Divulgació inclusiva

Arqueologia per a tothom

Un projecte acosta la prehistòria a gent gran, migrants i persones amb síndrome de Down

L'experiència sorgeix del Raval, on es van establir els primers agricultors de la península

Arqueologia per a tothom
Arqueologia per a tothom

/

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

El Martí encara recorda els objectes «semblants a ossos petits» que va trobar l’estiu passat al jaciment neolític de les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Barcelona). Al mes d’agost, aquest noi de 17 anys i una altra dotzena d’afectats per la síndrome de Down van participar durant un dia en una excavació en companyia d’arqueòlegs professionals. Al desembre, un altre grup es va exercitar a fabricar eines prehistòriques en un taller dut a terme a Barcelona.

Les dues activitats formen part d’una sèrie més àmplia d’esdeveniments organitzada pel projecte Barcelona, 6.000 anys d’història. Des del 2013, aquesta iniciativa d’investigadors de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) –un focus de coneixement en ple Raval, a Barcelona– i de divulgadors del col·lectiu La ciència al teu món, ha anat acostant l’arqueologia a tota mena de col·lectius del seu entorn.

Es tracta de grups que d’entrada sembla que casarien amb la prehistòria com l’aigua i l’oli. La setmana que ve, adolescents en risc d’exclusió d’un institut del Raval culminaran un taller de cuina prehistòrica. Fa un parell de mesos, avis del mateix barri van posar en escena una obra de titelles sobre el neolític. Anteriorment, una associació de veïns va col·laborar amb els investigadors per fabricar una capgrossa troglodita. Els investigadors del projecte també van fer demostracions en comerços i al mercat de la Boqueria.

Col·lectius allunyats de la divulgació

«Hi ha col·lectius que no arriben mai a la divulgació científica: molts xavals del Raval no es poden pagar un museu o no tenen un cap de setmana per anar-hi, perquè treballen», explica Juan Gibaja, científic titular del CSIC i impulsor del projecte, expert en la transició entre els últims caçadors recol·lectors i els primers agricultors. Una cosa semblant passa amb la gent gran («molts pensen que una xerrada d’arqueologia no és un tema per a ells») o altres grups descuidats pels programes oficials de divulgació, com ara els migrants o les persones amb discapacitat intel·lectual.

Tot va començar el 2013, quan un membre de la Taula del Raval es va acostar a Gibaja després d’una xerrada pública amb el propòsit d’animar-lo a divulgar les seves troballes al barri. Quatre mil·lennis abans, pel Raval s’hi passejaven algunes de les primeres comunitats d’agricultors i pastors que van arribar a la península ibèrica.

Gibaja va acceptar parlar amb algunes associacions de veïns. «D’entrada, em semblava complicat, però de seguida s’hi van interessar», recorda. Les primeres activitats a peu de carrer també van ser prometedores. «Quan relaciones la prehistòria amb el que mengem o com vivim ara, de seguida la gent s’hi enganxa», explica l’arqueòleg.

Fins al 2015, les activitats es van centrar en el barri barceloní, però des d’aleshores s’han estès a Horta-Guinardó, Nou Barris, Sabadell, l’Hospitalet, etcètera, gràcies al finançament renovat any rere any per la Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia (FECYT).

Participar, més que escoltar

«Sempre busquem que el nostre públic no es limiti a escoltar, sinó que participi», explica Gibaja. L’activitat més recent ha consistit a oferir a una quinzena d’adolescents en risc d’exclusió un curs de cuina a l’estil prehistòric.

En el cas de les persones grans, se’ls ofereix muntar una obra de titelles destinada a la canalla amb un text escrit pels arqueòlegs. «Fa un parell d’anys, quan la meva plaça al CSIC estava en risc, una àvia em va abraçar i em va dir entre llàgrimes: ‘¿Què fem ara si no vens tu?’», recorda Gibaja.

Notícies relacionades

Sens dubte, el projecte més ambiciós és el que implica a les persones amb síndrome de Down. «Per a mi era difícil imaginar com actuarien. Em van robar el cor. Pregunten sense por i els encanta conèixer, sempre que els donis els coneixement al seu ritme. I al final tots t’abracen», recorda Gibaja.

«Ens arriben propostes esportives i d’oci, però com aquestes són raríssimes: per això s’hi van apuntar molts nois», afirma el Víctor, pare del Martí i membre de l’associació Down Catalunya. «És un col·lectiu que està deixat de banda, però quan t’hi acostes, veus que estan desitjant sortir d’aquella tònica d’activitats que els prenen, entre cometes, per tontos, i estan perfectament capacitats per fer tota mena de coses», afirma Diego Ortega, divulgador científic i membre de l’Associació de Familiars i Amics de Persones amb Discapacitat Intel·lectual (AFAMP, de Jaén), no implicat en el projecte, que considera la iniciativa «una idea fabulosa». «La ciència no es pot quedar només en el món acadèmic: ha d’arribar a tota la gent», conclou Gibaja.

La divulgació inclusiva avança a Espanya

Al desembre es va celebrar a la Universitat Autònoma de Madrid la III Jornada de Divulgació Ciència Inclusiva, organitzada per l’associació Ciència Sense Barreres. Es va parlar de projectes que van des de l’astronomia per a persones cegues fins a Pdiciencia, un programa de divulgació presentat per persones amb discapacitat intel·lectual. «La idea de la plena inclusió ha arribat a la divulgació: hi ha una ebullició d’activitats impressionants», comenta Diego Ortega, responsable de Pdiciencia.