EXPLICACIÓ

Els capvespres blaus de Mart

A diferència del que passa a la Terra, els capvespres del planeta vermell són d'un característic color blau

Aquest fenomen es deu a la dispersió dels rajos quan entren en contacte amb l'atmosfera

fcasals45204213 sociedad  ciencia atardecer en marte   jpl nasa180926134437

fcasals45204213 sociedad ciencia atardecer en marte jpl nasa180926134437

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

Quan alplaneta vermell baixa el Sol, el cel es tenyeix de blau. Sí, ho has llegit bé: a Mart els capvespres es caracteritzen per un bonic to blavós amb què es tenyeix l’horitzó. Un fenomen que aproximadament dura el mateix que a la Terra, ja que al planeta veí els dies tenen 24 hores i 39 minuts, però que sorprèn per la paleta de colors freds. Però, ¿a què es deu aquest color?

Per què passa

La resposta està enl’atmosfera marciana i en la manera en què els rajos del Sol hi penetren i es dispersen quan hi entren en contacte. Així que per entendre aquest fenomen haurem de començar per entendre com la llum solar arriba als planetes i com la seva incidència afecta el color que percebem.

Quan parlem de la llum, en realitat estem fent referència a la part visible de l’espectre de la radiació electromagnètica. Aquest component visible de la llum es descompon en diferents longituds d’ones que van de les més curtes (properes a l’ultraviolat i visibles en els tons freds, com el lila o el blau) a les més llargues (properes a l’infraroig i visibles a través de tons càlids, com el taronja o el vermell). Un fenomen conegut com a dispersió de Rayleigh.

VIQUIPÈDIA

En el caos del nostre planeta, durant els dies terrestres, els rajos de Sol incideixen a la Terra de tal manera en què es dispersa amb més facilitat la llum blava. En canvi, durant el capvespre, l’angle d’incidència de la llum contribueix que es dispersin més fàcilment els colors vermellosos. Aquesta és la raó per la qual, depenent de l’angle d’incidència de la llum del Sol, veiem el cel d’un color o un altre en un determinat moment del dia.

El cas marcià

¿Llavors què passa a Mart? El planeta vermell està situat molt més lluny del Sol respecte a la Terra, així que, des d’un principi, la llum incideix de manera molt més tènue respecte al que estem acostumats al nostre planeta. Per això, alguns comparen els dies de sol marcians amb un dia ennuvolat a la Terra.

via GIPHY

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que tant a la Terra com a Mart, la capa de gasos que envolta el planeta – també coneguda com a atmosfera – compta amb un conjunt de partícules en suspensió. És a dir, una sèrie de diminuts cossos sòlids o de gotetes de líquids dispersos en l’aire. I per més estrany que pugui semblar, aquestes partícules pràcticament invisibles determinen la manera en què, entre d’altres, es dispersa la llum.

La unió d’aquests dos factors és el que, entre d’altres, acaba donant lloc als espectaculars capvespres blaus del planeta. Al caure el Sol a Mart, els llamps del Sol arriben a la superfície del planeta de forma més perpendicular i, al seu torn, la pols en suspensió contribueix a la dispersió dels colors amb una longitud d’ona més petita. És a dir, els blaus. Per això, al planeta vermell el cel es tenyeix de tons freds cada alba i capvespre.

La mirada dels experts

Les instantànies captades per l’explorador de Mart el mes d’abril passat van despertar ràpidament l’interès dels terrícoles. ¿Què amaga la resplendor blava dels capvespres del nostre planeta veí? En aquesta ocasió, els experts van agafar el relleu per respondre a aquest curiós fenomen.

Notícies relacionades

"Els colors provenen del fet que la pols fina té la mida adequada perquè la llum blava penetri en l’atmosfera de manera més eficient", va explicar al seu dia Mark Lemmon, investigador de la Universitat A&M de Texas (College Station) i membre de l’equip científic del Curiosity, que va planificar les observacions.

"Quan la llum blava es dispersa de la pols, queda més a prop de la direcció del Sol que la llum d’altres colors. La resta del cel és de color groc a taronja, ja que la llum groga i vermella es dispersa pel cel en lloc de ser absorbida o quedar a prop del Sol", va afegir Lemmon.