ciència

'Science' crea polèmica amb un estudi sobre actituds d'homes i dones

El treball sosté que com més igualtat, les preferències d'homes i dones divergirien en lloc d'acostar-se

Diversos experts alerten que els estereotips de gènere podrien haver esbiaixat els resultats

rjulve9602743 barcelona 23 12 2008 foto para ilustrar matrimonio jubilados181019190534

rjulve9602743 barcelona 23 12 2008 foto para ilustrar matrimonio jubilados181019190534 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Com més ric i avançat en igualtat de gènere és un país, més divergeixen, en lloc d’assemblar-se, les "inclinacions fonamentals" d’homes i dones: actituds com ara paciència, altruisme, confiança o predisposició al risc.

Aquest és el controvertit resultat d’un estudi publicat a 'Science' i basat en una enquesta feta en el 2012 entre 80.000 persones de 76 països. Segons els autors, alliberar-se de la pobresa i de la desigualtat ajudaria els dos gèneres a expressar més lliurement les seves diferències. No obstant, diversos experts alerten que aquestes diferències no necessàriament han de ser innates ni explicarien per si soles el desequilibri de gènere en certes carreres o professions.

"Aquest treball no és contrari a la igualtat de gènere. Aquesta té molts efectes més enllà de les preferències. Hi ha altres factors que influeixen en les decisions: cultura, institucions, mercat laboral, etcètera," puntualitza Armin Falk, economista de la Universitat de Bonn i coautor del treball.

Preguntes i exercicis

L’estudi ha analitzat la diferència entre homes i dones a sis indicadors de preferències. Els enquestats havien de respondre a preguntes qualitatives ("¿Quant estàs disposat a córrer riscos?") i a exercicis quantitatius (del tipus: "¿Preferiries 100 euros segurs o 200 en una loteria en la qual tindries el 50% de les probabilitats?").

Segons les respostes, la diferència en la inclinació a prendre riscos entre homes i dones en països rics i igualitaris com els del nord d’Europa era més gran que a certs països tradicionals i en la via de desenvolupament d’Àsia o l’Àfrica. En l’estudi, la riquesa es mesura amb el PIB i la igualtat, amb quatre indicadors internacionals.

Aquí es plantegen les primeres crítiques. "¿Realment estan mesurant el mateix a tots els països? La paraula 'loteria' vol dir una cosa molt diferent a Suècia i a Ghana", observa Gina Rippon, professora de neurociències de la Universitat d’Aston (Regne Unit). "¿Estan mesurant preferències reals o el que les persones diuen preferir en funció dels estereotips?", afegeix Londa Schiebinger, historiadora de la Universitat de Stanford (EUA).

Tampoc la interpretació dels resultats convenç del tot. "En cert sentit, és normal que grups diferents tinguin preferències diferents. La igualtat no necessàriament s’ha de basar a ser idèntics", observa Schiebinger. No obstant, afegeix, "els biaixos inconscients de gènere tenen una relació molt forta amb les preferències: les inclinacions de les dones podrien retenir de forma inconscient certs estereotips de gènere".

"Efectivament, també podria passar que el benestar i la llibertat proporcionin els recursos perquè homes i dones es conformin encara més a les expectatives socials", admet Falk. Per la mateixa raó, l’economista precisa que els seus resultats no apunten necessàriament actituds innates.

Preferències i comportaments

Falk explica que les preferències mesurades en l’estudi tenen un efecte real en els comportaments. "Abans del sondeig, vam validar les mesures amb experiments: per exemple, vam veure que qui declarava més inclinació altruista tenia més propensió a donar diners en un experiment", afirma. Per la mateixa raó, una propensió més gran al risc estaria associada a escollir llocs de treball autònoms o empresarials.

Notícies relacionades

Rippon no coincideix amb això. "Aquesta idea assumeix que qualsevol carrera professional és iguald’acollidora. Al contrari, moltes dones eviten carreres que perceben com poc acollidores si no tenen un imperatiu econòmic per emprendre-les. Mentrestant, als països pobres podrien elegir-les igualment, amb l’objectiu de guanyar més diners," argumenta.

Els experts coincideixen que els resultats no s’haurien d’utilitzar per justificar el desequilibri de gènere en certes professions. L’economista de la Universitat Bocconi Paola Profeta proporciona un exemple d’això. "Ser diferents no vol dir ser pitjors. Per exemple, massa propensió al risc és perillosa: l’absència de dones directives va jugar el seu paper en l’última crisi financera", conclou.