Camins amb molta energia

Scott Brusaw, un enginyer nord-americà, va imaginar ja fa dues dècades que les tradicionals carreteres d'asfalt es convertirien en un futur en una xarxa de captació d'energia solar que permetria proveir completament tot EUA sense fer malbé el paisatge. Brusaw va calcular que n'hi hauria prou de recobrir un quilòmetre de paviment amb plafons fotovoltaics amb una modesta eficiència del 10% per proveir unes 500 llars i mantenir il·luminat el mateix tram a la nit. Les coses no han avançat al ritme que el visionari va preveure, però sí que cada vegada són més els projectes que intenten treure partit dels milions d'hectàrees cobertes d'asfalt a tot el món.

Una idea aparentment senzilla és la proposada per l'Institut Politècnic de Worcester (EUA) i l'empresa Novotech. Basant-se en l'enorme capacitat de l'asfalt fosc per retenir la calor, es tractaria de col·locar a uns 20 centímetres de profunditat una xarxa de canonades amb aigua que s'escalfaria i que podria utilitzar-se per a calefacció o fins i tot per generar electricitat mitjançant unes turbines. Un dels avantatges més interessants és que, com que l'asfalt triga a refredar-se, es pot seguir produint electricitat a la nit. El principal desavantatge, és clar, és que just quan la demanda és més elevada hi sol haver menys hores de llum i menys calor.

L'empresa espanyola Onyx Solar, amb centre de disseny i producció a Àvila, ha desenvolupat un terra fotovoltaic transitable que il·lumina les nits del campus tecnològic de la Universitat George Washington, a Ashburn (EUA). El paviment, format per rajoles antilliscants i semitransparents, converteix la radiació solar en energia gràcies a l'ús de semiconductors que generen 400 Wp (watts-pic), suficient per alimentar els 450 leds que il·luminen les rajoles. El terra admet sense problemes una càrrega de 400 quilos. La mateixa empresa desenvolupa façanes i lluernes de vidre translúcid en vistosos colors que «deixen passar la llum cap a l'interior i al mateix temps produeixen energia», explica la seva portaveu, Cristina Fernández.

L'empresa SolaRoad, en col·laboració amb diversos centres d'investigació, va inaugurar al novembre un carril bici de 71 metres de llarg i 3,5 d'ample a Krommenie, una localitat del nord dels Països Baixos. Tot i que encara es troba en fase de proves per avaluar la seva resistència, el paviment està fet de mòduls de formigó amb cel·les solars i cobert amb una capa prima de vidre. L'energia alimenta semàfors i senyals de trànsit.

SOLAR ROADWAYS 

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

En qualsevol cas, el projecte més ambiciós és sens dubte el de Brusaw i la seva família, conegut com a Solar Roadways. I no deu ser tan esbojarrat si tenim en compte els més de dos milions de dòlars que ha recaptat amb el micropatrocini de 48.000 inversors. Per encàrrec de l'Administració dels EUA, Brusaw desenvolupa des del 2007 un prototip de plafó per a carretera de 30 per 30 centímetres que, a més de captar energia, pot generar calor per fondre la neu i enviar missatges als conductors per fer més fluid el trànsit.

Les rajoles de Bursaw porten una capa superficial impermeable capaç de suportar grans tonatges, però al mateix temps prou translúcida per deixar passar la llum del Sol fins als col·lectors solars i els leds de la capa intermèdia. L'última capa s'utilitzaria per distribuir l'energia i altres serveis, com telefonia i in­ternet.