenta Vicente Prieto, president de Círculo Escéptico, una de les principals associacions de crítics amb les pseudoteràpies del país. “Això ens porta a un escenari de lluita desigual. Els escèptics sortim a defensar l’evidència científica perquè sentim que és el nostre deure ètic. Els gurus de les pseudoteràpies utilitzen totes les armes legals disponibles per protegir els seus interessos econòmics”, reflexiona.

Davant l’amenaça dels tribunals, el debat sobre aquestes polèmiques disciplines sense eficàcia provada adquireix altres matisos. De fet, no és estrany que moltes de les fonts interpel·lades per parlar de pseudoteràpies extremin les seves precaucions abans de dir res. En el cas de les víctimes de curanderos, a més, és habitual que moltes d’aquestes prefereixin ocultar la seva identitat per la por que la seva història els pugui portar una denúncia. “Aquí s’ha de tenir en compte que hi ha curanderos amb bufets d’advocats encarregats de defensar la seva reputació. També tenim constància que hi ha advocats especialitzats en aquest tipus de qüestions que estan buscant nous casos i que es dediquen a fer crides públiques perquè interposin més denúncies”, argumenta Frías.

Un debat judicialitzat

No és la primera vegada que aquest tipus de disputes s’acaben judicialitzant. El 2008, l’escriptor Simon Singh va ser denunciat per l’associació britànica de quiropràxia arran de la publicació d’un article en què es definia l’entitat com un ens que “promou tractaments enganyosos”. El 2010, Fernando Cuartero, catedràtic de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM), també va ser denunciat i jutjat per qualificar de “vulgars estafadors” uns espiritistes. En tots dos casos, els crítics van ser absolts després d’un llarg procés judicial. Altres periodistes i divulgadors, en canvi, sí que han sigut condemnats (amb sancions més o menys simbòliques) al considerar que les seves crítiques podien vulnerar l’honor, dignitat o reputació dels curanderos interpel·lats.

En aquests casos, els tribunals han de jutjar, cas per cas, si és més important protegir el dret a la informació i a la llibertat d’expressió (amb el qual s’emparen els crítics de les pseudoteràpies) o el dret a l’honor (que defensen els curanderos interpel·lats). Cada història, és clar, té els seus matisos. Però a grans trets, els juristes recorden que tota crítica en què es respecti la veritat, que sigui d’interès públic i que no es plantegi explícitament amb l’ànim d’ofendre hauria de prevaler. “Hi ha ocasions en què, per més que tinguem proves que algú està cometent una frau, hem de mesurar cautelosament les nostres paraules. Pots dir que el que està fent és una estafa, no que ell és un estafador”, argumenta Prieto. Sense aquestes precaucions, el risc és elevat.

Les veus dels escèptics

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

“L’últim any he rebut més de 10 amenaces de denúncia, dues demandes de conciliació d’associacions de professionals pseudocientífics i una demanda civil. M’acusen, entre d’altres, metges que fan servir les vibracions quàntiques o la introducció d’aigua i ozó pel recte com a teràpia”, explica Fernando Cervera, biòleg, divulgador científic i crític de les pseudoteràpies. “Les denúncies són la forma més clara i directa que tenen de silenciar-los. O, almenys, d’intentar-ho. Es tracta d’una estratègia d’assetjament i demolició amb què ataquen tots els que s’atreveixen a denunciar públicament unes pràctiques amb què s’estafen centenars de pacients i que, en el pitjor dels casos, li poden costar la vida a una persona”, afegeix.

“El meu historial de denúncies amb el món de les pseudociències també és molt extens”, explica Emilio Molina, vicepresident de l’Associació per Protegir el Malalt de les Teràpies Pseudocientífiques (APETP, per les seves sigles en castellà). En el seu cas, la majoria de les demandes provenen de promotors d’una teoria que afirma que totes les malalties són causades per traumes no resolts. “Hem arribat a un punt en què el debat s’ha polaritzat. Els crítics sabem que tenim a l’evidència científica del nostre costat. Però no és suficient. Els curanderos disposen de temps i recursos per invertir en la seva defensa, cosa que nosaltres no sempre tenim. Així que al final del dia, arribin les amenaces que arribin, hem de tenir clara una cosa: no tenen raó, tenen diners”, conclou l’escèptic.