Tour de França: Pogacar ja dona el primer avís als carrers de Copenhaguen

Ho tenia tot, absolutament tot, preparat Tadej Pogacar per iniciar el camí cap al tercer Tour consecutiu vestit de groc. Faltaven tres hores perquè comencés la contrarellotge inaugural de la carrera quan un auxiliar del seu equip, l’Emirates, col·locava la seva bici, al costat del rodet, a la zona del podi i al costat de la butaca calenta on el ciclista amb millor temps esperaria impacient el resultat del cronòmetre. Pogacar tenia allà la bici de recanvi preparada perquè escalfés músculs si es donava el cas que guanyava d’inici i ja es vestia de groc.

Va voler Pogacar guanyar la contrarellotge. Sabia que podia ser més ràpid que Filippo Ganna, el campió del món. Tenia clar que havia d’arriscar entre carrers plens de pintura blanca, de carrils bici i de bassals d’aigua que convertien el circuit dissenyat a Copenhaguen en un autèntic perill. Però quan un està mentalitzat per guanyar el Tour de l’últim que es recorda és de tocar el fre. 

Ojo al dato junto a la silla caliente y el punto de encuentro con la señal internacional de TV junto al podio de meta ya está preparada la bici de Pogacar #TDF2022 pic.twitter.com/xJXINpFWr5

— Sergi López-Egea (@sergi_lopezegea) 1 de julio de 2022

Volia guanyar però al seu camí es va creuar primer Wout van Aert, el corredor (gairebé) perfecte, i després un altre sorprenent belga, amb qui no es comptava gens, Yves Lampaert, que es va emportar la contrarellotge i que aquest dissabte anirà de groc per carreteres de Dinamarca. 

Vibrava i xisclava Copenhaguen. Es retirava el sol amb aire mediterrani que havia escalfat la ciutat amb els preparatius del Tour i la capital danesa es convertia en una localitat típica d’Escandinàvia: aigua, paraigua i fins i tot sensació de fred.

L’hora de la veritat

Vibrava i xisclava Copenhaguen quan a les 17.05 hores, 55 minuts després de posar-se en marxa la contrarellotge, Pogacar oficialitzava l’inici de la carrera quan deixava al seu auxiliar la tovallola que portava a coll, com si fos un boxejador que es preparava per saltar al quadrilàter. Sortia darrere de Ganna, que si aquest divendres no s’ha vestit de groc, difícilment ho aconseguirà d’aquí a París, i de Van Aert. Serien els millors instants de la carrera. Tots tres corrien per superar els temps de Mathieu van der Poel, que va sortir quan l’asfalt era més sec i tots sabien que ho farien millor que Primoz Roglic, més que correcte però sense opcions de guanyar l’etapa. I per descomptat, tenien clar que encara que ho fessin fluix farien la primera fuetada en forma de segons d’or als escaladors, que ni van voler (com Enric Mas, 49 segons pitjor que Tadej), ni van poder córrer en els temps de Pogacar.

Igual que el 2021

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El Tour va començar com va acabar l’any passat. Si el 2021 es va córrer sota la tirania esportiva d’un xaval que ara té 23 anys, que va fer el que va voler, que va atacar els seus rivals quan li va donar la gana, que no va deixar ni una victòria al Pirineu, al 2022 s’apunta un guió semblant encara que el Jumbo, en la contrarellotge, tragués múscul fins al punt que potser hi ha un problema (beneït problema per cert) a les seves files. El danès Jonas Vingegaard, segon l’any passat, va fer millor temps que el seu cap Roglic, tot i que fos només un segon menys.

Lampaert passejarà aquest dissabte el jersei groc en l’etapa del pont, del Gran Belt, 18 quilòmetres de vent rafegós sobre el mar, un altre territori perquè els escaladors com Mas pateixin. I de valent.