6 èxits, dos fracassos i una polèmica científica que ens deixa aquest 2018

Els avenços en genètica, el descobriment del primer híbrid entre dues espècies humanes extintes, la troballa del’animal més antic conegut fins ara, la creació del mapamés gran de la nostra galàxia i els efectes del canvi climàtic es posicionen com els grans i els pitjors èxits de la ciència d’aquest 2018. Així ho argumenten les revistes científiques ‘Nature’i‘Science’, dues de les més prestigioses del món, en la seva aposta anual pelsdescobriments més influents publicats en els últims 365 dies. Aquest any, a més dels tradicionals èxits i fracassos, els experts destaquen la importància de la polèmica de l’any sobre edició genètica, ètica i futur de la investigació. 

ÈXITS CIENTÍFICS

1. Descobrint el desenvolupament cèl·lula per cèl·lula

L’avenç científicmés gran d’aquest 2018 ha sigut, segons la revista ‘Science’, el conjunt de tècniquesd’anàlisi de l’activitat gènica que ens han permès entendre com una mateixa cèl·lula es desenvolupa a través del temps. “Grups d’investigació de tot el món ja estan aplicant aquestes tècniques per estudiar com maduren les cèl·lules humanes al llarg de tota la vida, com es regeneren els teixits i com canvien les cèl·lules en les malalties”, recorda la periodista científica Elizabeth Pennisi. En la pròxima dècada es preveu que aquesta combinació de tècniques, coneguda en anglès com a‘single-cell RNA-seq’,podria revolucionar el món de la investigació i la medicina.

2. El primer híbrid de dues espècies extintes

Una de les troballes científiques més sorprenents d’aquest 2018 ha sigut la del primer híbrid fruit de dues espècies humanes extintes: una dona neandertal i un home denisovà. El descobriment, destacat tant per la revista ‘Nature’ com per ‘Science’ entre els millors de l’any, va ser possible gràcies al’anàlisi genètica d’uns petits fragments d’os que van revelar la identitat d’aquesta dona, batejada com a Denny, que va viure fa uns 50.000 anys. Vivian Slon, una de les paleontòlogues responsables de l’estudi, també destaca entre les científiques més importants de l’any.

3. La primera i estranya criatura que va poblar la Terra

Molècules de greix conservades en un antic fòssil han servit per revelar el primer animal confirmat en el registre geològic que va viure a la Terra fa 558 milions d’anys. Batejada com a ‘Dickinsonia’, aquesta estranya criatura destaca ara com una de les troballes més importants de l’any segons la revista ‘Science’. Els investigadors estimen que aquest misteriós animal de forma ovalada i 1,4 metres de longitud formava part de la biota que va viure a la Terra 20 milions d’anys abans de l’‘explosió cambriana’ de la vida animal.

4. El mapa més gran de la nostra galàxia

Les dades recollides pelsatèl·lit Gaia, missió estrella de l’Agència Espacial Europea (ESA), han donat lloc al mapa més complet de la nostra galàxia. Aquest nou atles ha sigut elaborat a partir de la informació sobre 1.700 milions d’astres de la Via Làctia. Els investigadors asseguren que tota aquesta nova informació portarà a importants revelacions sobre la forma, la història i la química de l’univers. En la seva aposta pels científics més importants de l’any, ‘Nature’ destaca el treball d’Anthony Brown, un dels responsables del projecte.

5. El gran any del grafè

L’American Chemical Society  ha triat una malla de grafè sintetitzada a Espanya com la ‘molècula de l’any’. La revista ‘Nature’ també reserva un paper privilegiat per als avenços relacionats amb l’estudi d’aquest material i destaca el treball de Yuan Cao, investigador del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que va descobrirl’‘angle màgic’en el qual el grafè es torna superconductor.

FRACASSOS CIENTÍFICS

1. El pitjor any de canvi climàtic

Aquest 2018, els devastadors efectes del canvi climàtic encapçalen la llista dels‘fracassos de la ciència’de la revista ‘Science’. Les conseqüències d’aquest fenomen a escala global, moltes de les quals estan influïdes per l’activitat humana, han anat deixant el seu rastre any rere any a tots els racons del planeta. Aquest ha sigut l’any en què “la temperatura dels oceans és la més alta des que va començar el registre. Els nivells dels oceans són uns vuit centímetres més alts que en la dècada de 1990 i s’estima que l’augment s’anirà accelerant. I les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle tornaran a assolir un màxim històric, probablement un augment de més del 2% respecte a l’any passat”. I tot ha passat en un context en què “la bretxa entre el que el món necessita i el que està fent sembla més àmplia i més clara que mai”, recorda la publicació amb referència a la falta de compromís polític per complir els acords sobre canvi climàtic.

2. La mort d’un museu al Brasil

El devastador incendi que va reduir a cendres el Museu Nacional de Rio de Janeiro, una institució amb més de 200 anys d’història a la seva esquena, ha commocionat la comunitat científica. Aquest tràgic esdeveniment i la situació de la ciència al Brasil es posicionen en segon lloc dins dels‘fracassos de la ciència’segons ‘Science’. “El museu es va incendiar la nit del 2 de setembre, després d’anys de finançament insuficient i negligència per part de les autoritats. Els fons públics per a la ciència en la major part del país han seguit una trajectòria similar. El pressupost del ministeri federal de ciència es va reduir en més del 50% en els últims cinc anys, i s’espera una retallada addicional del 10% per al 2019, malgrat les moltes crides dels científics als legisladors a Brasília”, argumenten des de la revista. 

LA POLÈMICA DE L’ANY

1. L’edició genètica en humans 

Fa tan sols unes setmanes, el científic xinès He Jiankui va anunciar que havia aconseguitmodificar genèticament, mitjançant la tècnica CRISPR, dues nenes bessones perquè fossin resistents al VIH. La suposada gesta no va tardar a avivar el debat en la comunitat científica. Per a uns, una fita. Per a altres, un experiment massa arriscat. 

Notícies relacionades

Les claus de l''edició genètica' de nadons amb la tècnica CRISPR

¿Què portarà la ciència el 2019?

“La humanitat reescrivint el seu propi codi genètic no és una gesta petita. En un altre moment, sota diferents circumstàncies, l’edició del gen de la línia germinal podria tenir la possibilitat de convertir-se en el Gran avenç de l’any en ciència”, argumenten des de la revista ‘Science’. Però en aquest cas, gran part de la comunitat científica sembla haver-se posicionat contra el treball d’aquest científic que ha aconseguit “trencar el consens internacional” sobre els actuals límits científics i ètics de l’edició genètica. 

“Aquest científic deixa un llegat complicat. Ara als científics els preocupa que el camp de l’edició de gens tingui problemes per obtenir finançament, aprovació regulatòria o recolzament del públic. I tot i que la tecnologia podria portar a nous coneixements sobre el desenvolupament humà i potencialment a algunes maneres de prevenir trastorns genètics mortals, pocs dirien que l’enfocament d’He ha ajudat”, declara David Cyranoski a la revista ‘Nature’.