L'ull de l'univers

el Hubble, telescopi espacial que ha revolucionat el coneixement que es té de l'univers i del minúscul lloc que ocupa la Terra, al marge d'haver popularitzat l'astrofísica gràcies a les seves impressionants fotos d'acolorides galàxies, celebra avui el 25è aniversari del seu llançament amb una jovial activitat i l'esperança de durar almenys fins al 2020, molt més del que es va preveure el 1990. «El Hubble ha canviat la nostra concepció del que hi ha allà fora», sintetitza Pedro García Lario, investigador de l'Agència Espacial Europea (ESA) i usuari habitual de l'observatori. Entre molts altres aspectes, com destaquen l'ESA i la NASA, les dues agències que gestionen el telescopi, el Hubble ha confirmat que l'Univers té 13.800 milions d'anys i que la seva expansió s'està accelerant, que les estrelles produeixen els elements necessaris per a la vida, que els planetes de tipus terrestre poden ser habituals i que molt possiblement més del 70% de l'univers està constituït de l'enigmàtica matèria fosca.

Llançat el 24 d'abril de 1990 a bord del transbordador Discovery, el Hubble va ser col·locat en una òrbita situada a 600 quilòmetres de la Terra, lluny de les interferències de l'atmosfera. «Els 2,4 metres de diàmetre del mirall són poca cosa comparats amb alguns gegants que tenim a la Terra, però la seva situació ens ha permès observacions extraordinàries. Està amortitzat de sobres», afirma Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai de Barcelona (CSIC-IEEC) i usuari assidu del Hubble durant la passada dècada. El telescopi ha capturat en els seus 25 anys de vida més d'un milió d'imatges.

EN PLENA FORMA / Els èxits, prossegueix Ribas, s'han succeït perquè va ser dissenyat amb gran encert. Per exemple, al tenir tres tipus de visió (en els espectres ultraviolat, visible i infraroig), ha servit per realitzar estudis molt variats -«no és un telescopi, sinó un gran observatori amb un rang d'instrumentació molt gran», sintetitza Ribas-. I malgrat el temps transcorregut des del 1990, mai s'ha quedat antiquat: «Encara que s'han realitzat diverses missions per reparar-lo, han sigut essencialment per qüestions d'electrònica, que s'ha canviat completament -afegeix-. L'òptica és pràcticament la mateixa que la de l'inici».

No obstant, el telescopi no va començar precisament amb bon peu. Tot just arribar a l'òrbita, es va detectar una aberració òptica al mirall principal que ocasionava que les imatges es veiessin borroses. Així que va ser necessari enviar un transbordador per instal·lar-hi un mecanisme de correcció i va trigar tres anys a estar completament operatiu. Llavors va començar a forjar-se la imatge icònica del Hubble i també dels lampistes espacials, els astronautes que van anar a reparar-lo en cinc missions. Indubtablement, en el procés d'ascensió a la fama hi van contribuir la NASA i l'ESA al posar les dades obtingudes a l'abast de tota la comunitat científica i del públic en general.

Notícies relacionades

Un suau final a l'espera del 'James Webb'

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

Des d'un punt de vista científic, el Hubble es va convertir aviat en una espècie de màquina del temps que ha permès observar fets ocorreguts milers de milions d'anys enrere, a més de transmetre imatges sorprenents de supernoves, revelar l'existència de forats negres, observar la formació de llunyanes estrelles i detectar la primera molècula orgànica en l'atmosfera d'un planeta orbitant una estrella al marge del Sistema Solar. Malgrat la seva instrumentació especialitzada en distàncies insondables, el Hubble també ha sigut un fantàstic observador de la nostra regió més pròxima. «Va retransmetre en directe i per a tot el planeta com el cometa Shoemaker-Levy s'estavellava contra Júpiter», posa com a exemple García Lario. El març passat, la NASA va anunciar que el Hubble havia detectat un vast oceà d'aigua salada sota la gruixuda escorça glaçada de Ganímedes, la lluna més gran de Júpiter. «Està en plena forma», prossegueix l'astrònom de l'ESA.

Espectaculars imatges del Hubble, descrites pel crític d'art britànic Jonathan Jones com «les obres de l'art extravagant més magnífic del nostre temps», han entrat en la cultura popular i «són comparables a les imatges del primer home a la Lluna, diu la NASA. «És difícil destacar alguna cosa. Recordo la supernova del Núvol de Magallanes, les imatges de les galàxies més primitives...», diu amb entusiasme Ribas. El telescopi ha inspirat la portada de llibres, videojocs, àlbums de música (com en un disc de la banda Pearl Jam i en un vídeo d'U2) i pel·lícules (Contact, per exemple). «No hi ha ningú mínimament interessat per aquestes coses a qui no li soni el Hubble», acaba dient García Lario.