La ronda francesa

Pogacar demostra en el Tour que té més gana que Merckx

  • Segona victòria consecutiva del mallot groc que es reforça al capdavant de la general dalt de tot de la Superplanche des Belles Filles, on Enric Mas va estar entre els millors del dia.

Pogacar demostra en el Tour que té més gana que Merckx

AFP/MARCO BETORELLO

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Passin i vegin. Admirin com la lleugera brisa dels Vosges aixeca la pols de la terra sense asfaltar, la que apareix a 850 metres de la línia de meta. Cal reforçar-se i lluitar contra l’impossible, que es diu Tadej Pogacar i que ja porta dues victòries de set etapes disputades. Passin i vegin, comprin butlletes i admirin un ciclista que té més gana que quan Eddy Merckx, fa 50 anys, destrossava tots els rivals, tot i que algun com Luis Ocaña es resistís més del compte.

Es diu Jonas Vingegaard, un cognom difícil de memoritzar al sud del Pirineu, és danès i a poc a poc està confirmant el que s’evidencia en cada dificultat d’un Tour encara jove però que sembla portar per tercera vegada consecutiva la firma de Pogacar. I és precisament Vingegaard l’únic que s’atreveix a protestar contra la dictadura. ¡Visca la revolució! Salta per capturar a 200 metres de la meta el pobre Lennard Kämna, que va escapat, que s’ha passat tot el dia escapat. La meta tan a prop i alhora tan lluny, un món, un món entre rodes per on lluita Vingegaard, sense mirar enrere perquè per darrere ve Pogacar i no fa falta ni tombar el cap. Arriba per convertir-se en una mena de Cèsar del Tour i repetir allò de «va arribar, va veure i va vèncer».

Però, cal fregar els ulls per creure-s’ho, Pogacar sobre terra, sense asfalt, on les rodes de la bici es mouen com un pop en un garatge, es posa a 23,1 quilòmetres per hora amb rampes que arriben al 24%. I així no hi ha ningú que pugui amb ell. Només ho aconseguiria Merckx si obrís una porta del temps i aparegués vestit de Molteni a la Superplanche el 8 de juliol del 2022.

Els altres, per darrere, fan el que poden i el que poden és arribar entre els millors, oblidar-se que Pogacar corre el Tour i fer la seva, escalar posicions com formiguetes en la general per situar-se ja en el ‘top ten’: novè és Enric Mas, en una jornada pels Vosges en què el corredor mallorquí va estar entre els millors del dia, setè a la meta.

El record de Coppi

Notícies relacionades

El 1952, quan ni tan sols existia Eslovènia, la terra de Pogacar, va arribar al Tour Fausto Coppi, que a Itàlia anomenaven el ‘Campeonissimo’. El seu palmarès podria ser més nombrós que el de Merckx si pel mig no hi hagués hagut la maleïda Segona Guerra Mundial. Va arribar a ser presoner dels aliats. Tal va ser el seu domini en una ronda francesa disputada fa 70 anys que els organitzadors, per incentivar la lluita per darrere, van decidir atorgar un premi especial al segon classificat, que va ser el belga Stan Ockers per davant de Bernardo Ruiz.

Ara ja no és necessari. Ara hi ha el podi, una cosa que s’ha anat fomentant aquests últims anys com un premi similar al que representen les medalles de plata i bronze que es reparteixen en els Jocs Olímpics. I aquest podi, de vegades, frena el coratge per lluitar pel groc perquè la foto de París al costat de Pogacar val el seu pes en or olímpic. En temps de Coppi i Merckx només valia guanyar el Tour.