Els elefants asiàtics tenen habilitats matemàtiques pròpies de les persones

Els elefants asiàtics demostren una habilitat numèrica més pròxima a l’observada en humans que en altres animals, segons un nou estudi publicat en el ‘Journal of ethology’ de Springer. En aquest nou treball, investigadors de Sokendai (Universitat de Graduats per a Estudis Avançats i la Societat del Japó per a la Promoció de la Ciència) van trobar que el sentit dels números dels elefants asiàtics no queda afectat per la distància, la magnitud o les proporcions dels nombres presentats, i per tant proporciona evidència experimental inicial que els animals tenencaracterístiques cognitives similars al càlcul humà.

Investigacions anteriors havien demostrat que molts animals tenen algun tipus de competència numèrica, tot i que no utilitzen el llenguatge. No obstant, aquesta capacitat numèrica es basa principalment en quantitats inexactes en lloc de nombres absoluts. En aquest estudi, els investigadors van intentar replicar els resultats d’investigacions anteriors que ja van mostrar que els elefants asiàtics tenen una competència numèrica excepcional.

Elefants, a prova

L’Irie i els seus col·legues van desenvolupar un nou mètode per provar la capacitat dels animals per jutjar quantitats relatives. Van capacitar amb èxit un elefant asiàtic de 14 anys anomenat Authai del zoològic d’Ueno al Japó per utilitzar un plafó tàctil controlat per computadora. El programa es va dissenyar específicament per examinar el coneixement dels elefants, de manera que es puguin descartar els factors no desitjats que puguin influir en els resultats.

A l’Authai se li va presentar un exercici de judici de quantitat relativa d’elements a la pantalla, i després va haver d’indicar amb la punta de la seva trompa quina de les dues figures mostrades contenia més articles. Aquests anaven de 0 a 10 articles, i contenien imatges de plàtans, síndries i pomes. No es van presentar totes les fruites en la mateixa mida, per garantir que l’Authai no prengués les decisions únicament en l’àrea total que estava coberta amb il·lustracions per targeta.

Prova superada

L’Authai va ser recompensada cada vegada que va triar les figures amb el major nombre d’articles. Això hova fer correctament 181 de 271 vegades, una taxa d’èxit del 66,8%. La seva capacitat per assenyalar amb precisió la figura amb la quantitat de fruits més gran no va quedar afectada per la magnitud, la distància o la proporció de les comparacions. No obstant, el temps de reacció de l’Authai va estar influït per la distància i la relació entre les dues figures presentades. Necessitava molt més temps per fer la selecció entre figures on es presentaven distàncies relativament més petites i proporcions més grans.

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

"Trobem que la seva aptitud no va quedar afectada per la distància, la magnitud o les proporcions dels nombres presentats, però d’acord amb les observacions del càlcul humà, va requerir un temps més llarg per respondre a les comparacions amb distàncies més petites", explica l’Irie. "Aquest estudi proporciona la primera evidència experimental que els animals no humans tenen característiques cognitives parcialment idèntiques al càlcul humà".

Segons l’Irie, aquesta no és una habilitat que l’elefant asiàtic comparteix amb les dues espècies d’elefants africans. Opina que a causa que l’espècie va divergir fa més de 7,6 milions d’anys, és molt probable que cada una desenvolupi habilitats cognitives diferents.