Europa es posa a Mart

Després d'un viatge de set mesos i 496 milions de quilòmetres, la indústria i la ciència europees es disposen a aterrar a Mart dimecres que ve amb un petit mòdul de 500 quilos de pes anomenat 'Schiaparelli', l'avançada d'un ambiciós programa que inclou també el orbitador 'TGO', amb el qual ha viatjat fins al planeta vermell, i un tot terreny que serà llançat a l'espai d'aquí quatre anys. Si tot va bé, la missió Exomars serà un salt de gegant per a l'exploració planetària 'made in Europe'. 

No és la primera vegada que Europa intenta col·locar un robot en la gelada i àrida superfície de Mart. El desembre del 2003, el mòdul de fabricació britànica 'Beagle 2' va desaparèixer sense deixar rastre després de separar-se de la nau nodrissa 'Mars Express', que 13 anys després segueix orbitant el planeta vermell. De fet, Estats Units segueix sent l'única potència que ha aconseguit la fita de trepitjar amb èxit el terreny marcià. En aquesta ocasió, no obstant, no es tracta d'un projecte exclusiu de l'Agència Espacial Europea (ESA), sinó d'una ambiciosa col·laboració amb la seva homòloga russa, Roscosmos. A més, l'aterratge del mòdul 'Huygens' el 2005 en la superfície de Titan -una lluna de Saturn- i la posterior de 'Philae' al cometa Churyumov-Guerassimenko, el 2014, confirmen que la tecnologia de l'ESA ha guanyat en precisió.

ASSAJAR UN SISTEMA D'ATERRATGE

L'objectiu del programa Exomars al complet és determinar l'origen de les intrigants traces de metà que es detecten ocasionalment a Mart, un possible resultat de l'activitat biològica, de la vida, però per ara 'Schiaparelli' és sobretot un senzill demostrador, un aparell de curtíssima vida consagrat essencialment a assajar tecnologies per a pròximes missions, entre elles un nou sistema d'aterratge, un paracaigudes, un radar altímetre i una protecció tèrmica. "El nostre objectiu és demostrar que podem arribar a la superfície i recollir dades", insisteix Mark McCaughrean, assessor científic de l'ESA, que recentment va estar a la Fundacion BBVA de Madrid per impartir una conferència. 

'Schiaparelli' aterrarà a Meridiani Planum, una regió sense gran relleu, no gaire lluny d'on el 2004 es va posar el vehicle nord-americà 'Opportunity'. Allà s'estarà fins que les bateries se li acabin, un període que pot durar entre 2 i 8 dies en funció de l'energia que hagi de gastar per suportar el fred. Durant el descens i una vegada a terra, el mòdul subministrarà informació sobre temperatura, humitat, densitat i propietats elèctriques de l'aire. Les dades recollides, inclosa la confirmació que l'aterratge ha anat bé, es rebran al centre de control amb un retard de gairebé 10 minuts, que és el temps que triguen a arribar des de Mart les ones de ràdio.

CAIGUDA LLIURE

Aquest diumenge, si es compleix el programa previst, 'Schiaparelli' se separarà i iniciarà el seu descens en solitari, mentre que 'TGO' portarà a terme una correcció de rumb per evitar estampar-se contra el planeta i continuar acoblat a l'òrbita. A finals del 2017 començarà la seva vida científica pròpiament dita, basada essencialment en la recerca de metà.

La separació de les dues naus es produirà a un milió de quilòmetres de distància de la superfície marciana. A partir de llavors, 'Schiaparelli' baixarà en caiguda lliure fins que, ja dimecres, ingressarà a la tènue atmosfera a una velocitat de 21.000 quilòmetres per hora. En cas que fracassi la maniobra de separació, l'ESA tornarà a intentar-ho dilluns. El perillós trànsit de l'atmosfera fins a tocar terra durarà sis minuts.

EQUIPS ESPANYOLS

En el descens ha tingut un destacat paper la indústria espanyola. Així, després del desplegament del paracaigudes i els retropropulsors, 'Schiaparelli' esmorteirà el cop final a terra amb una estructura situada a la seva base que ha desenvolupat l'empresa Sener. "L'impacte es produeix a uns quatre metres per segon [14 km/h], que pot semblar poc, però n'hi hauria prou per espatllar els instruments del mòdul i no podríem llegir el que ha recopilat durant el descens", resumeix Fernando del Campo, responsable del projecte.

Notícies relacionades

Metà, ¿indici de vida en Mart?

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Com que l'atmosfera marciana és cent vegades menys densa que la terrestre, els investigadors han fet proves en una càmera de buit a la seu biscaïna de Sener. "Hem creat una estructura d'alumini i kevlar estructurada com un niu d'abella, a base d'hexàgons, que es contraurà prou per esmorteir el cop -prossegueix Del Campo- i al mateix temps evitarà que el mòdul surti rebotat". Com que 'Schiaparelli' no té autonomia de moviment, és essencial que caigui dret.

Si tot va bé, el sistema d'aterratge de 'Schiaparelli' s'utilitzarà en el 'rover' ExoMars, el vehicle tot terreny que es llançarà el 2020 (dos anys després del previst) i que portarà un trepant per foradar el terra fins a una profunditat de dos metres. El metà, molt especialment la recerca del seu origen, serà també l'eix de la seva missió. El vehicle mòbil podrà prendre mostres i analitzar-les 'in situ'.