Barcelona estrena 27 centres de culte en un any i consolida l’auge evangelista

Segons les últimes dades de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona, al tancament del 2024 hi havia a la capital 1.004 comunitats i entitats religioses. La xifra inclou des de grups de barris fins a federacions de segon nivell. Utilitzen un total de 535 centres de culte, la mateixa xifra que el 2023. El màxim històric es va assolir el 2018 (569), després d’una dècada de fort creixement (el 2006 n’eren 385). No obstant, el 2019 i el 2020 van caure per sota del mig miler i han remuntat a poc a poc en aquest lustre.

A més de créixer en nombre, les comunitats es diversifiquen. L’OAR calcula que actualment «hi ha presents a la ciutat 37 tradicions religioses o espirituals diferents, un nombre lleugerament superior respecte a l’any anterior», indica en la seva Memòria 2024. Amb tot, l’hegemonia cristiana és molt clara: les diferents branques copen 441 dels 535 centres de culte. Aproximadament la meitat, 233 espais, pertanyen a la xarxa d’esglésies i parròquies catòliques de l’Arquebisbat de Barcelona. 

Auge evangelista

A aquesta xifra, que poc varia amb els anys, s’hi suma un nombre creixent d’espais evangelistes. Aquesta branca protestant compta avui amb 182 llocs de culte a la ciutat. Quatre districtes sobresurten en l’arrelament de la comunitat: Nou Barris (39 esglésies), Sant Andreu (35), Sants-Montjuïc (28) i Sant Martí (27). 

Als dos primers, els temples d’aquest credo són la nova majoria, és a dir, més de la meitat dels centres de culte de qualsevol confessió. Contrasten amb una presència molt més discreta a la resta: 5 a les Corts, 7 a Sarrià-Sant Gervasi i a Ciutat Vella, 9 a Horta-Guinardó i a Gràcia i 16 a l’Eixample.

El gran creixement es va produir l’any passat. Dels 27 nous centres de culte oberts a la capital, 24 van ser esglésies evangèliques, i els tres restants, oratoris musulmans. És el creixement més pronunciat des de la pandèmia, ja que els anys anteriors creixien a raó de tres o quatre per any. Amb el nou total, són evangelistes el 41,3% dels centres cristians de Barcelona i el 34 % (un de cada tres) del total d’espais de qualsevol creença.

Quant a la resta de comunitats, hi ha 39 oratoris islàmics, 22 centres budistes, 6 d’hinduistes, 1 de la fe bahá’í, 4 sinagogues, 16 salons del Regne dels Testimonis de Jehovà, 4 esglésies d’Adventistes del Setè Dia, 4 d’ortodoxes, 2 capelles mormones, 1 temple sikh, 2 centres de Cienciologia i 19 d’altres dogmes.

El naixement de nous llocs de pregària respon no només al flux d’arribades i la seva procedència, sinó també a una societat més practicant. Segons les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, avui un de cada cinc habitants de la província de Barcelona és practicant, el doble que fa un lustre. Com va explicar EL PERIÓDICO la setmana passada, un 11,2% de la població actual acudeix a culte una vegada per setmana o més, i un 8,9% hi van cada mes.

20 llicències en cinc anys

Un altre termòmetre diferent per mesurar el dinamisme religiós de la ciutat són les llicències municipals per a l’obertura de centres de culte. En els últims cinc anys, l’Ajuntament de Barcelona ha concedit 20 nous permisos, indiquen a EL PERIÓDICO fonts municipals. 

Concretament han sigut per a dos locals ubicats a Ciutat Vella, cinc a Sants-Montjuïc, un a Gràcia, tres a Nou Barris, sis a Sant Andreu i tres a Sant Martí. L’any de la pandèmia, el consistori en va concedir cinc, l’any següent en van ser quatre, el 2022 van pujar a sis, el 2023 van baixar a tres i el 2024 només en van ser dues.

Notícies relacionades

La Diagonal posa a prova la seva nova il·luminació de Nadal quan falta una setmana perquè s’encenguin els llums a Barcelona

Barcelona vibra amb la Cursa de les Dones 2025

Les dades de llicències i de centres de culte mai coincideixen, perquè quantifiquen coses diferents. Quan un immoble es vol utilitzar per primera vegada per a culte de manera regular, ha d’aconseguir aquest beneplàcit municipal. No es dona de baixa el permís si canvia la comunitat usuària, es dissol o es trasllada, així que no hi ha un total vigent.

Cal tenir en compte que hi ha una gran varietat de circumstàncies. Una mateixa entitat religiosa pot tenir diversos centres de reunió i pregària i també al revés, que diverses comunitats comparteixin un mateix lloc. Per exemple, diverses parròquies barcelonines tenen capelles cedides a veïns ortodoxos. A més, moltes comunitats joves lloguen naus industrials, auditoris d’hotels i sales de centres culturals per albergar les trobades, fins que fixen una ubicació permanent.