L’NFL organitza al Bernabéu la mare de tots els xous

El primer partit, que no serà l’últim, de la lliga de futbol americà a territori espanyol va ser l’exitós colofó del gran desembarcament que va realitzar l’NFL al llarg de tota la setmana, desplegant tot el seu múscul publicitari per tota la capital. Més de tres hores d’exhibició del poder i de la capacitat d’atracció de la indústria del principal entreteniment esportiu del món, rebuda perquè enganyar-nos, amb una intensa aroma a Bienvenido Mr. Marshall, amb Madrid saludant els americans amb alegria. I aquests, això sí, tornant l’afecte a base de show business.

La promesa "mini SuperBowl" va complir amb escreix amb les expectatives. Segurament no en l’estrictament esportiu, perquè ni els Miami Dolphins, que van exercir de locals, ni els Washington Commanders pertanyen, avui, a l’elit competitiva de l’NFL, però sí en tot l’embolcall. Que és al final l’important, ja que el partit (guanyat pels Dolphins a la pròrroga per 13-16) no deixava de ser una excusa, una magnífica excusa.

La Castellana, tallada

L’arribada a l’entorn del Bernabéu impressionava al matí. Per important o potencialment conflictiu que hagi sigut un partit jugat pel Madrid en aquest estadi, cap ha implicat el tall de trànsit de la Castellana, artèria vital del trànsit madrileny, ni havia vist mai aquest recinte un perímetre de seguretat tan exhaustiu, rodejada l’esplanada que l’envolta per un cercle de tanques opaques. Més d’un s’hi va veure atrapat.

Definitivament, el que l’NFL havia organitzat res tenia a veure amb un partit del Reial Madrid. La cervesa amb alcohol que es venia, aprofitant una escletxa de la llei que la prohibeix en els partits del futbol, era una altra demostració pràctica. Com les cues quilomètriques per entrar a la botiga de l’estadi, que ha canviat per uns dies els productes del Madrid pels de l’NFL, i per accedir a l’acabat d’inaugurar espai de restauració Bernabéu Market.

A l’estadi madrileny, personalitzat per a l’ocasió fins a l’últim detall per dins i per fora, hi havia moltíssims espanyols, és clar, però l’anglès competia com a primer idioma, amb molts visitants arribats del Regne Unit i els EUA per a un partit en què els Dolphins exercien com a locals. I no era una formalitat, perquè el públic va aclamar els de Miami i va xiular els de Washington. Tot i que potser l’ovació més gran de la tarda se la va emportar Zidane, convidat al sorteig inicial.

Homenatge a l’UME

Va sonar l’himne dels EUA i també el d’Espanya, amb un homenatge a la Unitat Militar d’Emergències que va donar a l’esdeveniment la seva dosi d’emotivitat local. Un partit de futbol, americà o europeu, no deixa de ser això, un espectacle esportiu que pot agradar més o menys. En el que l’NFL competeix en una altra lliga és en aquest tipus d’actes previs i en els intermedis.

Notícies relacionades

Orellana suma el tercer triomf i cedeix a Pascual un Barça guanyador

Espanya aconsegueix enllaçar 14 Mundials consecutius

Llavors, en el descans, va arribar l’actuació de Daddy Yankee i Bizarrap, que va fer un bis amb el seu cèlebre session amb Quevedo (ja saben, "quéééédate…"), mentre 78.610 espectadors, un ple tècnic, superior al clàssic, joguinejaven amb la llanterna dels seus mòbils. Venien d’avorrir-se bastant després d’una primera meitat sense un sol touchdown (6-6). En els dos quarts finals es va animar l’assumpte amb un touchdown addicional per equip (13-13), que va portar el partit a la pròrroga. En aquesta, els Dolphins van resoldre amb un field goal, a l’estil gol d’or.

I així, es va acomiadar per ara de Madrid i d’Espanya una NFL que va prometre venir per quedar-se i amb seguretat tindrà més convicció ara que abans d’aquesta setmana, un rotund èxit per a totes les parts. ¿Significa això que hi haurà més partits al Bernabéu? Sí. ¿L’any que ve? És possible, però no segur. ¿I Barcelona? Quan el Camp Nou estigui llest, cotitzarà molt a l’alça.