La pista, les medalles i el gust de Mediterrani

La pista cal estimar-la, com feia Joan Llaneras, l’històric i el millor, el ciclista mallorquí que va guanyar ni més ni menys que quatre medalles, dos ors i dues plates, entre Sydney i Pequín, i qui sempre tindrà en el record Isaac Gálvez, que es va matar al velòdrom de Gant el 2006, una desgràcia que mai s’oblida.

El velòdrom sempre ha tingut a Espanya un gust mediterrani amb els mallorquins al capdavant des de l’època de Guillermo Timoner fins als temps daurats de Llaneras, que va guanyar la seva última medalla olímpica a Tòquio en el madison al costat de Toni Tauler, un altre representant de l’escola balear.

L’or de Moreno a Barcelona-92

I a Barcelona-92 el primer or espanyol també va arribar des del Mediterrani tot i que des de les platges de Cadis, amb José Manuel Moreno Periñán, el ‘ratolí’ de Chiclana, un títol de quilòmetre contrarellotge que va aconseguir al velòdrom d’Horta l’endemà de guanyar Miguel Induráin el segon dels seus cinc Tours.

Per no perdre el costum, les aspiracions espanyoles a la pista d’Izu, a tres hores amb autocar des de Tòquio, passen també per la via mediterrània amb un menorquí de Ciutadella, Albert Torres, i un castellonenc de Vila-real, Sebastián Mora, tots dos, al món de la carretera, on ja corren ara bona part de ‘pistards’ professionals a l’equip Movistar.

Del Giro a Tòquio

Torres, sense anar més lluny, ha disputat els dos últims Giros i fins i tot s’ha permès la diversió de colar-se en alguna escapada. Aquest dijous participa en la prova d’òmnium, una cosa semblant a un decatló, tot i que en una bici i amb quatre proves, l’scratch, el tempo, l’eliminació (potser la més entretinguda) i la puntuació, on prioritza el fons. Per als profans, amb diverses peculiaritats, es tracta de fer diversos girs a l’oval de la pista puntuant en algunes voltes i al final, amb la peculiaritat de l’eliminació, on l’últim en diversos esprints va quedant fora de la carrera.

Preparado para afrontar un día muy importante. Mañana a partir de las 8:30 cuento con el apoyo de todos vosotros🚴🏼‍♂️🇪🇸

8:30 Scratch
9:27 Tempo
10:07 Eliminación
10:55 Puntuación

#GoTorres #tokyo2020 #ElCorazónDeEspaña pic.twitter.com/P176nYmDUZ

— Albert Torres B. (@alberttorresb) 4 de agosto de 2021

«Crec que estic per edat, il·lusió i ganes en el millor moment de la meva carrera esportiva», va expressar des del Japó Torres, feliç perquè en uns mesos serà pare i el mateix ciclista que l’any passat va haver d’ajornar el casament pel confinament com tantes i tantes i tantes parelles. Amb 31 anys ha sigut dues vegades campió d’Europa d’òmnium, l’última vegada el 2017.

Dos representants, dues carreres

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

«Tenim opcions de medalla en les dues proves. Només demano que no tinguem mala sort», demana el seleccionador de pista, Juan Martínez Oliver, d’Almeria, del Mediterrani, bon especialista de pista en els seus anys professionals i que com a corredor de carretera va tenir l’honor de guanyar una contrarellotge al Tour, el 1988, l’any de Perico.

Si aquest dijous toca òmnium, dissabte, a Vila-real estan preparades les pantalles per animar Mora des de la distància i el futbolista local, Pau Torres, que buscarà l’or a base de xuts davant el Brasil. Dissabte és el torn per al madison, la prova en la qual Llaneras era el millor en els seus temps, i on Mora, en companyia de Torres, lluitarà per l’or olímpic, a base de relleus, d’impulsos entre un i un altre amb la mà, potser la prova de pista més animada, amb voltes que es guanyen, amb petits pilots que fugen i amb 50 quilòmetres d’esforç on la resistència és bàsica. «Cal tenir en compte que s’ha de ser un gran fondista perquè es rodarà a una mitjana de 60 per hora», explica Martínez Oliver. I això és una barbaritat.