Un planeta nan, l'objecte més allunyat del Sistema Solar

Un equip d'astrònoms nord-americans han descobert l'objecte més allunyat del Sistema Solar, almenys fins ara, un planeta nan o gran asteroide amb un diàmetre estimat de 450 quilòmetres que es troba en una hipotètica regió de fronteres difuses coneguda com a núvol d'Oort. A falta d'un nom popular, per ara es diu tècnicament 2012 VP113.

L'objecte té una òrbita el·líptica que el porta a transitar a 12.000 milions de quilòmetres del Sol en el moment de més aproximació, fet que suposa 80 vegades la distància Terra-Sol, i després s'allunya fins a 67.000 milions, unes distàncies superiors a les de Sedna, descobert fa deu anys i que fins ara era l'objecte conegut més llunyà. Tenint en compte aquestes descomunals xifres, 2012 VP113 triga 4.000 anys a fer una volta al Sol.

El treball l'han encapçalat Scott Sheppard, de l'Institut Carnegie, a Washington, i Chadwick Trujillo, de l'Observatori Gemini a Hawaii. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista 'Nature' i a la web de la NASA.

La investigació també suggereix la possible presència d'un enorme planeta, potser fins a deu vegades la mida de la Terra, que no es veu però que possiblement influeix en l'òrbita de 2012 VP113, així com altres objectes del núvol d'Oort interior.

Tres tipus de planetes

El Sistema Solar conegut es pot dividir en tres parts: planetes rocosos com la Terra, que estan a prop del Sol; planetes gasosos gegants, que es troben més lluny, i objectes glaçats del cinturó de Kuiper, que s'ubiquen més enllà de l'òrbita de Neptú. Més enllà només es coneixia Sedna. "És un resultat extraordinari que redefineix la nostra comprensió del nostre Sistema Solar", ha afirmat la directora del Departament de Magnetisme Terrestre de Carnegie, Linda Elkins-Tanton.

Quan Sedna va ser localitzat més enllà del límit del cinturó de Kuiper, el 2003, es va pensar que podia ser un objecte únic a la regió. I el mateix va passar amb Plutó abans que es descobrís el cinturó de Kuiper. Amb la troballa de 2012 VP113, ara és clar que Sedna no és únic i és probablement el segon membre conegut de l'hipotètic núvol d'Oort interior, el probable origen d'alguns cometas.

Les distàncies

El punt de l'òrbita més pròxim de 2012 VP113 al Sol està prop de 80 vegades la distància de la Terra al Sol, una mesura coneguda com una unitat astronòmica o UA. Per contextualitzar, hi ha planetes rocosos i asteroides a distàncies que oscil·len entre 0,39 i 4,2 UA; els gegants de gas es troben entre 5 i 30 UA i el cinturó de Kuiper (compost de milers d'objectes gelats, incloent-hi Plutó) oscil·la entre 30 i 50 unitats astronòmiques.

El nostre sistema solar té un clar límit a 50 UA i només se sabia que Sedna sobrepassava de manera significativa aquest límit exterior, a 76 UA amb la totalitat de la seva òrbita. "La recerca d'aquesta mena d'objectes distants del núvol d'Oort interior més enllà de Sedna i 2012 VP113 ha de continuar, ja que ens podrien dir molt sobre com es va formar i va evolucionar el nostre Sistema Solar", ha destacat Sheppard.

El telescopi

Per a aquest descobriment, Sheppard i Trujillo van utilitzar la nova càmera d'energia fosca (DECam) al telescopi de 4 metres NOAO, a Xile. DECam té el camp de visió més gran de qualsevol telescopi de 4 metres o més, fet que suposa una capacitat sense precedents per buscar objectes febles en grans àrees del cel. També van fer servir el telescopi de 6,5 metres Magellan de l'Observatori Las Campanas de Carnegie per determinar l'òrbita de 2012 VP113 i obtenir informació detallada sobre les seves propietats superficials.

Els autors d'aquest treball consideren que hi pot haver al voltant de 900 objectes amb òrbites com Sedna i 2012 VP113 amb dimensions superiors a 1.000 quilòmetres i que la població total del núvol d'Oort interior és probablement més gran que la del cinturó de Kuiper i el cinturó principal d'asteroides. "Alguns d'aquests objectes al núvol d'Oort interior podrien rivalitzar en mida amb Mart o fins i tot la Terra. Això és degut al fet que molts dels objectes del núvol d'Oort interior estan tan distants que fins i tot els grans serien massa febles per detectar-los amb la tecnologia actual", explica Sheppard.

"A partir del color rogenc de 2012 VP113 i el que sabem sobre altres objectes al Sistema Solar, creiem que probablement està compost de gel i possiblement metà i diòxid de carboni gelats, amb una mica de roca", han declarat els descobridors.

Tant Sedna com 2012 VP113 són ara a prop de la seva màxima aproximació al Sol, però tots dos tenen òrbites que estan a centenars de UA. La similitud en les òrbites de Sedna, 2012 VP113 i alguns altres objectes a prop de l'extrem del cinturó de Kuiper suggereix que un cos pertorbador massiu desconegut pot guiar aquests objectes a aquestes configuracions orbitals semblants. Sheppard i Trujillo suggereixen l'existència d'una super-Terra o un objecte encara més gran a centenars de UA.

Un planeta gegant errant

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Hi ha tres hipòtesis que competeixen sobre com es pot haver format el núvol d'Oort interior. A mesura que es trobin més objectes, serà més fàcil deduir quina és la més precisa. Una suggereix que un planeta errant podria haver estat llançat fora de la regió de planetes gegants i haver pertorbat objectes fora del cinturó de Kuiper cap al núvol d'Oort interior. Aquest planeta podria haver estat expulsat o estar encara al distant Sistema Solar avui dia.

La segona hipòtesi és que una trobada estel·lar pròxima podria posar objectes a la regió del núvol d'Oort interior. I la tercera sosté que els objectes del núvol d'Oort interior són capturats per planetes extrasolars d'altres estrelles que eren a prop del nostre Sol en el seu grup de naixement.