Tour de França: Pogacar ja és el nou ‘Caníbal’

A Eddy Merckx el van anomenar el ‘Caníbal’ perquè devorava tots els seus rivals, perquè no perdonava els seus contrincants ni jugant al parxís. Lluitava per tots els trofeus per molt insignificants que semblessin. Al primer dels seus cinc Tours victoriosos, el 1969, va deixar el segon de la general, Roger Pingeon, a 17.54 minuts. Llavors tenia 24 anys, dos més que Tadej Pogacar, disposat a seguir 52 anys després el camí del millor corredor de la història.

Al triomf aconseguit dimecres al Col de Portet es va unir aquest dijous la victòria a Luz-Ardiden, el temple jove del Pirineu, després del pas previ per un Tourmalet on Pogacar va confessar que havia patit. ¡Doncs encara rai! El segon de la general, Jonas Vingegaard, pràcticament desconegut fins aquest Tour, ja és a gairebé sis minuts, un avantatge que pot ampliar demà a la contrarellotge de Sent Milion, terra de vins, si compleix les previsions i aconsegueix la victòria en una ronda francesa que té absolutament sotmesa al seu domini. Pogacar és el nou ‘Caníbal’. Ningú pot amb ell, encara que s’ompli de valentia i l’ataqui quan falten 800 metres pel cim de Luz-Ardiden, tal com va fer Enric Mas. 

🇸🇮 @TamauPogi tightened his already firm grip on the 💛 with another strong performance as he claimed his 3rd stage on the #TDF2021! 🏅

The last KM ⬇️

🇸🇮 @TamauPogi a démontré qu'il était le plus fort de ce #TDF2021 ! À Luz Ardiden, il remporte une 3ème victoire d'étape ! pic.twitter.com/IkT4ol04Mf

— Tour de France™ (@LeTour) 15 de julio de 2021

 Els Alps van ser de Pogacar i seu ha sigut el Pirineu. I si no va guanyar les dues etapes alpines va ser perquè la primera va acabar després d’un descens i perquè a Tignes Ben O’Connor va arribar escapat per fer la sorpresa, col·locar-se entre els cinc primers i impedir a Mas, tret de sorpresa a la crono, acabar al ‘top 5’ de la carrera.

La imatge de l’etapa, després de baixar el Tourmalet i començar l’ascens a Luz-Ardiden, la donava Wout Poels, ara al Bahrain, l’equip que es va passar bona part de la nit anterior en blanc perquè els va registrar la Gendarmeria, els vells fantasmes d’aquest esport. Poels, que va donar els seus millors anys ciclistes com a gregari de Chris Froome, portava el mallot de llunes, el que identifica el millor escalador. Poels lluitava per no quedar tallat, s’espremia per no perdre la roda del grup de figures de què tirava l’Ineos per a res, perquè el triomf de Richard Carapaz era un altre impossible.

Millor escalador

Poels sabia que si Pogacar guanyava l’etapa li prendria el mallot de millor escalador. Però es va tallar i no va evitar el que estava anunciat, cosa que de fet volia el prodigi eslovè, al marge de guanyar l’etapa. Desitjava aquest mallot, tot i que un altre, Poels en aquest cas, el portés prestat fins a París. I volia, tal com va fer el 2020, pujar al podi dels Camps Elisis amb tots els mallots possibles: el groc, el blanc, que perilla el 2023 perquè ja tindrà 25 anys, i el de llunes, com a rei de la muntanya. I si no té també el jersei verd de Mark Cavendish és perquè no entra en els esprints per lluitar pels punts amb els velocistes.

No hi va haver res a fer al Portet i tampoc a Luz-Ardiden. Va trencar la carrera quan li va donar la gana, quan faltaven 3,3 quilòmetres. Va jugar amb Vingegaard i Carapaz fins a la meta amb la grata companyia d’un convidat anomenat Mas, «al meu lloc», tal com va dir després d’arribar quart i ser l’únic que almenys es va atrevir a atacar Pogacar. Llàstima de les crisis del mallorquí al Ventor i al Portet, perquè, altrament, hauria tingut opció de lluitar pel podi, que no és el mateix que pel Tour, que tant anhelava.

L’atac final

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Així que quan faltaven 800 metres Mas va atacar i fins i tot va tenir uns instants de glòria per pensar que podia no només guanyar l’etapa, sinó derrotar Pogacar. Fins que el fenomen eslovè va baixar un pinyó, es va transformar en Merckx, es va posar la careta de ‘Caníbal’, es va menjar el corredor balear i va buscar el camí de la glòria per apuntar-se la victòria a Luz-Ardiden sense cap discussió.

«Només tinc el 50% del Tour guanyat, ja que queden tres etapes», va dir Pogacar sense ironia. Fins i tot li van preguntar si corria perill el seu triomf final si fallava a la contrarellotge, tal com li va passar a Primoz Roglic l’any passat. «¿Amb sis minuts? És molt temps», va qüestionar. És impossible. El 2020 amb prou feines calia retallar un minut al més gran dels eslovens. I és que, a més, qui ho va fer va ser Pogacar. ¿Alguna pregunta més? 

Etapa 18 + CG #TDF2021 (18/21) pic.twitter.com/0lykQ0N65g

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 15 de julio de 2021