FUTURS PROJECTES

¿Què portarà la ciència el 2019?

La revista 'Nature' aposta per les novetats en l'àmbit de la genètica, la bioseguretat i el canvi climàtic

També serà l'any de les primeres missions de turisme espacial i la tornada a la superfície lluna

zentauroepp43736642 graf9607  londres  13 06 2018   fotograf a facilitada de nat181227161507

zentauroepp43736642 graf9607 londres 13 06 2018 fotograf a facilitada de nat181227161507 / Hamish Pritchard

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

El 2019 podria ser l’any que inauguri una nova etapa del’exploració espacial, que explori els límits del’edició genètica, que plantegi nous debats sobre bioseguretat i que, a més, marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic. Aquestes són tan sols algunes de les previsions sobre les quals s’especula pels següents 365 dies que ens esperen per a l’any nou.

La nova conquesta de l’espai

La Xina té previst llançar una nova missió a la Lluna per recollir mostres del terra lunar. Aquest projecte, conegut com a Chang’e 5, podria convertir-se en el pas previ a una nova missió tripulada al satèl·lit terrestre, que va ser trepitjat per última vegada l’any 1976. Iniciativas privades com el Google Lunar X Prize, una competició espacial patrocinada pel gegant d’internet, també podria arribar a la lluna durant l’any que ve.

El 2019 també podria convertir-se en l’any en què s’enlairi el turisme espacial. SpaceX, empresa del multimilionari Elon Musk, ha planejat per a aquestes dates el seu primer passeig al voltant de la Lluna, d’aproximadament una setmana de durada. L’empresa també preveu llançar la seva pròxima generació de naus espacials reutilitzables conegudes com a Dragon 2 perquè, en un futur, aquestes puguin ser utilitzades per al transport d’astronautes cap a l’Estació Espacial Internacional en col·laboració amb la NASA.

Els debats del futur

Després d’un 2018 marcat per la polèmica de l’edició genètica, la revista científica ‘Nature’ planteja que el debat sobre els límits d’aquesta disciplina continuï durant l’any que ve. Serà llavors quan els experts intentin crear un marc de treball per regular les futures pràctiques relacionades amb la modificació genètica en humans.

Mentrestant, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) també té previst publicar una actualització del Manual de Bioseguretat al Laboratori en el qual es plantegin pràctiques més flexibles i efectives per controlar patògens com l’ebola.

Iniciatives contra el canvi climàtic

El 2019 també serà l’any del’Experiment de Pertorbació Controlada Estratosfèrica (SCoPEx), una pràctica pionera plantejada per fer front al canvi climàtic amb tècniques de geoenginyeria solar. Els científics responsables d’aquest projecte plantegen ruixar partícules amb guix a l’estratosfera perquè, en un futur, aquestes puguin contribuir a refredar el planeta. La iniciativa, no exempta de polèmica, es podria posar en marxa després de l’aprovació d’un comitè assessor independent.

Nous projectes científics

Notícies relacionades

La revista ‘Nature’ senyala alguns delsprojectes científics que podrien protagonitzar el 2019Els Estats Units, el Regne Unit i Europa emprendran diferents expedicions científiques a l’Antàrtida per comprendre les profunditats del subsol gelat. El Canadà llançarà el primer centre acadèmic dedicat a la investigació de l’acabat de legalitzar cànnabis per conèixer més sobre les propietats d’aquesta planta. La Xina inaugurarà el radiotelescopi més gran i sofisticat del món (FAST) que podria contribuir a continuar desentranyant els secrets de l’univers.  El Japó podria convertir-se en la llar del nou Gran Colisionador d’Hadrones (LHC), un projecte a gran escala que fa tan sols sis anys va portar al descobriment del bosó de Higgs, també conegut com la partícula de Déu.

Els descobriments que es realitzin en aquests projectes, a més, podrien presentar-se a través d’un nou model de publicació d’accés lliure que plantegen algunes de les revistes científiques per a l’any que ve. La idea que es planteja a través del conegut com a ‘Pla S’ és consolidar la presència de reposadors web gratuïts en els quals es garanteixil’accés a la informació científica per a tots els ciutadans.