Uns científics creen un fong amb un cromosoma sintètic

Un equip internacional encapçalat per Jeff Boeke, de la Universitat de Nova York, ha fabricat sintèticament al laboratori, a partir de zero, el primer cromosoma d'un organisme eucariota, els éssers amb nuclis cel·lulars complexos. Es tracta concretament d'un cromosoma del llevat 'Saccharomyces cerevesiae', el fong unicel·lular que es fa servir per fabricar cervesa i altres begudes fermentades i que des de fa dècades és un inquilí habitual en tots els centres d'investigació.

Els científics han extret un dels 16 cromosomes naturals del llevat i li han col·locat el sintètic, una circumstància que no ha afectat la supervivència i la funcionalitat de l'organisme. Els cromosomes són la unitat bàsica de l'herència que es transmet de pares a fills.

"Hem demostrat que les cèl·lules del llevat que porten el cromosoma sintètic són normals"", ha explicat Boeke en un comunicat facilitat per la seva universitat. "Es comporten de manera idèntica que el llevat normal, però ara posseeixen noves capacitats i poden fer coses que les altres no poden".

L'avanç, els detalls del qual s'han publicat a la revista 'Science', pot ser un pas clau per millorar l'espècie a gust dels humans i utilitzar-la, per exemple, per descontaminar sòls o fabricar biocombustibles. I si és possible modificar el llevat de la cervesa, prossegueixen els autors del treball, potser també es podrien modificar éssers més complexos amb l'objectiu de fabricar insulina o fàrmacs diversos.

Treballs previs

Queda molt per fabricar un genoma complet, i no és clar que s'aconsegueixi ni en organismes tan senzills com la 'Saccharomyces cerevisiae', però és clar que aquest és el primer pas obligatori. En qualsevol cas, "per més que sintetitzis cromosomes sempre necessitaràs col·locar-los en una cèl·lula normal que ja existeixi perquè es repliquin", explica Jordi García-Fernández, catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB).

Els últims anys ja s'havia aconseguit la síntesi artificial del genoma de diversos virus i bacteris, amb la implicació ni més ni menys que de Craig Venter el 2010, però aquesta és la primera vegada que s'aconsegueix amb un organisme eucariota.

El treball és, més que una primícia mundial, un treball d'orfebreria tècnica en què han participat 60 joves estudiants que s'han dedicat a acoblar tros a tros, i en un ordre concret, les peces del genoma, prossegueix García-Fernández, que recorda que el bacteri de Venter tenia un genoma més gran que el del llevat. "És una tècnica tediosa. Van amplificant petits trossos que els van ficant dins d'una cèl·lula de llevat normal. "No és molt complicat, però sí que necessites moltes reaccions", afegeix el catedràtic de la UB.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

En total, el cromosoma té 273.000 nucleòtids o lletres d'ADN, les unitats mínimes d'informació genètica, encara que després d'eliminar les zones no interessants, anomenades d'ADN porqueria, el que s'ha acoblat és bastant menys, uns 43.000.

"La nostra investigació mou l'agulla de la biologia sintètica des de la teoria fins a la realitat --ha comentat Boeke--. "Aquest treball representa el pas més important que s'ha fet fins ara en l'esforç internacional per construir el genoma complet d'un llevat sintètic".