Cova d'Altamira: ¿Qui va ser la nena de 8 anys que va descobrir les pintures prehistòriques?

La cova d’Altamira (Cantàbria, Espanya) inspira aquest 24 de setembre un ‘doodle’ de Google amb motiu del 139 aniversari del descobriment, el 1879, de les seves impressionants pintures, considerades l’obra cabdal de l’art paleolític.

El descobriment de la gruta es remunta a uns anys enrere, concretament al 1868. Va ser llavors, segons detalla la Viquipèdia, quan el teuler asturià Modesto Cubillas va topar amb l’entrada a la cova mentre provava d’alliberar el seu gos de caça, que s’havia quedat atrapat entre les esquerdes d’unes roques.

Llavors, la troballa va passar desapercebuda (a la zona, de terreny càrstic, hi ha milers de grutes), però Cubillas l’hi va comunicar a Marcelino Sanz de Sautuola, potentat local i aficionat a la paleontologia.

Sanz de Sautuola va visitar la cova anys després, el 1875, però no hi va observar res destacable. En una segona visita, el 1879, va anar-hi acompanyat per la seva filla María, que mentre el seu pare explorava la gruta es va endinsar en una sala lateral i va veure una espectaculars pintures al sostre. “¡Mira, papa, bous!”, va exclamar la petita, de 8 anys. Acabava de descobrir la Capella Sixtina de l’art rupestre paleolític.

Les pintures de la cova d’Altamira van ser el primer conjunt pictòric de la prehistòria conegut en la seva època. Bisons, cavalls, cérvols, mans i misteriosos símbols pintats o gravats durant mil·lennis s’estenen majestuosos per l’interior de la gruta.

De fet, després del descobriment no van faltar les veus que van denunciar que les pintures eren falses, al considerar que les seves formes abstractes i les seves reproduccions de la vida salvatge eren massa sofisticades per al seu temps (estan datades en el període magdalenià, fa entre 12.000 i 15.000 anys). Finalment, un estudi francès dut a terme el 1902 va constatar-ne l’origen paleolític.

L’autoria de les pintures de la cova d’Altamira

La possibilitat que les pintures d’Altamira fossin una obra femenina es va obrir pas el 2012, quan en una exposició a Madrid es va representar una dona pintant la cova. “Va suposar un impacte. Es va alçar molt la veu des de l’acadèmia. ¿Per què hi poseu una dona, si no està comprovat que ho fos? Bé, tampoc està comprovat que fos un home”, va comentar Ana Herranz, investigadora en un projecte sobre arqueologia i dones a la Universitat de Jaén.

L’únic cert és que en l’actualitat és impossible discernir si les pintures van ser obra de dones o d’homes. En tot cas, és tan arriscat sostenir una hipòtesi com l’altra.

Les dones prehistòriques solen ser representades dedicant-se a les feines de casa, a causa delsestereotips de gènere que dominen també el relat de la història. Segons Lourdes Prados, professora d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid i editora del llibre ‘Museos arqueológicos y género. Educando en igualtat’, “la majoria dels manuals escolars estan esbiaixats”. 

“En els últims anys, s’ha intentat que els textos siguin més equilibrats. No obstant, les imatges no s’han cuidat. I per a un nen, la imatge és el primer que arriba”, remarca Prados.

Visita a la cova d’Altamira

La cova d’Altamira té una longitud de 270 metres, amb una estructura senzilla formada per una galeria amb escasses ramificacions i un final estret i de difícil accés.

Notícies relacionades

Les dones prehistòriques no eren com Wilma i Betty

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Per criteris de conservació, la gruta es va tancar al públic el 2002. No obstant, el 2015 el Patronat del Museu Nacional i Centre d’Investigació d’Altamira va acordar un estricte règim d’accés controlat i limitat de cinc persones a la setmana.

La visita a la cova d’Altamira, de 37 minuts, es fa sota un estricte protocol d’indumentària i il·luminació, amb un recorregut i temps de permanència definits per a cada zona de la cova.