Ordi

El genoma de l’ordi, un dels cereals més cultivats del món, ha trigat a completar-se. No és per la manca d’interès sinó per la seva complexitat. És un genoma gairebé el doble de gran que l’humà i amb un nombre també superior de gens. Finalment, se n’acaba de publicar l’estructura amb un bon nivell de qualitat en un esforç conjunt de diversos laboratoris a nivell mundial.

A Europa no mengem gaire ordi de forma directa, però ha sigut un dels cereals més cultivats durant la història. El seu origen s’ha buscat al sud de l’actual Turquia, a l’antiga Pèrsia o a Israel. L’any passat es va publicar el genoma de grans d’ordi de fa 6.000 anys en coves sota la mítica fortalesa de Massada a Israel, que no sembla ser gaire diferent de l’actual, però també se n’ha trobat a les muntanyes del Zagros, a l’actual Iran. No deu estranyar a ningú que la qüestió sigui objecte de dures controvèrsies. El fet és que l’ordi es pot cultivar tant a zones àrides i de secà, com a la península Ibèrica, fins a latituds molt elevades. Això ha fet que s’hi interessin països com Alemanya, que han participat en el projecte del seu genoma.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Completar el genoma de l’ordi ha sigut una feina complicada per la seva complexitat, que prové del fet que una gran part són seqüències que estan repetides centenars o milers de cops. Ha calgut fer servir totes les eines disponibles ara, però els set cromosomes de l’ordi ja estan a disposició de qualsevol.

Hi ha bones raons per fer una feina tan complicada. L’ordi és un objecte de recerca molt intensa per trobar varietats adaptades a les condicions actuals i als seus usos. Un dels principals és l’alimentació del bestiar, però n’hi ha d’altres. Si el gra de l’ordi es deixa germinar durant un cert temps en un ambient humit i després s’asseca es produeix la malta. Aquesta és la base de la cervesa, una de les begudes fermentades més antigues i utilitzades  del món, i si es destil·la dona el whisky. Són raons de pes, econòmiques i lúdiques, per estudiar un genoma.