La ronda francesa

Quan no guanya Pogacar ho fa Van Aert en el Tour de la parella

  • Quatre segons de recompensa extra per al jersei groc, amb la tercera plaça, en l’etapa suïssa marcada per l’explosiva pujada final a l’Estadi Olímpic de Lausana.

Quan no guanya Pogacar ho fa Van Aert en el Tour de la parella

Thomas SAMSON / AFP

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Lausana, al carrer, que arriba el Tour. Cal buscar un forat entre les tanques que protegeixen els corredors en l’explosiva pujada cap a l’Estadi Olímpic. A baix, queda el llac Leman, que els ciclistes no divisen gens ni mica. Crida el poble suís, rep els corredors que han travessat la frontera sense pagar la vinyeta, d’altres no. Hi ha esprint, tan cert com que Tadej Pogacar és el líder de la carrera, però és diferent d’altres dies, perquè la costa ofega els velocistes i els que aspiren a alguna cosa il·lustre en la general només miren de no tallar-se per no entregar més segons que els quatre que aconsegueix el jersei groc gràcies a la bonificació per la tercera plaça en l’etapa.

Tot el dia ha estat treballat el Jumbo, el que té tres perles al seu equip: l’aspirant danès Jonas Vingegaard, l’eslovè de més edat i incert rendiment, Primoz Roglic, i el corredor (gairebé) perfecte, Wout van Aert. ¿I què passa a Lausana? Doncs com si es tractés d’un Tour preparat i disposat perquè dos corredors es converteixin en els protagonistes de la cursa, Van Aert s’anota la segona victòria en la carrera per reivindicar-se i exposar alguna cosa així com que guanya ell quan no ho fa Pogacar. De cinc etapes en aquesta setmana, el líder ha guanyat en dues i l’estrella flamenca en dues més, una amb groc i l’altra amb verd. I la resta a mirar-los.

A Lausana, certament, apostats a les tanques, una, dues i fins i tot tres files, on el més mal situat només sent la cridòria enorme, poc es veu de com de ràpids que pugen per salvar una etapa insulsa fins als quatre quilòmetres finals i marcada per l’escapada condemnada des que es va formar.

Notícies relacionades

Pogacar no baixa mai de la tercera plaça, com si portés amagat un botó per posar-se el reactor a les cames. Van Aert va una mica més endarrerit, però sempre ben col·locat per arrencar en el moment just i guanyar l’etapa. I, enmig, l’australià Michael Matthews, que gairebé pot considerar com una victòria la segona plaça aconseguida entre aquests dos monstres.

Van Aert posa la directa i gairebé sembla que a Pogacar se li encalli aquest botó reactor que va posar a prova a Longwy i en la Superplanche per imposar-se en totes dues etapes. Deu ser perquè ha tingut un sobresalt. Ell i una quarantena més de corredors. Esclata Radio Tour, l’emissora que va donant les dades de la carrera, que informa els directors que van per darrere del pilot perquè s’assabentin de què està passant. «‘¡Chute, chute’!» amb un munt de corredors caiguts sobre l’asfalt. I, entre ells, ni més ni menys que Pogacar, que s’emporta un bon ensurt, com Nairo Quintana, com tants d’altres. Els que s’han salvat de l’incident respiren tranquils. No és qüestió d’haver de deixar el Tour per trencar-se un os. Però és que cal córrer en cada instant amb l’antena posada per no emportar-se un disgust i per arribar sa i estalvi a Lausana i ser rebut com quan el Cèsar tornava a Roma amb la batalla guanyada.