L'ADN DE LA SETMANA

La longevitat dels sards

Els habitants de Sardenya són objecte d'estudi per la seva esperança de vida, la seva baixa estatura i per l'alta incidència de la talassèmia

rjulve11079596 cerde a verano viajes julio 2009 la playa del lido con la ci181014172409

rjulve11079596 cerde a verano viajes julio 2009 la playa del lido con la ci181014172409

1
Es llegeix en minuts
Pere Puigdomènech
Pere Puigdomènech

Investigador

ver +

Les poblacions de les illes, o les que han viscut aïllades, tenen un interès especial per a l’estudi de l’evolució humana. Poden mostrar alguna característica genètica especial que pot resultar en un cert risc de manifestar-se com a malaltia. És el que els passa alshabitants de Sardenya, que sónobjecte d’estudi per la seva longevitat, la sevabaixa estaturao per tenir unaalta incidència de talassèmia, una malaltia genètica de la sang. Ara es publica un estudi molt complet que prova de concloure com s’ha format l’actual població sarda.

Notícies relacionades

El treball que publica la revista ‘Nature Genetics’ ha sigut el fruit de la col·laboració de grups de les Universitats de Sardenya amb grups californians. Han analitzat el genoma de més de 3.500 persones de diferents parts de l’illa que tinguin com a mínim tres avis sards. Les conclusions són que la població sarda no és homogènia, i que en certs llocs ha sigut aïllada durant segles. La comparació del seu genoma amb d’altres de coneguts a Europa els permet concloure que la base de la població sarda es va formar peragricultors que van arribar fa uns 7.500 o 8.000 anys, quan ja hi havia altres pobladors. És interessant queel grup europeu que té més similituds amb els sards són els bascos. Això voldria dir que provenen de poblacions que van venir de l’est amb l’agricultura i que des d’aleshores han quedat relativament aïllades.

En l’estudi troben també restes depoblacions africanes, que podrien haver arribat amb els cartaginesos o els romans fa 2.000 o 3.000 anys, i unaexcepció curiosa al cromosoma Y, que representa la contribució dels homes en el contingut genètic de la població. En aquest cas els resultats indiquen que vindria d’invasions posteriors que són les que han format el gruix de la població europea actual. Els sards (i els bascos) conserven la base genètica no dels primers pobladors d’Europa, sinó dels primers agricultors, però no van ser del tot aliens a les invasions de l’Est i del Sud que han acabat formant la població europea.