Pesca

La recopilació més completa sobre arbres de l’Amazònia, portada a terme a partir de bases de dades i col·leccions naturalistes atresorades durant més de dos segles, ha conclòs que l’anomenat pulmó verd del planeta, la selva més extensa i més biodiversa, acull un mínim d’11.676 espècies diferents d’almenys 10 centímetres de diàmetre de tronc. Moltes ni tenen nom vernacle. Als boscos equatorials de l’Amèrica del Sud, incloent-hi el massís de les Guayanas, hi ha més varietat arbòria que a qualsevol altra part del món, però el nombre exacte havia sigut un misteri durant molt de temps.

La investigació, que s’ha publicat a la revista Scientific Reports, l’han realitzat investigadors de diversos centres brasilers, colombians, holandesos i suecs, amb la coordinació de Hans ter Steege, del Naturalis Biodiversity Center de Leiden (Països Baixos).

La xifra d’11.676 espècies és congruent amb les 16.000 que el mateix equip d’investigadors havia calculat amb anterioritat mitjançant extrapolacions. Concretament, entre els anys 2010 i 2013 es van prospectar 1.170 parcel·les a tota l’Amazònia, se’n van comptar el nombre d’espècies i la quantitat de peus que hi havia en cadascuna, i a partir de les dades obtingudes es va fer una estimació per a tota la regió.

COMPARAT AMB ESPANYA

Sigui quina en sigui la xifra exacta, l’estudi confirma la riquesa dels boscos amazònics. Per posar-ne un exemple, el nombre d’espècies arbòries autòctones d’Espanya, el país amb més biodiversitat forestal d’Europa, ronda el centenar.

«L’estimació del 2013 anava per bon camí, de manera que les 4.000 que falten encara no s’han descobert ni descrit», ha explicat un dels coautors de l’estudi, Nigel Pitman, especialista en ecologia del Field Museum de Chicago (EUA). Els científics expliquen que les zones més pròximes a vies de comunicació i a grans ciutats com Belem i Manaus estan profusament investigades, però no pas altres en paratges més remots. Si dividim l’Amazònia en un miler de cel·les, comenten a l’estudi, «n’hi ha 11 que no han aportat mostres a cap de les col·leccions analitzades».

Des del 1900, cada any s’han descobert entre 50 i 200 noves espècies d’arbres a l’Amazònia, però el ritme ha decaigut a mesura que l’inventari augmentava. De fet, els autors del treball calculen que, al ritme actual, es trigaran tres segles a completar el catàleg de tots els arbres amazònics i fins i tot és possible que alguna espècie s’extingeixi abans de ser descoberta per a la ciència.

Les dades publicades a Scientific Reports procedeixen de milers de campanyes naturalistes dutes a terme entre el 1705 i el 2015, tot i que destaca particularment la dècada compresa entre el 1975 i el 1985, quan es van catalogar per primer cop centenars d’espècies. En tot cas, si ha sigut possible accedir-hi és gràcies al procés de digitalització emprès en les dues últimes dècades per museus i col·leccions privades de tot el món, assumeix Pitman. «No hauríem pogut fee aquest estudi sense l’ajuda de la digitalització», diu.

ABUNDANTS I VULNERABLES

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Sorprenentment, l’estudi publicat el 2013 va observar que les 227 espècies arbòries més habituals a l’Amazònia representaven més de la meitat del total de peus. No és que aquestes espècies hiperdominants fossin habituals a moltes parcel·les, sinó que eren molt abundants, fins i tot clarament dominants, en uns ecosistemes concrets. En cap hi figuraven espècies d’ampli ús entre les comunitats locals, particularment palmeres com Euterpe precatoria, Iriartea deltoidea i Oenocarpus bataua, de manera que els autors es pregunten si darrere d’aquest fenomen hi ha la mà de l’home, que hauria modificat la diversitat amazònica i afavorit així algunes espècies. Al mateix temps, però, es va estimar que una bona part de les espècies, més de 6.000 del total de 16.000, estaven representades per menys de 1.000 individus, és a dir, que eren molt vulnerables a les afectacions del medi.

Pitman admet que la nova llista no és completa, però sí que és un primer pas per conèixer la biodiversitat arbòria de la conca de l’Amazones. «No aspiràvem a tenir-los tots», diu. Pot ser que alguna de les 4.000 espècies que suposadament encara no s’han catalogat siguin en algun arxiu d’un petit museu, però també és possible que calguin noves expedicions a paratges recòndits. Fins i tot pot ser que alguns arbres recopilats el segle passat ja no existeixin en el medi natural.