a partir de març

Els ciclistes 'trans' podran córrer d'acord al seu nou sexe

La UCI dicta una nova normativa que obre les portes de la competició a partir de març

Great Britain’s Victoria Pendleton (2ndR), Cuba’s Lisandra Guerra Rodriguez (3rdR) and riders follow the derny motor-pacer as they compete during the women’s Keirin in the UCI Track Cycling World Championships on March 30, 2008 at the Manchester velodrome. Pendleton and Guerra Rodriguez are qualified for the second tour.  AFP PHOTO/MARTIN BUREAU

Great Britain’s Victoria Pendleton (2ndR), Cuba’s Lisandra Guerra Rodriguez (3rdR) and riders follow the derny motor-pacer as they compete during the women’s Keirin in the UCI Track Cycling World Championships on March 30, 2008 at the Manchester velodrome. Pendleton and Guerra Rodriguez are qualified for the second tour. AFP PHOTO/MARTIN BUREAU / MARTIN BUREAU (AFP)

1
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea

Els ciclistes ‘trans’ podran córrer d’acord al seu nou sexe, a partir del pròxim mes de març, segons l’acord fet públic aquest dimarts per la Unió Ciclista Internacional (UCI). La federació segueix, d’aquesta manera, els passos de l’IAAF (Federació Internacional d’Atletisme), que l’octubre del 2019 va autoritzar les atletes transgènere a córrer com a dones de ple dret sempre que no superessin uns nivells màxims de testosterona. Les dues federacions també han seguit els consells del Comitè Olímpic Internacional (COI) que el novembre del 2015 va fer el primer pas per obrir les portes dels Jocs als esportistes transsexuals. No obstant, cap d’ells va participar en la cita olímpica de Río el 2016. 

 

Les noves regulacions ciclistes, que entraran en vigència l’1 de març del 2020, tenen per objectiu facilitar la participació dels corredors ‘trans’ en la categoria corresponent al seu nou gènere, al temps, segons l’UCI, que «garanteixen la igualtat d’oportunitats per a tots els ciclistes en les competicions en qüestió».

Les bases científiques

Notícies relacionades

Per a això s’han establert unes bases científiques que afecten sobretot les dones transgènere; és a dir les persones declarades homes al néixer i que després han adoptat el gènere femení. La UCI ha adoptat en aquest cas el mateix criteri que l’IAAF, que també es proposen aplicar un bon número d’altres federacions, després d’un acord adoptat a Lausana, el 19 d’octubre del 2019, en una trobada entre científics, metges, entrenadors i representants d’atletes transgènere i cisgènere. El nou consens també es basa en els valors de testosterona, l’hormona masculina, i es fixa el límit de 5 nanomols en sèrum perquè no es tingui cap avantatge sobre la resta de dones.

Les ciclistes i els corredors que a partir d’ara vulguin competir d’acord amb el seu nou gènere s’hauran d’adreçar als inspectors mèdics de la UCI, almenys sis setmanes abans de la primera competició a què es vulguin apuntar. Abans, i per espai d’un any, la ciclista haurà hagut de mantenir amb anàlisis periòdiques el nivell màxim de testosterona que, al seu torn, es compromet a no superar durant tota la campanya de competició. En el cas que s’alterin aquests límits, adverteix la UCI, la ciclista perdria la llicència per córrer.