Berbers i àrabs nord-africans, ¿uns mateixos gens?

Les migracions als països del nord de l'Àfrica han sigut tan intenses des de temps dels romans que els actuals habitants del Marroc, Algèria, Tunísia o Líbia no són aclaparadorament d'origen berber, considerats els pobladors autòctons, sinó que la seva genètica és molt heterogènia, segons ha demostrat un estudi de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona.

Fins ara es pensava que l'arribada des d'orient de pobles aràbics amb l'expansió de l'Islam, a partir del segle VII, va ser sobretot una colonització cultural i lingüística, poc important des d'un punt de vista demogràfic, però resulta que no és així: “Hi va haver molta barreja genètica. Veiem una empremta més profunda del que es pensava”, explica a aquest diari el coordinador del treball, David Comas, investigador principal de l'IBE i director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). També hi ha una empremta clara de poblacions subsaharianes.

Els investigadors de l'IBE, un centre mixt del CSIC i la UPF, han analitzat el genoma de 200 individus nord-africans intentant buscar les diferències entre berbers i àrabs, molt sovint considerades comunitats separades, i determinar quan es van produir les grans migracions. Els resultats s'han publicat a la revista 'Molecular Biology and Evolution'.

“Cada individu té el seu pedigrí genètic en el qual es pot veure quin percentatge d'ADN procedeix d'ancestres subsaharians, europeus o asiàtics -escriuen els investigadors-. A més, el grau de barreja a l'ADN permet deduir en quin moment va tenir lloc aquesta barreja entre els seus ancestres. Gràcies a tècniques genòmiques hem pogut llegir aquests grans esdeveniments històrics a l'ADN”. 

Des d'un punt de vista històric, els grans fluxos de persones en països com el Marroc, Tunísia o Líbia han sigut l'arabització al segle VII i després el comerç d'esclaus des de l'Àfrica subsahariana, tant durant l'Imperi Romà com a al segle XVIII. “Els resultats demostren que totes aquestes situacions van tenir un impacte en el genoma dels habitants de la regió, ja que es poden observar pics de flux migratori que coincideixen amb aquestes dates”, diuen els autors.

IDENTITAT CULTURAL I SOCIAL

“Els berbers han sigut considerats històricament poblacions autòctones esteses al llarg del nord d'Àfrica -insisteix Comas-. Probablement en algun moment eren genèticament diferents, però les diferents migracions en la zona han provocat una gran barreja i han diluït la seva diferenciació”. No obstant, com puntualitza l'investigador, “els resultats són estrictament genètics i no impliquen que els berbers no tinguin una identitat cultural i social molt diferenciada”.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

De fet, a nivell genètic, els individus d'una mateixa població nord-africana "han resultat ser molt diferents entre ells malgrat ser geogràficament molt pròxims", prossegueixen els investigadors. L'arabització al segle VII i altres migracions posteriors es van estendre per tot el nord d'Àfrica, però van afectar de manera diferencial dins d'una mateixa localització. Per exemple, “en els zenata, un grup de berbers del desert d'Algèria, la barreja amb individus subsaharians no ha afectat d'igual manera tots els individus, possiblement a causa de l'estructura social”, escriu Lara Rubio, estudiant de doctorat a l'IBE i primera autora de l'article.

La publicació és el resultat d'una col·laboració internacional amb el University College London i quatre universitats nord-africanes i compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Economia i Competitivitat.