Anar al contingut

INVESTIGACIÓ PUBLICADA A 'Nature Human Behavior'

La predisposició al perdó ens caracteritza com a humans

Un nou estudi liderat per la Universitat d'Oxford indaga en la flexibilitat moral dels individus

La investigació conclou que hi ha una tendència a atorgar el "benefici del dubte" als transgressors

Valentina Raffio

La predisposició al perdó ens caracteritza com a humans

ALEJANDRO ERNESTO

Si la bondat és (o no) una característica innata dels humans ha sigut, és i continuarà sent un tema de discussió per als filòsofs i altres experts de la moralitat humana. No obstant, ara una nova investigació dona llum en aquesta qüestió apuntant que les persones tendim a aferrar-nos molt més a les bones impressions sobre els altres que no a les dolentes. Una característica que, d’acord amb els investigadors de la Universitat d’Oxford a Yale, podria ajudar a entendre en quina mesura els humans tendim a perdonar (o no) el proïsme.

Aquest nou estudi, publicat a la revista ‘Nature Human Behavior’, indaga en la suposada flexibilitat humana per jutjar i perdonar els transgressors morals. Un mecanisme social que contribuiria a l’adaptació de les persones a un grup i, conseqüentment, a la seva manera de relacionar-se amb els individus de l’entorn.

"El cervell forma impressions socials d’una manera que pot permetre el perdó", explica Molly Crockett, psicòloga de la Universitat de Yale i autora principal de l’article. "A causa que les persones de vegades es porten malament per accident, com a humans hem de ser capaços d’actualitzar les males impressions dels que s’equivoquen. Altrament, podríem acabar les relacions prematurament i perdríem molts dels beneficis de les connexions socials".

¿Estaries disposat a perdonar?

Per a aquest nou estudi, els investigadors van plantejar un conjunt d’experiments per avaluar la flexibilitat moral de les persones. Una mostra de més de 1.500 individus va ser exposada a jutjar dos desconeguts enfrontant-se a un dilema moral: aplicar doloroses descàrregues elèctriques a un tercer a canvi d’una compensació econòmica. Una situació que en uns casos es resolia amb una rotunda negació (fent que aquesta persona semblés algú bo) o amb una acceptació dels diners a canvi d’infligir dolor (considerant la persona de dolenta).

A partir d’aquí, els investigadors van començar a preguntar als observadors, en primer lloc, sobre la seva opinió respecte al caràcter moral d’aquests estranys i, en segon lloc, sobre com de segurs estaven de les seves impressions. És a dir, ¿aquest subjecte és bo o dolent? I, el més important, ¿n’estàs totalment segur? Una estratègia que, en el cas d’aquest estudi, va servir als investigadors per avaluar fins a quin punt aquestes primeres impressions morals són estables o no.

El benefici del dubte

Un dels resultats  més cridaners que es veu a través d’aquest estudi és que les persones som molt més propenses dels que ens pensem a perdonar el proïsme. D’acord amb els experiments realitzats per a l’estudi, aquest tret es veu reflectit en la ràpida tendència a formar opinions estables i positives sobre els que ‘a priori’ considerem bons i, al seu torn, a la flexibilitat a canviar d’opinió per als que al principi hauríem considerat dolents.

És a dir, a creure que els que són bons mereixen la nostra valoració positiva i que els que aparenten ser dolents també mereixen una segona oportunitat abans de jutjar definitivament el seu caràcter moral.

"Creiem que les nostres descobertes revelen una predisposició bàsica per donar als altres, fins i tot als estranys, el benefici del dubte. La ment humana està construïda per mantenir les relacions socials, fins i tot quan els socis de vegades es comporten malament," afegeix la investigadora

Un mecanisme indispensable per socialitzar-nos

¿Però, per què és tan important estudiar la capacitat (o no) de perdonar? D’acord amb els investigadors d’aquest nou estudi, aquest element pot contribuir a donar llum sobre alguns trets característics de trastorns psiquiàtrics, com el trastorn límit de la personalitat (TLP), en què destaquen problemes per desenvolupar habilitats socials.

"La capacitat de formar amb precisió les impressions del caràcter dels altres és crucial per al desenvolupament  i el manteniment de relacions saludables", comenta Jenifer Siegel, estudiant de doctorat d’Oxford i coautora de l’article. "Per això hem desenvolupat noves eines per mesurar la formació d’impressions, que pot ser que ens puguin ajudar a millorar la nostra comprensió d’algunes disfuncions relacionals".

0 Comentaris
cargando