Blats antics

Ara que estem segant el blat, ens adonem de la importància que té aquest cereal per a nosaltres. En fem farina que és la base de la producció de pa, pasta, sèmola i un llarg etcètera que hem anat desenvolupant durant els segles. El blat ha anat canviant per la selecció que n’hem fet els humans. Entendre com s’ha fet és important per decidir què en farem en el futur. Un parell d’articles recents s’ocupen del tema.

Notícies relacionades

Cautxú

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

Fa 12.000 anys en una de les regions més riques de la història entre les actuals Síria, l’Iraq i Turquia, algú va observar l’aparició esporàdica d’un cereal amb propietats extraordinàries pel seu conreu i per les seves propietats alimentàries. La feina dels pagesos va ser mantenir-lo, ja que és el fruit de la unió de dues (o tres) espècies silvestres, i millorar-lo. Les varietats actuals tenen un rendiment altíssim, però s’ha dit que podrien ser més pobres des del punt de vista alimentari. Una revisió que s’acaba de publicar no troba grans diferències entre els blats antics i els moderns pel que fa al contingut de midó ni de proteïna, ni res que indiqui que poden haver incrementat la condició celíaca o noves al·lèrgies. Només hi troben una disminució en micronutrients com el ferro o el zinc.

El segon article es fixa en les espècies relacionades amb el blat, com el farro o les espeltes que havien estat cultivades abans de l’arribada del blat modern. Tenim més de mig milió de varietats de blat i espècies relacionades als bancs de llavors del món. L’article recorda que potser podríem trobar noves varietats que afegissin diversitat a la nostra alimentació. És un dilema que existeix en moltes de les espècies en què es basa l’agricultura actual. D’una banda, cultivem espècies molt productives que ens permeten accedir a aliments que ens nodreixen a un bon nivell. D’altra banda, apreciem la diversitat que és la base d’una alimentació complerta, encara que impliqui un cost superior. Treballar en les dues direccions al mateix temps podria ser assenyat.