Soler es queda a les portes de la victòria

Tot preparat fa uns mesos perquè Ourense rebés la Vuelta en el centre de la ciutat. Com en tantes altres parts s’esperava arribar entre un clamor popular, les tanques plenes de gent, les firmes comercials repartint regals i fins i tot la caravana publicitària, que ha sigut suprimida, entretenint el personal abans que apareguessin els ciclistes.

Tot canviat en poc temps. En comptes del centre urbà, la Vuelta va arribar a un lloc apartat d’Ourense, una costa que sonava a emboscada i la línia de meta traçada en ple revolt. I com si fos una carrera clandestina, entre la solitud de les tanques, lluny de tot, menys de la pandèmia, Marc Soler es va quedar sense les forces necessàries per lluitar per una victòria que va buscar en una escapada treballada però en companyia dels pitjors rivals amb qui podia unir-se en una cavalcada ràpida entre els 204 quilòmetres que van separar Lugo d’Ourense, amb el fred colant-se per tot arreu, mentre els líders de la carrera, amb Primoz Roglic al capdavant, van decidir deixar la batalla de veritat per a un altre dia, que queda poca Vuelta però encara hi ha ocasió de buscar-se les pessigolles.

Etapa 14 - Stage 14 | #LaVuelta20

🇪🇸 Vive el último kilómetro de la segunda victoria de @Tim_Wellens gracias a @CarrefourES
🇬🇧 Live the last km. of Tim Wellens's second stage victory thanks to @CarrefourES#CarrefourConLaVuelta pic.twitter.com/ubFxbNGbHm

— La Vuelta (@lavuelta) 4 de noviembre de 2020

«¡Quins rivals que porto!». Així cridava Soler per l’‘orellera’. Així parlava amb el seu director Pablo Lastras. Ni un de dolent i, entre ells, classicòmans i tricampions del món de ciclocròs, com el txec Zdenek Stybar, o guanyadors nats quan s’escapen, com el belga Tim Wellens, guanyador aquest dimecres a Ourense com fa uns dies a Sabiñánigo. I per descomptat el canadenc Michael Woods, que també va tombar els somnis d’Alejandro Valverde, en una altra fuga, la setmana passada en terres alabeses.

Triomf de Wellens 

Guanyar no és fàcil; escapar-se, potser una mica més. Però escapar-se no és sinònim de victòria, perquè tots els que van per davant, si es desgasten, si pressionen i col·laboren perquè el pilot no els agafi, no és precisament per quedar segon i només un, en aquest cas Wellens, pot guanyar. Soler ja porta tres escapades en aquesta Vuelta i només una, la primera, en la segona etapa i a la localitat navarresa de Lekunberri, en el primer dia que es va arribar a un poble o ciutat amb els carrers deserts i les tanques només de decorat, li va servir per aixecar els braços i donar, per ara, l’única victòria al Movistar, la segona de l’equip en una temporada que finalitza a Madrid.

L’etapa de Soler i la presumible victòria a la classificació per equip es presumeixen com a premis per a un Movistar que té molt complicat, per no dir impossible, pujar Enric Mas al podi, tot i que el mallorquí, almenys, té pràcticament assegurada la classificació dels més joves de la Vuelta.

L’ofici de ciclista

Així de dur és l’ofici de ciclista. I això bé ho sap Soler, que va mirar de posar ordre a l’escapada i que va buscar, ja gairebé a la desesperada, un demarratge final a la costa que conduïa al revolt final de la 14a etapa. «M’han tocat uns rivals molt durs. Tots eren guanyadors nats. Ho he intentat de totes les maneres, en les pujades, en els descensos, però tothom anava molt fort i al final, a la meta, amb prou feines em quedaven forces», va resumir el corredor català.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

En l’Angliru va perdre tota opció de continuar lluitant per un lloc d’honor en una Tornada on Soler s’ha convertit en un dels animadors; en una Tornada que aquest dijous traçarà amb 230 quilòmetres l’etapa més llarga, amb el temor que el fred i la pluja converteixi el camí cap a Puebla de Sanabria en una autèntica ruta infernal.

Totes les classificacions, a lapàgina oficial de la Vuelta.