"Millorar la qualitat de l'aire reduiria la mortalitat i ens faria més feliços"

María Neira (Langreo, 1960), metge especialista en endocrinologia, és la màxima responsable del departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Molt preocupada pel canvi climàtic, creu que per avançar en qüestions de qualitat ambiental és essencial la prevenció i generar debat. La setmana passada va ser a Barcelona per participar en el cicle Futurs, organitzat per l’Ateneu Barcelonès i l’Obra Social La Caixa, i en el congrés Inches sobre salut ambiental en nens.

–Realment les condicions ambientals són una causa tan important de mortalitat?

–Sí. S’estima que aproximadament una de cada quatre morts que es produeixen al món, uns 12,6 milions anuals, està vinculada a qüestions ambientals com la mala qualitat de l’aire o la falta de sistemes de sanejament adequats. I no hi incloem la dieta perquè té òbviament un factor individual.

–Un panorama desolador.

–És cert, però jo prefereixo mantenir un esperit positiu i confiar que podem evitar aquests milions de morts. Si prenguéssim les decisions ambientals adequades, no només reduiríem enormement la mortalitat, sinó que evitaríem molt de patiment i molta despesa sanitària. El nostre dia a dia milloraria i seríem més feliços.

–I més coses. 

–A més de reduir la mortalitat vinculada directament a problemes pulmonars i accidents cerebrovasculars, les mesures per millorar la qualitat de l’aire tenen altres repercussions beneficioses. Si es fomenta la bicicleta, per exemple, es va en contra de la vida sedentària i de les malalties cardiovasculars; si hi ha menys cotxes, es redueix la mortalitat per trànsit.

–Si una ciutat supera els llindars recomanats per l’OMS pel que fa a partícules contaminants, ¿això significa que té més morts?

–Sí, la contaminació mata, però s’ha d’explicar bé. Quan parlem de sobrepassar els límits hem de parlar de quant de temps. No és el mateix estar-hi exposat una hora a l’any que cada dia de l’any. El que ens interessa són les mitjanes.

–Però això és just el que els passa a algunes ciutats com poden ser Barcelona i Madrid, que superen les mitjanes.

–Encara tenim marge per millorar, és cert, però s’han fet molts progressos. A Europa ja no tenim les fàbriques dins de les ciutats, els cotxes han incorporat filtres, s’han prohibit alguns contaminants...

–Viure en un món rural no equival sempre a viure més.

–El que passa és que en l’esperança de vida també hi influeixen altres factors com l’assistència sanitària, la nutrició, el tabaquisme o l’alcoholisme. Les zones rurals, desgraciadament, han importat en els últims anys molts mals hàbits, començant per la dieta.

–Sembla que les autoritats no es creguin el problema de la pol·lució.

–És cert que potser no s’ha entès. Per exemple, quan una persona decideix fumar, coneix els riscos i en certa manera porta a terme un acte individual, però el problema de la contaminació és una qüestió col·lectiva. Jo no puc decidir l’aire que respiro. Per això es necessiten polítiques públiques. La gent ha d’assumir que quan parlem de millorar la qualitat de l’aire no ho fem només per millorar l’ecosistema, sinó per qüestions de salut.

–Córrer per les ciutats envoltats de trànsit. ¿Això és bo?

–L’exercici físic té un benefici molt superior als perjudicis que pot ocasionar fer jòguing en una ciutat, tot i que òbviament no recomanaria a ningú que ho fes darrere d’un tub d’escapament.

–¿I posar-se una mascareta?

–Desgraciadament, les mascaretes més habituals no serveixen per protegir-nos de les partícules que més ens preocupen.

–¿Hem de ventilar les cases?

–Pot ser interessant, sí. A les vivendes hi tenim un problema amb els productes químics de neteja, higiene i altres: individualment, un producte no ens fa res, però se n’ha d’evitar una acumulació excessiva. És com la xocolata: és fantàstic si en prens una quantitat moderada, però si et passes pregunta-li al teu fetge.

–¿El canvi climàtic suposarà l’expansió de malalties tropicals als països desenvolupats del nord o els seus sistemes higiènics són prou potents per evitar-ho?

–Les dues coses. Podrà haver-hi casos esporàdics, ja que tenim vectors de transmissió com ara els mosquit, però crec que no brots. Les condicions sanitàries dificultaran aquesta transmissió.

–L’any 2007 ja hi va haver a Itàlia un brot de Chikungunya amb gairebé 200 persones afectades.

–Estaríem parlant d’aquesta mena de dimensions, però no crec que més. En qualsevol cas, tingui present que una situació d’aquestes característiques en un país com el nostre seria terrible, una paralització important.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

–El canvi climàtic sí que tindrà un greu impacte sanitari en els països en desenvolupament.

–Sí, i no em refereixo únicament a la possibilitat de l’expansió de malalties infeccioses. El greu problema és que els estralls en la producció agrícola també són un problema de salut: si augmenta la desnutrició, hi haurà desplaçaments de població i, en general, tot plegat debilitarà uns sistemes sanitaris que a hores d’ara ja són precaris.