El jove Almeida salva la 'maglia rosa' pels pèls

José Miguel Echávarri es va saltar totes les normes de carrera per acostar el cotxe del Banesto fins a l’altura de Miguel Induráin en la pujada delo Gir a l’Oropa de 1993. Amb els revolts, el ciclista navarrès havia perdut la referència visual de Piotr Ugrumov, en plena ofensiva per treure-li la ‘maglia rosa’. «Tranquil, Miguel, el tens davant». Si es posava nerviós, al no veure-ho, el Giro, que va guanyar, estava en risc. La multa a Echávarri va ser espectacular. Però es va salvar el liderat.

Joâo Almeida, aquest diumenge a Piancavallo, va mantenir des que va entrar en crisi, a 7 quilòmetres del cim i fins a 3,5 de l’arribada, la referència visual d’un Wilco Kelderman que iniciava l’ofensiva cap a la ‘maglia rosa’. Mentre els va veure, mentre només perdia una desena de segons, la situació va estar controlada. Però, ¡ai! quan el va perdre de vista, llavors arriba el pitjor, llavors comença el perill i llavors pots perdre en 3 quilòmetres el que has guanyat des de la primera pedalada del Giro a Palerm.

Per 15 segons

Pels pèls, per 15 segons, va salvar la ‘maglia rosa’. «Ha sigut duríssim. Anava al límit i sé que no l’he de superar. Però mai vaig pensar que arribaria fins aquí, així que ara estic molt content», va explicar Almeida. Queda una setmana i muntanyes molt dures (està previst que el Mortirolo substitueixi l’Stelvio si no es pot pujar per la neu). Qualsevol dels dos ports pot ser una tomba esportiva per a un corredor amb debilitat a les cames.

Molt difícil ho té el jove portuguès de 22 anys. Però tot això que té guanyat. No va venir fins aquí per guanyar el Giro, però sí per demostrar, com està fent, que si no és avui, en un futur el pot conquerir. Les presses són males conselleres i Almeida té tot el futur per davant.

Futur per davant és el que no tenen ni Vincenzo Nibali ni Domenico Pozzovivo. Itàlia va començar a quedar-se sense opcions de guanyar el Giro. Itàlia, sobretot per Nibali, va abaixar el cap. Les cames del Tauró sicilià no són les d’abans.

El Giro de Bilbao

Pello Bilbao, que tampoc va venir a guanyar el Giro, només faltaria, també va cedir. No és que s’enfonsés –va arribar amb Nibali a 1,36 del vencedor, d’un altre prodigi de 25 anys, de Londres, anomenat Tao Geoghegan Hart–. No obstant, el ciclista biscaí va caure de la tercera a la cinquena plaça al ser sobrepassat per Tao i també per l’australià Jai Hindley, que li va fer tota la fase final de la pujada al seu cap de files Wilco Kelderman, qui, no obstant, calculador –que no se’n penedeixi si realment va tenir forces– va preferir pujar a roda amb la calculadora al cap.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

¿I Tao Goeghegan Hart? Va posar l’Ineos en la general del Giro i també la nota emotiva al dedicar-li la victòria a Nico Portal, que era el seu director a l’Ineos. Portal va morir d’un atac al cor aquest hivern, amb només 40 anys. Era l’artífex de l’equip, en un Ineos que nota la seva absència, les seves tàctiques i els consells que donava a tothom, començant per Chris Froome. «Sempre va creure en mi per la qual cosa noto moltíssim la seva absència. Vull que la seva família sàpiga que el recordo. ¡Gràcies, Nico!», va exclamar el britànic després de la victòria, la cinquena del seu equip, en una ronda italiana que aquest dilluns descansarà, pendent una altra vegada de les proves PCR, perquè mai s’ha d’oblidar que la Covid, per desgràcia, continua molt present.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Giro.