Harvard demostra l’eficàcia del liti per tractar l’Alzheimer

L’experiment amb ratolins demostra per primera vegada el potencial d’aquest mineral, ja utilitzat en malalties mentals, per revertir els danys cerebrals.

Una persona gran passeja pel carrer ajudada per un bastó.  | JOAN CORTADELLAS

Una persona gran passeja pel carrer ajudada per un bastó. | JOAN CORTADELLAS / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista especialista en ciència i medi ambient.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Un equip d’investigadors de la Universitat de Harvard acaba d’aconseguir un avenç clau en el tractament de l’Alzheimer. Segons anuncien els especialistes en un article publicat ahir en la revista Nature, en un experiment amb ratolins s’ha aconseguit tractar i revertir l’Alzheimer mitjançant l’ús de liti, un mineral que, tot i que àmpliament utilitzat en psiquiatria, mai s’havia considerat una eina eficaç i segura contra la neurodegeneració associada a aquesta malaltia. Els experts apunten que aquesta troballa, encara en fase preliminar, obre una nova i prometedora via terapèutica per abordar un dels desafiaments més grans de la medicina. Alguns fins i tot diuen que el compost podria ser l’anhelat "sant greal" davant l’Alzheimer.

Gràcies a dècades de recerca, se sap que al cervell de les persones amb Alzheimer es produeix una acumulació tòxica de proteïnes que, a la llarga, formen plaques i cabdells que destrueixen les neurones i deterioren funcions cognitives com ara la memòria o l’orientació. Per això, molts dels tractaments que s’han ideat fins ara s’han dissenyat amb l’objectiu d’intentar eliminar aquestes plaques. Els resultats, no obstant, de moment han sigut limitats. ¿Però i si el problema no fos només l’acumulació d’aquestes proteïnes, sinó també la pèrdua de certs elements essencials per al funcionament cerebral, com per exemple el liti?

Experiment amb ratolins

L’equip liderat pel neurocientífic Bruce Yankner va descobrir una cosa inesperada a l’analitzar cervells de persones amb Alzheimer. Segons la seva anàlisi, els nivells de liti eren molt més baixos que en persones grans sanes. Però això no era tot. També van observar que aquest mineral, essencial per al bon funcionament de les neurones, estava "segrestat" per les plaques de proteïnes tòxiques característiques de la malaltia. Per comprovar les conseqüències d’aquesta falta de liti en la salut cerebral, els investigadors van optar per utilitzar ratolins modificats genèticament per desenvolupar símptomes similars als de l’Alzheimer. El primer que van observar va ser que, al donar-los una dieta baixa en liti, el mal cerebral dels animals va empitjorar, van augmentar les plaques tòxiques, es va accelerar la degeneració cerebral i els ratolins van perdre memòria i capacitat d’aprenentatge. Però això no és tot.

Notícies relacionades

Va ser llavors que van provar de subministrar als animals un compost anomenat orotat de liti, que, a diferència d’altres formulacions ja utilitzades en medicina, s’absorbeix de manera més estable i no interfereix amb les proteïnes tòxiques acumulades al cervell. Segons assenyalen els especialistes, en els ratolins tractats amb aquesta fórmula, els efectes van ser sorprenents. Les anàlisis indiquen que es va frenar la progressió de les lesions, va millorar la memòria i les cèl·lules immunitàries del cervell van tornar a funcionar correctament. Fins i tot en ratolins sans i envellits, l’orotat de liti va ajudar a conservar les neurones i les seves connexions.

Els experts es mostren cauts al recordar que es tracta d’una cosa preliminar i falten estudis en humans, i demanen als ciutadans que no prenguin suplements de liti pel seu compte, ja que, sense supervisió, pot resultar perillós.