Descoberta la galàxia més llunyana coneguda

Un equip internacional d'astrònoms ha descobert la galàxia més distant observada fins ara, la llum de la qual va ser emesa quan l'Univers només tenia un 5% de l'edat actual, estimada en uns 13.800 milions d'anys. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista 'Nature'.

La galàxia, batejada com a z8-GND-5296, data de quan l'Univers resultant del Big Bang tenia només 700 milions d'anys, "i el que la fa única comparada amb altres descobriments semblants és que la seva distància ha pogut ser confirmada per un espectrògraf", afirma Bahram Mobasher de la Universitat de Califòrnia a Riverside, un dels membres de l'equip.

La galàxia va ser detectada entre 43 candidates, mitjançant imatges infraroges captades pel telescopi espacial Hubble, i la distància va ser confirmada per les observacions fetes amb el sofisticat espectrògraf Mosfire del telescopi Keck, a Hawaii.

Estudiar les primeres galàxies resulta difícil perquè quan la seva llum arriba a la Terra s'ha desplaçat cap a la part infraroja de l'espectre a causa de l'expansió de l'Univers, en un fenomen anomenat desplaçament cap al vermell ('redshift'). Com més llunyanes, més vermelles semblen.

Per això, els astrònoms recorren a espectrògrafs cada vegada més sensibles situats en telescopis a la Terra, capaços de mesurar el desplaçament cap al vermell de la llum de la galàxia, que és proporcional a la seva distància. I n'és un el Mosfire. Tècnicament, el desplaçament cap al vermell de z8-GND-5296 és de 7,5, mentre que l'anterior plusmarca, una altra galàxia situada a la mateixa part del cel, era de 7,2.

Formació d'estrelles

L'equip, liderat per Steven Finkelstein, de la Universitat de Texas a Austin, i Dominik Riechers, de la Universitat de Cornell a Nova York, va observar també que la nova galàxia té una taxa de formació d'estrelles "sorprenentment alta", unes 300 vegades a l'any la massa del nostre sol, en comparació amb la Via Làctia, que forma només entre dues i tres estrelles a l'any.

"Aquests descobriments aporten pistes sobre el naixement de l'Univers i suggereixen que pot albergar zones amb una formació d'estrelles més intensa de la que es creia", ha afirmat Finkelstein.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Amb la construcció de telescopis cada vegada més grans a Hawaii i Xile i del telescopi James Webb a l'espai, a finals d'aquesta dècada els astrònoms esperen descobrir moltes més galàxies a distàncies encara més llunyanes, segons Mobasher.