Anar al contingut

Metà, ¿indici de vida en Mart?

L'orbitador TGO mesurarà la presència del gas i intentarà discernir el seu possible origen

Els investigadors espanyols que han desenvolupat l'instrument mesurador qualifiquen de "absoluta vergonya" els diners rebuts del ministeri

A. M. / BARCELONA

Fins a l'any 2004, ningú pensava que a l'atmosfera de Mart pogués haver-hi gas metà, un hidrocarbur (CH4) la presència del qual a la Terra només té dos orígens: o bé procedeix de l'activitat bacteriana en ambients sense oxigen -com en el tracte intestinal dels rumiants o als pantans on es descompon la matèria orgànica- o bé, molt més rarament, és resultat del vulcanisme, com s'observa per exemple a les fonts sulfuroses terrestres. I, és clar, a Mart actualment ni hi ha vida ni volcans actius. O això semblava.

No obstant, aquell any 2004 la sonda europea 'Mars Express' va informar de la detecció de traces de metà a la baixa atmosfera. Amb posterioritat, la nau 'MGS' i el robot 'Curiosity', tots dos de la NASA, han detectat indicis similars. A partir de desembre, quan s'acabi la seva inserció en òrbita i es posin en marxa els seus instruments científics, l'orbitador TGO, de la missió russo-europea ExoMars, intentarà desxifrar aquest misteri que estimula la imaginació i no deixa d'intrigar els científics. 

El principal instrument dedicat a aquests objectius és el Nomad i ha sigut dissenyat i fabricat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), centre del CSIC a Granada. "Multiplicarem per 100 la precisió de les dades captades per 'Mars Express'", comenta a aquest diari l'investigador José Juan López Moreno. "Nomad no només generarà el primer mapa global i precís de metà a l'atmosfera de Mart, sinó que també el rastrejarà per trobar la font de producció o desaparició del gas", afegeix. Nomad serà capaç de distingir també la composició isotòpica del metà per comprovar si té un origen geològic o biològic.

Nomad, prossegueix López Moreno, és un espectrògraf d'alta resolució que utilitzarà la tècnica de l'ocultació solar: observant com el Sol s'oculta rere els llimbs del planeta (és a dir, "observant contínuament postes de Sol i albades des de la seva òrbita"), podrà deduir els components que formen l'atmosfera.

LES MOLÈCULES NO SOBREVIUEN

Com que les molècules de metà es degraden amb relativa facilitat amb la radiació solar -sobreviuen com a màxim un segle-, l'única opció és que hi hagi una font que les produeixi. I el més curiós del cas, com va detectar una anàlisi realitzada amb els supertelescopis Keck des de Hawaii, és que la seva presència fluctua: a l'estiu n'hi ha 10 vegades més que en altres moments de l'any. A més, sembla haver-hi certes zones on els nivells es disparen. No hi ha gaire metà a Mart, tot just 0,7 parts per milió, 4.000 vegades menys que a la Terra, però "han de venir d'algun lloc", reitera López Moreno.

"Els socis belgues s'han vist obligats a pagar-nos el 95% del desenvolupament de l'instrument Nomad", lamenten els científics del IAA-CSIC No obstant, hi ha una explicació alternativa. És possible que en temps remots hi hagués hagut grans quantitats de metà, d'origen volcànic u orgànic, però per algun procés desconegut van quedar atrapades sota la superfície, fonamentalment en els pols. Ara, aprofitant les temperatures més suaus de l'estiu, estarien emergint a partir de petites xemeneies en les regions equatorials. 

López Moreno i el IAA, que coordinen un instrument essencial a ExoMars, lamenten el "maltractament econòmic" que han patit per part del ministeri i els plans estatals de R+D. "Hem hagut de demanar almoina i, per sort, els nostres socis belgues s'han fet càrrec de diverses despeses, incloent-hi els transports i la nostra assistència a les reunions comunes. Ens han pagat el 95%", explica l'investigador. "Espanya ha posat 90 milions d'euros per pagar a les indústries implicades en la missió, però el finançament de la instrumentació científica ha sigut una absoluta vergonya -acaba dient-, només s'ha solucionat gràcies a l'esforç personal".

Temes: Mart

0 Comentaris
cargando