Cautxú

Els pneumàtics dels nostres cotxes són fets de cautxú. Una part és sintètic, que prové de derivats del petroli, però encara ningú ha trobat un substitut al cautxú natural i, per tant, una part important prové de l’arbre procedent de l’Amazònia i que es cultiva sobretot a l’Àsia. El seu genoma acaba de ser publicat.

Notícies relacionades

El Rei presideix a Barcelona l’entrega dels Premios Nacionales de Investigación: «Amb el talent científic per si sol no n’hi ha prou: fa falta suport»

«L’enginyeria social, o l’art de l’engany, afecta a tots els col·lectius per igual»

La història del cautxú és molt rica en incidents. Sembla que el nom de cautxú deriva d’una paraula americana que voldria dir «arbre que plora». Quan es fa un tall a exemplars d’Hevea brasiliensis i altres espècies americanes i africanes, l’arbre produeix un làtex viscós que atura infeccions i paràsits. Els habitants de l’Amèrica Central en feien pilotes, a Europa se’n van fer gomes d’esborrar i a l’Àfrica va estimular l’esclavatge. A finals del segle XIX es va inventar un tractament amb sofre, la vulcanització, que el fa més resistent. Llavors ja hi va haver disputes per la patent entre inventors, entre aquests Goodyear. La controvèrsia més coneguda va ser la causada per l’exportació furtiva de llavors d’Hevea del Brasil a Anglaterra primer i a Malàisia després, que va enfonsar el monopoli brasiler.

El cautxú es produeix avui sobre tot d’Hevea cultivat en plantacions de Tailàndia, Indonèsia i Malàisia a partir d’arbres adaptats a les necessitats de la producció de material per pneumàtics i altres aplicacions del làtex. Hevea brasiliensis té un genoma complex amb gairebé el doble de gens que el genoma humà. Així ho demostra el treball publicat per investigadors de l’Institut del Cautxú de la Xina que completa una versió anterior feta per científics de Malàisia. El cautxú se sintetitza a la planta a partir d’unes substàncies, anomenades terpens. En Hevea els gens relacionats amb la seva síntesi s’han multiplicat i estan regulats per una hormona, l’etilè, que es produeix quan es fa una ferida. Els autors volen fer servir el genoma per produir millor una substància de la qual sembla que no en podrem prescindir. Esperem que es faci sense incidents.