ASTROFÍSICA

Apep, la nova serp còsmica de la nostra galàxia

Un equip internacional d'investigadors descobreix una gegantina formació de pols i gas de diversos anys llum de diàmetre

El fenomen, acabat d'identificar, podria indicar la presència de dues estrelles massives a punt de convertir-se en una supernova

balloon

balloon

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

A l’antic Egipte, Apep era el nom amb què es coneixia a la deïtat del caos. Una deessa coneguda per les serps que l’envoltaven i per la seva violència a l’hora d’actuar, raó per la qual Ra, déu del Sol, havia de lluitar contra ella cada nit per assegurar que l’endemà tornava a sortir el sol. Ara, aquesta mateixa referència ha servit als investigadors per batejar la nova i sorprenent troballa: una serp còsmica en la qual podrien estar ocorrent alguns delsfenòmens més violents de la nostra galàxia.

Es tractaria d’un remolí de pols i gas, la forma del qual recordaria a la dels característics rèptils que acompanyaven la deessa egípcia, causat per la rotació de dues estrelles massives. Les dades obtingudes de moment sobre les velocitats en la nebulosa suggereixen que almenys un d’aquests astres estaria girant prou ràpid com per disparar una ràfega de rajos gamma de llarga durada (GRB), un dels fenòmens més poderosos del cosmos. 

"Aquest és el primer sistema d’aquest tipus que es descobreix a la nostra pròpia galàxia. Però a més, mai esperem trobar un sistema així al nostre propi pati del darrere", explica Joseph Callingham, investigador de l’Institut Holandès de Radioastronomia (ASTRON) i autor principal de l’estudi que informa sobre aquest sistema. El descobriment, publicat aquest mateix dilluns a la revista Nature, ha sigut possible gràcies a les dades obtingudes pelVery Large Telescope (VLT), un dels instruments d’observació de l’univers més sofisticats que existeixen. 

Estrelles en fase crítica

Segons expliquen els investigadors, l’acabada de trobar serp còsmica podria ser un senyal que aquest sistema binari d’estrelles està en la seva etapa evolutiva final. És a dir, a punt de convertir-se en una supernova. En aquest procés, cada astre estaria expulsant material cap enfora formant cúmuls de partícules de pols on els vents xoquen. Aquests moviments violents serien els que al final s’acabarien reflectint la forma d’espiral del gegantí núvol de pols que, segons indiquen els experts, podria mesurar diversos anys llum de diàmetre.

El final de la vida d’aquestes estrelles podria durar uns centenars de milers d’anys, que en termes cosmològics seria un "obrir i tancar d’ulls". I és justament per això que ara els investigadors planegen observar l’evolució del sistema per estudiar la vida de les estrelles en la seva fase crítica. En tot aquest temps, els astres aniran abocant al remolí enormes quantitats de material a milions de quilòmetres per hora.

Notícies relacionades

Ara per ara, els investigadors han calculat que un dels vents estel·lars d’Apep viatja a una velocitat de 12 milions de quilòmetres per hora. L’altre, en canvi, tan sols es mouria a menys de 2 milions de quilòmetres per hora. Els investigadors atribueixen aquesta "salvatge discrepància" entre la velocitat dels vents estel·lars que una de les estrelles s’està desprenent de material a un ritme molt més accelerat que el de la seva companya.

Això implicaria que una de les estrelles està experimentant una rotació gairebé crítica. És a dir, que està girant tan ràpid que gairebé s’està esquinçant. Els investigadors estimen que aquest astre acabarà produint una poderosa ràfega de rajos gamma de llarga durada (GRB) quan el seu nucli col·lapsi al final de la seva vida útil. 

Temes:

Univers