Vídeo | Lanzarote es transforma en la Lluna per entrenar astronautes de l'ESA

L’Agència Espacial Europea prova aquests dies a Lanzarote robots, eines i equips de comunicació que els astronautes utilitzaran d’aquí una dècada a la Lluna, desenvolupades per portar al segle XXI la tecnologia que es va fer servir fa gairebé mig segle, en l’última de les missions Apollo.

Un equip de científics, caps de missió i astronautes europeus entrenen des de fa dues setmanes, al volcà de Tinguatón, com es comportarien en una missiód’exploració de la Lluna, l’objectiu número 1 en aquests moments de la NASA i l’ESA, que projecten tornar juntes al satèl·lit de la Terra en el termini d’una dècada.

Aquest és el tercer any consecutiu a Lanzarote del programa 'Pangaea' de l’Agència Espacial Europea, que fins ara havia aprofitat el paisatge de Lanzarote com a anàleg per dissenyar, a molt més llarg termini, tècniques de reconeixement de minerals i recerca d’indicis de vida (present o passada) a Mart.

No obstant, l’ESA ha reorientat aquesta mena d’entrenaments cap a la Lluna; en primer lloc, perquè es tracta d’un objectiu que ja està en la planificació de les agències internacionals amb les quals col·labora i, en segon, perquè tota la tecnologia que un dia es pugui portar a Mart, serà necessari provar-la primer a la Lluna.

Característiques lunars

Aquests plans xoquen, entre altres dificultats, quel’última tecnologia d’exploració lunar posada a prova en condicions reals es va quedar al 1972, a la missió Apollo XVII, l’última que va portar un ésser humà a la superfície del satèl·lit. I, ara, provar nous sistemes als laboratoris resulta inviable, perquè per obtenir resultats fiables es necessita ser a la Lluna... o gairebé.

"És molt difícil trobar a la Terra un lloc amb característiques lunars. A Lanzarote en tenim alguns de molt importants, com aquest de Tinguatón. Com aquí, a la Lluna hi ha laves basàltiques i piroclasts i d’una composició molt semblant", explica a Efe el geòleg italià Franceso Sauro, director científic del projecte 'Pangaea' d’entrenament en anàlegs terrestres.

La coordinadora de l’equip que cada any desplaça l’ESA a Lanzarote, el seu compatriota Loredana Bessone, precisa que la tornada a la Lluna no s’abordarà, probablement, de forma directa amb astronautes, sinó que primer s’enviaran a la superfície del satèl·lit robots d’exploració perquè facin les primeres tasques i preparin el terreny.

Aquests dies, l’astronauta de l’ESA Matthias Maurer no només ha treballat en elsvolcans  amb eines de l’era Apollo actualitzades, nous sistemes d’anàlisi geològica gairebé instantània i tauletes electròniques de comunicació amb la direcció d’una futura missió, sinó que també s’ha entrenat en el maneig remot de ‘rovers’. Des de les Canàries, n’ha dirigit un que operava a Holanda.

En realitat, precisa Maurer, es tracta d’un avançament de la prova gairebé definitiva amb aquest tipus de robots que es farà el 2019, quan un dels seus col·legues de l’ESA o la NASA manegi des de l’Estació Espacial Internacional un ‘rover’ situat sobre els camps de lapil·li (o ‘picón’, a les Canàries) que envolten el Parc Nacional de Timanfaya.

El vestit falla

De passada, l’astronauta alemany ha fet un descobriment tan útil com inesperat: el vestit amb què es treballa fora de la nau espacial i amb què ha entrenat a Lanzarote no és l’adequat.

Les roques de l’illa, molt semblants a les lunars, li han esquinçat els guants. Si això hagués passat en una missió real, adverteix, l’astronauta en qüestió hauria corregut perill.

Matthias Maurer explica, a més, quin és el sentit de tornar a la Lluna: entre d’altres, diu, conèixer millor la Terra. La Lluna té la mateixa edat que el planeta blau, uns 4.500 milions d’anys, però amb proiu feines ha canviat, i per aixcò una gran part del passat de la Terra es pot veure, congelat, en la geologia lunar, relata aquest astronauta.

Però ningú oblida, i menys un astronauta, que les grans agències espacials volen anar aquest segle a Mart, una cosa inviable de moment, i no només per seguretat (el viatge, d’uns 500 dies, sotmetria a una radiació molt perillosa els astronautes, llevat que s’hi vagi molt més ràpid o es millori la protecció).

També perquè els astronautes podran portar poques coses amb ells, de manera que hauran d’extreure de la superfície de Mart tot l’imprescindible: aigua, combustible per tornar (hidrogen), materials per construir la seva base-refugi (basalts injectats, probablement, amb impressores 3D) i terres propicis per cultivar aliments vegetals en condicions límit.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Tot això s’haurà d’assajar primer a la Lluna... i molt abans potser a Lanzarote, on fa quatre segles que els agricultors cultiven patates, cebes, llegums, cereals i els seus famosos vins de malvasia sota capes fines de cendra volcànica.

"L’anàleg és espectacular", diu el geòleg Francesco Sauro, que fa broma que si algun dia se sembra alPlaneta Vermell, més d’hora que tard es brindarà amb "malvasia marciana".